Resultats de la cerca
Es mostren 36971 resultats
vori

Elefant amb els dos ullals ben visibles en primer terme
Art
Economia
Història
Zoologia
Forma diferenciada de la dentina dels ullals de l’elefant (en el cas del mamut o altres mastodòntids hom parla de vori fòssil), de les dents canines de la morsa i del senglar, de les defenses del narval, etc.
Ús comercial Comercialment són apreciats només els ullals de l’elefant, que poden passar de 3 m de llargada, pesen fins a 70 kg i tenen una duresa de 2 a 2,5 Des del 1973, un conveni internacional per a la protecció de les espècies en perill d’extinció prohibeix la cacera de l’elefant asiàtic i limita estrictament la de l’africà Per aquest motiu, molts objectes que eren fets amb vori són actualment fabricats amb materials sintètics, els quals, d’altra banda, són també més barats Hom pot treballar el vori i polir-lo fàcilment Comercialment hom sol distingir-lo segons les tonalitats de color,…
betulina
Química
Substància cristal·lina que es fon entre 248-251°C, soluble en àcid acètic, que hom extreu de l’escorça del bedoll, d’altres betulàcies i d’arbres d’altres espècies, i també del lignit.
Universitat de Cervera
Institució d’ensenyament superior, que substituí totes les altres universitats del Principat, fundada el 1717 a Cervera per Felip V després d’actives gestions del consell municipal per tal d’obtenir-la i així rescabalar-se dels danys soferts durant la guerra de Successió.
La butlla pontifícia fou signada per Climent XII el 1730 L’edifici, començat el 1718, és de forma rectangular, simètric, i ocupa una superfície edificada de 10 127,50 m 2 Els plans foren dibuixats per l’arquitecte militar Francesc Montagut i ampliats i modificats posteriorment per Alexandre de Rez, Francisco Miguel Marín, Juan Martín Cermeño, Francesc Soriano i Josep Martí La façana exterior és barroca, i combina la pedra amb escuts de bronze té una gran imatge de la Immaculada —patrona de la universitat— al centre, tot plegat rematat per la corona reial La segona façana, sobre el primer…
història de la llengua i de la lingüística catalanes
Historiografia catalana
En els seus inicis, la lingüística catalana es constituí com a reflexió més o menys crítica sobre la dimensió funcional de la llengua (ús, extensió, registres, contacte i conflicte amb altres llengües, història, etc.).
Desenvolupament enciclopèdic Fou al començament del s xiv, que Ramon Muntaner, exponent del protonacionalisme, identificà el ‘nosaltres’ collectiu amb la llengua Al final del s XV, s’escriviren unes Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols que mostraren una clara consciència de norma i de correcció a propòsit de diferents manifestacions diatòpiques, diacròniques i diastràtiques A mitjan s XVI, els Colloquis 1557 de Cristòfor Despuig foren, d’una banda, la resposta catalana a la questione della lingua , plantejada a partir del 1525 per Bembo, Valdés, Barros i Du Bellay, amb l’…
casa de Savoia
Història
Dinastia que des de la darreria del segle X governà la Savoia i, des del segle XIII, també el Piemont, a més d’altres territoris italians, que variaren segons les èpoques.
El primer membre conegut és Humbert I dit Blancamà , comte de Savoia 1003 — ~1047, del qual s’ignoren els orígens Fou succeït pel seu primogènit Amadeu I de Savoia ~1047 — 1051, i aquest pel seu germà Odó I de Savoia 1051 — ~1057, que es casà amb Adelaida, comtessa de Torí Llurs fills, Pere I de Savoia ~1057 — 1078 i Amadeu II de Savoia 1060 —~1080 governaren conjuntament el darrer esdevingué comte de Savoia en morir aquell i fou succeït pel seu fill Humbert II de Savoia ~1080 — 1103, que eixamplà els dominis de la família El succeí Amadeu III de Savoia El fill d’aquest, Humbert III de…
solmització
Música
Sistema de síl·labes que expressa característiques concretes de les relacions d’acuïtat de les notes a les quals s’aplica, com ara la funció tonal, la relació amb altres notes o la posició dins d’un sistema.
Solmització © Fototecacat/ Jesús Alises La pràctica de la solmització és un mètode pedagògic que forma part de l’anomenat solfeig relatiu, perquè entre les característiques esmentades no hi ha la de l’altura absoluta de la nota solfeig El terme deriva de les síllabes sol i mi del sistema de Guido d’Arezzo segle XI, en el qual les síllabes ut-re-mi-fa-sol-la eren els elements de solmització de l’hexacord La teoria de l’ hexacord i, per tant, les seves síllabes de solmització reflectia el que anomenaven proprietas vocis o modus vocum traduïble per ‘caràcter de les notes’ i que, fonamentat…
renda plena
Història del dret
Producte periòdic material d’una propietat en contraposició als drets de jurisdicció i altres beneficis.
baroclinitat
Geografia
Situació hidrogràfica en què les superfícies isobàriques estan inclinades les unes respecte a les altres.
En aquestes condicions les superfícies isopícniques tallen les isobàriques Es parla d’estructura baroclínica i de component baroclínic
sinistrat | sinistrada
Heràldica
Dit de la càrrega acompanyada d’una altra o d’altres a la seva sinistra.
antipsicòtic
Medicina
Dit del fàrmac usat en el tractament de l’esquizofrènia i d’altres trastorns psicòtics.
Els diferents tipus d’antipsicòtics tenen estructura química molt diversa, però tots són antagonistes del receptor cellular de la dopamina Alguns antipsicòtics del grup de les fenotiacines també són útils com a antiemètics i per al tractament del singlot Llur ús pot provocar efectes adversos importants sedació excessiva, intranquiŀlitat, simptomatologia extrapiramidal, discinèsies, trastorns de la sexualitat i efectes colinèrgics com ara retenció urinària i ili paralític
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina