Resultats de la cerca
Es mostren 2732 resultats
Afrodita
Afrodita de Melos (segle II) (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Deessa grega de la bellesa, de l’amor i de la fecunditat.
D’origen oriental, pot ésser relacionada amb l’Astarte fenícia i l’Ištar assíria Una tradició, recollida a la Ilíada, la presentava com la filla de Zeus i de Dione una altra, recollida per Hesíode, la feia néixer de l’escuma marina Fou esposa d’Hefaistos Li foren atribuïts nombrosos amors amb d’altres divinitats o amb herois o simples mortals De la seva unió amb Ares nasqueren Eros i Anteros, i de la seva relació amb Hermes sorgí l’Hermafrodita Eneas fou fill d’Afrodita i del troià Anquises El mite dels seus amors amb Adonis és d’origen oriental Afrodita fou una de les divinitats gregues més…
Hansa
Història
Associació de mercaders alemanys que durant l’edat mitjana monopolitzà el comerç exterior alemany.
Recolzant en els prínceps del nord del país i en llur superioritat tècnica, als ss XII i XIII les guildes de comerciants alemanys aconseguiren de consolidar un seguit de ciutats a les illes i ribes de la Bàltica Riga 1201, Rostock 1218, Dorpat 1224, Wismar 1228, Tallinn 1230, Stralsund 1234, Stettin, Elbing 1237 i Danzig 1238 Per tal de garantir el monopoli comercial, Lübeck i Hamburg establiren un acord 1241 que, signat per nombroses ciutats germàniques, féu transformar la primitiva associació de mercaders en una confederació de setanta-set ciutats dotades amb privilegis…
espasa

Diferents tipus d’espasa
© Fototeca.cat
Militar
Arma ofensiva formada per una llarga fulla tallant i punxant, d’un o dos fils, recta o corbada, i una empunyadura, amb guardamà o sense, on s’engrapa la mà, o ambdues mans, per al seu maneig.
És probable que les primeres fulles fossin, en època prehistòrica, d’una fusta dura, com ho són encara les d’alguns pobles de cultura primitiva Les més antigues conservades són de coure, després de bronze, més endavant de ferro i finalment d’acer Als segles XI-XII l’espasa, de vegades dita bran que és pròpiament la fulla, tenia pom, braços, mantí o guarnició i foure o beina sovint era d’una gran riquesa la part superior era anomenada boca , i la inferior, ercontera, guaspa Al segle XV els tipus d’espasa eren molt variats, amb mides que oscillaven entre 1,40 i 0,75 m de llargària…
canonització
Cristianisme
Acte solemne del magisteri eclesiàstic en el qual el papa declara que un membre difunt de l’església, ja precedentment beatificat, és digne de culte públic (de caràcter universal i preceptiu, amb una commemoració anual) i l’inscriu en el cànon dels sants.
En l’església primitiva, el culte als màrtirs, i a partir del segle IV als confessors, de caràcter local, era regulat pels bisbes i pels sínodes Des del segle X els papes intervingueren en determinades canonitzacions, que foren reservades a la jurisdicció de la Santa Seu des d’Alexandre III 1159-81, reserva confirmada per decret de Gregori IX 1227-41 Sixt V 1585-90 assignà els processos de canonització, que s’anaren complicant gradualment, a la Congregació de Ritus l’actual procediment segueix les normes d’Urbà VIII 1634 i de Benet XIV 1734, actualitzades per Joan Pau II 1983 La canonització…
Sant Cristau o Sant Cristòfol d’Oveix (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Ermita situada en un carener, amb la nau allargada a ponent i amb un petit porxo per protegir la porta del fort vent Arxiu Gavín L’ermita de Sant Cristau és situada a la carena del Serrat de les Cabanes, a uns 20 m aproximadament de la carretera que, passant per Astell, continua fins a Oveix ARD Mapa 33-10214 Situació 31TCG318959 Història No s’han localitzat dades històriques sobre aquesta ermita, popularment anomenada Sant Cristau MLIC Església Aquest edifici va ser restaurat totalment els anys vuitanta, tasca sorprenent si es té en compte l’escàs nombre d’actuacions d’aquesta mena…
Palau del Marquès de Llió (Barcelona)
Art romànic
És l’edifici número 12-14 del barceloní carrer de Montcada, al barri de Ribera, fent cantonada amb ei carrer la Barra de Ferro, del qual és el número 10 Actualment encara resta part de l’estructura del segle XIV, tot i que devia haver existit un edifici anterior, atès que encara es conserven unes pintures murals del segle XIII que feien referència a les campanyes militars que efectuà el rei Pere II, el Gran, a Sicília Del palau del segle XIV, hom pot contemplar la façana i la torre angular en la qual encara subsisteixen algunes finestres gòtiques La configuració del pati correspon a aquesta…
Sant Llorenç de Montfalcó d’Agramunt (Ossó de Sió)
Art romànic
El poble de Montfalcó d’Agramunt es troba al sud-oest de Castellnou, sobre un petit tossal 389 m d’altitud als contraforts llevantins de la serra d’Almenara El lloc fou conquerit vers l’any 1070 pel comte Ermengol IV d’Urgell, i poc després es bastí un castell Tot i que no han pervingut dades documentals, és molt probable que l’origen de l’antiga església parroquial de Sant Llorenç sigui parallel al de la fortalesa, com solia ser habitual en els indrets que es conquerien per tal d’atreure i establir-hi poblament L’església de Sant Llorenç de Montfalcó pertanyia a la diòcesi d’Urgell, i el seu…
La Mare de Déu de Lledó (Granollers)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Lledó era situada al pla de Palou, actual barri de Granollers, al costat de Can Bassa i molt a prop de la Torre de les Aigües El terme de Palou és esmentat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat el 4 de febrer del 924 com a Palaciolo La capella de Santa Maria no apareix documentada fins el 23 d’agost de l’any 1082 en una donació que un tal Dalmau Geribert fa al seu germà Berenguer d’un alou situat al costat de l’església de Santa Maria a Palaciolo El 10 d’abril del 1133 Dalmau Berenguer i Estefania, la seva esposa, donaren a la canongia de la Santa Creu i…
Castell de Montsonís (Foradada)
Art romànic
La primera referència documental del castell de Montsonís és del 1131 Es tracta d’una devolució de béns atorgada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 31 de maig de 1131 a l’abadia de Sant Pere d’Àger, en la qual ratificava anteriors donacions a la canònica del seu avi Arnau Mir de Tost, i n’afegia de noves, entre elles el “ kastrum vero de Montcenis ”, en propi alou, amb el seu terme, pertinences, delmes, primícies, oblacions, “ perguera ” i “ questa ” Disposà, així mateix, que el castlà posseís el castell sota la potestat de l’abat d’Àger, afegint que “ ipsum meum parentum cui dimisero…
Sant Salvador de Cabrera d’Igualada
Art romànic
Situació Aspecte exterior d’aquesta església, molt transformada i ampliada posteriorment ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és adossada a la casa dels Móra, actual castell de Cabrera Les claus, les té el mossèn de Vallbona d’Anoia Mapa 35-15391 Situació 31TCF912968 FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Cabrera Inicialment, tingué funcions parroquials, les quals encara conserva en l’actualitat El terme de Cabrera es documenta a partir de l’any 995, quan Ansaló i la seva muller Fremina vengueren a Guiteza i a la seva muller Amalvua cases amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina