Resultats de la cerca

Membre de l’acadèmia de Finlàndia des del 1961, fou una figura cabdal en els anomenats estudis deòntics Cercà de fugir, alhora, d’un reduccionisme positivista de l’acció a la naturalesa i d’un dualisme entre llibertat i necessitat És autor, entre altres obres, de Logical Studies 1957, Norm and Action 1963, An Essay in Deontic Logic and the General Theory of Action 1968, Explanation and Understanding 1971, Causality and Determinism 1974 i Freedom and Determination 1980

És la figura més important de l’escola poètica sevillana contemporània de Góngora, però no fidel seguidora del seu estil Fou bibliotecari de Felip IV, cronista de Castella i amic i protegit del comte duc d’Olivares Es caracteritza per la seva elegància de llenguatge i exquisida sensibilitat Són particularment remarcables els poemes on canta els temes barrocs de la melangia i el desengany, com les silves A la rosa, Al clavel , etc, i els seus excellents sonets morals

Fou un dels fundadors del partit comunista del Vietnam 1930 i del Viet-minh 1941 Figura important de la República Democràtica del Vietnam, participà 1968-73, com a membre especial de la delegació d’aquesta, en les converses de París El tractat de pau que se'n derivà li valgué el premi Nobel de la pau —compartit amb Henry Kissinger—, que rebutjà Durant el període 1976-1986 fou membre del politburó del partit comunista del Vietnam

Considerat, segons una llegenda tardana, el déu de la llacuna Tritònia, a Líbia, apareix també com a pare de Palles, companya d’Atena occida incidentalment per aquesta Hom creu que participà en l’expedició dels argonautes i que donà nom a una sèrie d’éssers marins tritó que formaven part del seguici de Posidó Freqüent en l’art arcaica grega, la seva figura, amb rostre juvenil i barbat, apareix sovint en grups estatuaris Escopes i als relleus dels sarcòfags

Filla d’Urà i Gea, pertany a la raça dels titans i, com a deessa de les lleis eternes, figura entre les esposes divines de Zeus Una tradició, representada només per Èsquil, la fa mare de Prometeu Personificació de la justícia i de la llei, és una de les poques divinitats de la primera generació que ha estat associada als olímpics Hom li atribueix molts oracles i un gran coneixement dels secrets de l’art de l’endevinació

Format a Llotja, fou deixeble de Fèlix Mestres Completà estudis a París, on exposà El 1923 presentà un retrat eqüestre del rei i unes natures mortes a la Sala Parés de Barcelona Copià els mestres del Museo del Prado a Madrid 1927 Exposà repetidament a les Galeries Augusta 1947-52 i en altres sales barcelonines S'especialitzà sobretot en figura, i també en flors i natures mortes El seu estil matisa l’impressionisme amb l’academicisme Era sordmut

Pretengué una acció cultural i regeneracionista, sovint ambigua, al marge del sistema de partits polítics de la Restauració Es presentà a les eleccions municipals de Palma del 1915 i el 1917 Tingué com a òrgan el setmanari “La Vanguardia Balear” S'hi succeïren en la presidència, entre altres, Jeroni Massanet 1914-17, 1926, 1930, 1932-34, José María Eyaralar 1927-28 i Joan Mulet 1928-30 A partir del 1924 figurà també en els llocs directius Francesc de BMoll

L’església parroquial de la vila de Riudarenes fou refeta al segle XVIII, amb un campanar de coberta piramidal aixecat al segle anterior És documentada des de l’any 1190 amb el nom de “Sancti Martini de Rivo de Arenis” Formava part del terme del castell d’Argimon i era cap d’una de les batllies del domini dels Cabrera Del segle XIV en endavant figura sempre com una de les parròquies notables de l’ardiaconat de la Selva

Antiga parròquia rural, situada al sector nord del terme, a 5 km de Sils, a prop de la riera de Sils El seu edifici, que té un massís i característic campanar, fou totalment renovat en època barroca Des del 1245 pertanyia al priorat de Sant Pere Cercada i consta en molts documents del priorat del 1313 en endavant En els nomenclàtors i llistes sinodals de la diòcesi de Girona figura sempre com una església parroquial en ple funcionament

Aquesta església apareix esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 L’any 1362 consta com a sufragània de la parròquia d’Agullana, mentre que en els nomenclàtors del final del segle XIV figura com a parroquial Sembla que perdé aquesta categoria ja al segle XV L’edifici actual és una obra del final del segle XVIII, que es troba sense culte i en estat d’abandó Hi ha un projecte per a recuperar-la