Resultats de la cerca
Es mostren 1351 resultats
Joan Carrera i Planas

Joan Carrera i Planas
© Arquebisbat de Barcelona
Cristianisme
Eclesiàstic.
Féu els estudis eclesiàstics al seminari de Barcelona Ordenat de prevere l’any 1954, exercí el seu ministeri sobretot en ambients obrers Destinat successivament a Sant Miquel del Port de la Barceloneta, a la parròquia de Llefià Badalona i a la parròquia de Sant Isidre l'Hospitalet de Llobregat, afegí a la tasca pastoral la de consiliari de moviments com Acció Catòlica i la Joventut Obrera Cristiana Present en moltes de les iniciatives de renovació del clergat català sorgides després del concili II del Vaticà, entre les quals la fundació de l Nova Terra, Editorial ’, mantingué…
Miquel VIII Paleòleg
Història
Emperador d’Orient (1259-82).
Fill d’Andrònic Paleòleg i nebot d’Aleix III Àngel, en morir Teodor II Làscaris, emperador de Nicea, s’apoderà del govern i es féu coronar emperador, juntament amb Joan IV Làscaris Per legitimar la seva usurpació davant els grecs, lluità per reconquerir la ciutat de Constantinoble, aleshores seu de l’imperi Llatí Ho aconseguí 1261 i, consolidades les defenses de la ciutat, inicià una forta campanya per obtenir la integritat de l’Imperi Mentrestant, però, volgué alliberar-se de Joan IV el féu cegar i, un cop fet això, tornà a coronar-se Lluità contra Guillem de Villehardouin, príncep de Morea…
Enrique Miret Magadalena
Periodisme
Literatura
Cristianisme
Teòleg, periodista i escriptor castellà.
Resident a Madrid des de l’adolescència, durant la Guerra Civil hagué de viure refugiat a l’ambaixada del Paraguai per estar inscrit en les llistes de postulants a la Companyia de Jesús El 1942 es llicencià en químiques, i es doctorà l’any següent Inicialment dedicat a la indústria, aviat destacà com a conferenciant, articulista sobre temes socials i religiosos a la premsa general Informaciones , Triunfo , El Independiente , El Imparcial , Diario 16 , Le Monde , Sábado Gráfico , Cambio 16 , El País , El Periódico de Catalunya , etc com en revistes de tendència catòlica i progressista…
premonstratenc | premonstratenca
Cristianisme
Membre de l’orde canonical fundat per sant Norbert a Premontré, prop de Laon (Picardia), vers el 1120, bàsicament com a reforma dels antics canonges augustinians (agustí); per això l’orde fou anomenat orde nou, per contraposició a l’orde vell.
Tenia la mateixa finalitat, però una vida més monàstica i amb esperit congregacional El papa Honori II l’aprovà el 1126, i el 1134, a la mort del fundador, tenia ja trenta cases, el 1160 eren un centenar i arribaren a les mil tres-centes a la fi del s XIII S'establiren a Catalunya el 1148 seguint la crida del papa Eugeni III al concili de Reims per a ajudar el comte Ramon Berenguer IV a la conquesta de Tortosa i de Lleida El 1149 el comte cedí a l’orde un alou a Vallclara del Montsant per fundar-hi un monestir, que tingué per únic abat Frederic, ja que sols subsistí fins el 1151…
Hélder Pessoa Câmara
Hélder Pessoa Câmara
© Fototeca.cat
Cristianisme
Sacerdot brasiler.
Ordenat de sacerdot amb permís especial del Vaticà a 22 anys 1931, fou educador a Ceará, estat del qual fou nomenat ministre d’educació 1935 El 1936 fou nomenat responsable de l’ensenyament religiós del Brasil Director i redactor de la revista Ação Católica 1947-52, assistent nacional d’Acció Catòlica al Brasil i secretari general de la Conferència Nacional de Bisbes del Brasil CNBB en 1952-64, des d’aquest càrrec fou el principal impulsor de la Conferència Episcopal Llatinoamericana CELAM, fundada el 1955, on representà el Brasil 1958-66 El 1963 organitzà, amb el suport del govern brasiler,…
Fèlix d’Urgell
Cristianisme
Bisbe d’Urgell, testimoniat des del 781.
Es formà probablement al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, i professà l’ adopcionisme , empès, sembla, pel seu zel missioner envers els àrabs No ha estat encara dilucidat si ell fou el pare de la doctrina i Elipand de Toledo s’hi adherí o bé si seguí simplement un corrent doctrinal originat a Còrdova i emparat per Elipand El conflicte commogué l’Església hispanovisigòtica i donà peu a Carlemany —en la seva qualitat de superior de Fèlix i com a campió de l’ortodòxia—, amb els seus collaboradors Alcuí , Benet d’Aniana , Agobard i d’altres, a intervenir en els conflictes religiosos d’…
Àngel Fàbrega i Grau
Cristianisme
Eclesiàstic, historiador de l’Església i liturgista.
Sacerdot 1945, doctor en història eclesiàstica 1950 per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i bibliotecari del seminari i de la Facultat de Teologia, de Barcelona 1964-71 Diplomat per l’Arxiu Vaticà 1947 i canonge, amb l’ofici d’arxiver, de la seu barcelonina 1965-96, reordenà la documentació capitular Feu una important contribució a la renovació de la historiografia eclesiàstica en l’àmbit de l’edició crítica de fonts hagiogràfiques, litúrgiques i documentals del període medieval, amb una extensa obra editada que comprèn 6 llibres i 39 articles d’investigació, 3 catàlegs i…
Estudi General Lul·lià
Centre d’ensenyament superior creat a la ciutat de Mallorca l’any 1483 per privilegi de Ferran II, posat sota el patronatge del Gran i General Consell, amb els mateixos drets, honors i privilegis que el de Lleida.
Transformava així en estudi general l’escola major d’arts i elevava a facultat la càtedra de filosofia lulliana creada el 1481 per Agnès de Pacs Malgrat la gradual creació de noves càtedres de teologia i filosofia 1527, retòrica 1541, cirurgia 1573, teologia 1620, cànons, lleis 1626, la seva activitat fou molt limitada fins a l’obtenció de la butlla papal de Climent X 1673, que donava validesa universal als seus títols, fins aleshores reconeguts només dins els dominis de la corona Rebé el nom d’Universitat Lulliana de Mallorca El 1697 en foren aprovats els estatuts, redactats pel bisbe de…
lletania
Música
Súplica consistent en una sèrie de peticions o d’invocacions breus, adreçades a Déu, a les quals l’assemblea respon cada vegada amb un refrany curt, al més sovint Kyrie eleison ('Senyor, tingueu pietat').
Molt abundants en la litúrgia bizantina, la missa romana ha recuperat les lletanies en l’acte penitencial i en la pregària dels fidels després del concili II del Vaticà Fora de la missa, a Occident són conegudes les lletanies dels sants, que es canten en ocasions solemnes i constitueixen la part central i més característica de les anomenades lletanies majors, i també les lletanies menors, que acompanyaven les processons anomenades popularment "lledànies" Les lletanies majors, atribuïdes al papa Liberi segle IV, es cantaven durant la processó de les rogatives 25 d’abril les…
Servusdei
Cristianisme
Bisbe de Girona (887-908).
Era fill d’Ingelbert i d’Adaltruda, nobles de la regió d’Agde La seva elecció fou deguda al comte Guifré el Pelós de Barcelona-Girona i a l’arquebisbe Teodard de Narbona Mentrestant, el comte Sunyer II d’Empúries nomenà un altre bisbe intrús, Ermemir, ajudat pels bisbes Esclua d’Urgell, erigit en metropolità, Frodoí de Barcelona i Gotmar d’Osona, oposats al narbonès Sunyer II i el seu germà el comte Delà expulsaren Servusdei de la seva seu 888-90, que s’exilià de primer a les seves terres d’Agde i Besiers i es refugià tot seguit al monestir de Banyoles l’església del qual consagrà el 889,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina