Resultats de la cerca

Fou membre de l’Esbart de Sarrià on aprengué danses de Catalunya, València i les Illes Balears Estudià dansa clàssica i espanyola a l’Institut del Teatre i s’integrà al Ballet del Gran Teatre del Liceu Marxà a Madrid, on treballà al Teatro de la Zarzuela Posteriorment, formà part del Ballet Gulbenkian de Lisboa, i féu viatges per França, Bèlgica i Holanda, on s’estrenà com a coreògraf A mitjan dècada dels setanta emigrà al Brasil, convidat pel Ballet Municipal de Sâo Paulo s’hi establí i amb el temps esdevingué director d’aquesta institució Artista emprenedor, pocs anys més tard…

Es formà a l’Hospital Clínic de Barcelona al costat del doctor Agustí Pedro i Pons 1932-39 i s’especialitzà en el tractament de malalties pulmonars Director, des del 1939, del sanatori antituberculós Esperit Sant Sant Adrià del Besòs, el 1942 hi féu la primera toracoplàstia L’any 1946 esdevingué responsable de cirurgia toràcica de l’Hospital Clínic i el 1949 efectuà la primera pneumectomia a la clínica Nostra Senyora de la Mercè Professional actiu i innovador, impulsà la creació de serveis assistencials i de recerca i aportà una tècnica personal al tractament dels empiemes crònics i de les…

Obrer de la construcció, s’afilià al Partido Socialista Obrero Español  i fou secretari de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble en 1918-21 Partidari de la Tercera Internacional, participà en l’organització de l’Agrupació Comunista Palmesana del PCOE, pel maig del 1921, i fou un dels fundadors d’ El Comunista Balear El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalanobalear, però reingressà al PSOE el 1926 Regidor i tinent d’alcalde de Palma a partir del 1931, encapçalà la tendència centrista dins la…

Jurisconsult i notari, formà part el 1885 i el 1899 de les comissions balears que informaren sobre el dret foral, aspecte davant el qual es mostrà partidari del major uniformisme possible amb el Codi Civil espanyol President de la diputació en 1896-98 i en 1903-05, aviat encapçalà el partit conservador illenc i fou continuat diputat a les corts a partir del 1907 1907, 1914, 1916, 1918, 1919, 1920 i 1921, la major part de vegades gràcies a l’article 29 Partidari d’Eduardo Dato, rompé amb el maurisme, i posteriorment no pogué evitar l’empenta de Joan March, que el 1923 li feu…

En dret comú, amb anterioritat a la modificació del Codi Civil espanyol, per llei de 2 de maig de 1975, la dona necessitava la llicència marital en certs casos, entre els quals es destaquen comparèixer en judici, adquirir béns a títol onerós o gratuït i per vendre’ls, contractar i també vendre, gravar i hipotecar els seus béns parafernals, així com exercir el comerç, d’acord amb el que disposava el codi de comerç Actualment, la llicència marital resta reduïda, en dret comú, als actes de l’esposa que es refereixen a obligar els béns propis de l’associació a guanys La compilació de dret civil…

Vida i obra Llicenciat en dret per la UIB Es donà a conèixer amb el recull Modus vivendi 1971, premi Blanquerna de poesia 1970 També és autor de “Com a una resistència” dins el volum Poesia 1972 , Aliorna 1974, Era plena de canoes 1977, Poemes d’aire condicionat 1979, Cutis 1980,  Lesions 1982, Nimfomania amb Tomeu Cabot, 1995 i Sabó fluix de camp de concentració amb T Cabot, 1998 Capdavanter de l’avantguarda poètica de les Balears, membre fundador del Taller Llunàtic i collaborador de les publicacions Neon de Suro  i El Correu de Son Coc , la seva obra està molt vinculada als…

Fill de Francesc Villalonga i Escalada Fou un dels primers militants del partit democràtic i del republicanisme a les Illes Els anys seixanta actuà a l’Ateneu Balear Membre de la junta revolucionària del 1868, fou, amb M Quetglas, R Manera i I Vidal, l’organitzador del Comitè Republicà Federal de les Balears i del Partit Republicà Federal de l’Estat Balear Després fou alcalde de Palma febrer-juliol del 1872 i diputat a corts elegit l’abril del 1872 i el maig del 1873 Fou empresonat el 1875 a València, amb la Restauració Tanmateix, continuà sempre fidel al republicanisme federal i…

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere 1949-69 Ordenat el 1960, fou missioner al Perú 1964-69, experiència que reflectí a la novella El denari del profeta 1988 D’ençà del seu retorn a Mallorca es dedicà a la problemàtica derivada de la marginació social Militant d’esquerres des del 1973, fou president d’ERC a les Balears 1988-92 És autor de llibres de poemes, com Dos pams d’home 1971, premi Ciutat de Manacor 1970, de poesia eroticoamorosa, i novelles, entre les quals, a més de l’esmentada, Camí de Coix 1979, premi Ciutat de Palma,  Mamilla, encara 1984, premi Andròmina,…

Portada del butlletí “Mallorca Nova”, Barcelona, 1-12-1937 BC A Mallorca, durant els anys de la Segona República, la consciència de catalanitat cultural i històrica augmentà d’una manera considerable, impulsada principalment pels intellectuals de l’Associació per la Cultura de Mallorca ACM —fundada el 1923— i per la revista “La Nostra Terra” Des del 1931, a l’empara de la nova situació política, sorgiren a les illes Balears i al Principat diverses iniciatives culturals i polítiques per aconseguir un acostament entre les dues comunitats, com el Comitè de Relacions entre Mallorca i…

El poblament reptilià del territori continental Les consideracions bàsiques que cal tenir en compte en l’anàlisi de l’estructura, composició i origen del poblament herpetològic dels Països Catalans i de les causes de la seva evolució coincideixen, evidentment, amb les exposades en parlar dels amfibis Les espècies reptilianes són, però, més nombroses, molt independents de l’aigua i els resultats finals, com significa la distribució actual, són ben diferents L’origen del poblament Factors històrics La fauna reptiliana actual dels Països Catalans continentals és neògena Els rèptils dels períodes…