Resultats de la cerca
Es mostren 6607 resultats
vescomtat de Tatzó
Geografia històrica
Denominació que es donà al començament del segle XI al vescomtat de Rosselló.
El primer que apareix com a vescomte de Tatzó és un Guillem, que és esmentat en un judici 1051 sobre l’abadia de Cuixà El vescomte Hug mort vers el 1100 fou pare de la vescomtessa Jordana, que aportà el vescomtat en dot al seu marit, Bernat de Llupià, senyor de Llupià De llur fill, el vescomte Hug mort després del 1163, que sembla ésser el darrer a emprar el títol vescomtal, que substituí pel senyorial, descendiren els Tatzó , senyors de Tatzó
Els llits
Art gòtic
Els llits eren, junt amb els contenidors, els mobles més importants dels habitatges, paradoxalment, però, no des del punt de vista constructiu o decoratiu, atès que eren menys costosos que el seu parament D’estructura simple, el moble era la base sobre la qual es disposaven les valuoses teles i els elements que formaven el parament, tal com apareix reflectit a la iconografia No se’n conserva cap exemplar i a la pintura apareixen representats completament coberts, amagant del tot o parcialment l’estructura del moble, la qual cosa dificulta el coneixement dels sistemes constructius…
racionalitzat | racionalitzada
Electrònica i informàtica
Física
Dit de les fórmules i del sistema d’unitats emprats en electricitat en què només apareix el factor 4π en els casos de simetria esfèrica.
taca rosada
Patologia humana
Element d’una erupció més o menys discreta que apareix a l’abdomen i a la cara anterior de la cuixa durant la febre tifoide.
mesoderma
Biologia
Full embrionari característic dels animals metazous triblàstics que apareix entre l’ectoderma i l’endoderma, durant el desenvolupament embrionari, típicament al final de la gastrulació
.
S'origina de diverses maneres en els diferents grups animals, i hom l’anomena ectomesoderma o endomesoderma , segons que es formi per diferenciació del full extern o del full intern de l’estadi diblàstic En deriven la pell, el teixit conjuntiu, els ossos, els músculs, els òrgans d’excreció, les glàndules sexuals i l’epiteli del celoma
Ferrera
Armes dels Ferrera
Llinatge patrici de ciutadans honrats i després nobles de Barcelona que apareix també, almenys fins a la fi del segle XVI, amb la forma Ferreres.
L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort el 1472 a Montpeller fou mercader i després ciutadà…
arc crepuscular
Meteorologia
Arc que apareix a vegades abans de la sortida del sol i després de la posta a la banda del cel oposada a l’astre.
bainita
Tecnologia
Agregat de ferrita i carbur de ferro que apareix, en una forma inestable, en els acers i les foses, en transformar-se isotèrmicament l’austenita.
L’estructura bainítica pot ésser fixada als acers afegint-hi níquel o molibdè i n'augmenta la resistència a la tracció i, alhora, en millora la resiliència
caos
Geomorfologia
Apilotament confús de blocs, de roques, que apareix generalment al peu dels vessants abruptes en zones on la disgregació de les roques és extremament intensa.
el Montsec de Rúbies
El Montsec de Rúbies
© Xevi Varela
Serra
Sector llevantí del Montsec, entre el congost dels Terradets (Noguera Pallaresa) i els conglomerats eocènics de la serra de Comiols, que sepulten les calcàries mesozoiques.
Ocupa uns 15 km de llarg per 5 d’ample, amb una altitud de 1300 a 1677 m Separa l’E de la Conca de Tremp Pallars Jussà de la conca de Meià alta Noguera, on en replans inferiors apareix una capa lignitífera i una altra de calcàries litogràfiques, molt estimades antany Les comunicacions rarament aprofiten les valls del riu de Boix, al S del de Barcedana, al N i tenen lloc pels extrems congost dels Terradets, a l’W coll de Comiols, al NE