Resultats de la cerca

La formació de l’exèrcit de lleva, format per una cinquena quinta part escollida a sort entre els homes útils que havien de servir el rei durant vuit anys, no constituïa una qüestió gens adequada a les necessitats d’una societat com era la catalana en aquell moment, que l’endemà de 1714 s’havia llançat a la carrera de la industrialització i del creixement econòmic Una mitja sortida que es trobà a aquesta situació fou la creació, el mes de maig del 1762, d’un cos d’exèrcit professional que es va anomenar Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya, amb seu a Barcelona Finançada, en part, per…

El Bages, el Berguedà i el Solsonès , Gran geografia comarcal de Catalunya, vol 2 Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981 pàgs 350-447 Els castells catalans , vol VI, Barcelona 1979 Gran Enciclopèdia Catalana , 16 vols, Barcelona 1968-1980 Guia de l’església de Solsona , Solsona 1986 Rationes Decimarum Hispaniae , vol I, Barcelona 1946 Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya , vol I, Lleida 1986 Josep Armengou Recull de noves històriques de la Selva i rectorologi de la mateixa , la Selva 1913 manuscrit inèdit Antoni Bach i Riu Un poble del Solsonès Olius , Gràfiques Molins, Berga…

Església parroquial de l’antiga demarcació de Susqueda submergida el 1968 sota el pantà del mateix nom El lloc és documentat el 942 en la vella documentació de Sant Benet de Bages dintre el mateix segle X hi ha altres esments de béns situats a Soskada L’església fou renovada i consagrada de nou el dia 11 de desembre de 1067 per Guillem, bisbe d’Osona, diòcesi a la qual pertany Formava part dels dominis dels vescomtes d’Osona-Cardona i es trobava sota la jurisdicció del castell de Fornils Fou ampliada amb capelles als segles XVI i XVII i totalment transformada el 1860, en què hi foren afegides…

Situació Una vista de la muntanya, coronada pel santuari de la Mare de Déu del Mont Als peus de la fotografia, les ruïnes del monestir de Sant Llorenç de Sous, que donà origen a l’església J Todó-TAVISA El santuari de la Mare de Déu del Mont, damunt un espadat, corona el cim del turó de la Mare de Déu 1115 m d’altitud, en una muntanya que forma part de la divisòria hidrogràfica entre el Fluvià i la Muga, juntament amb la Tossa, la serra de Llorona i el puig de Bassegoda El relleu assoleix el cim pel coll de Joncanat, on neix un afluent de la riera de Massol i fa partió entre els municipis de…

Situació Vista de l'església enmig del paisatge JM Melció L’església de Santa Maria, que havia pertangut al terme del castell d’Hostoles, centra el petit poble de les Encies, que és situat al vessant meridional de la serra de les Medes, on neix la riera de les Encies, afluent per l’esquerra del riu Brugent Mapa 295M781 Situació 31TDG650574 Hom pot arribar-hi per la carretera d’Olot a Girona i situarse a les Planes d’Hostoles, que es troba a uns 22 km d’Olot Des de les Planes vers el nord-est surt la carretera que va a Sant Aniol de Finestres, la qual amb uns 4 km hi porta JVV Història La…

Coberta de la “Revista del Instituto Agrícola Catalan de San Isidro”, Barcelona, 1884 AC / GS L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI va néixer el 22 de maig de 1851 al saló d’agricultura del palau de la Diputació Provincial de Barcelona sota la presidència de Josep Bertran i Ros Allí es reuniren 107 hisendats catalans, residents a Barcelona, amb l’objectiu de crear una associació de propietaris rurals Eren uns anys de gran dinamisme de la burgesia catalana amb vista a la modernització de l’economia del país en la línia d’un creixement harmònic i interdependent de la indústria, l’…

Capella de Sant Sebastià al terme de Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona RM En l’estat de revolta latent contra Felip V que vivia Catalunya a l’estiu del 1705, un fet cabdal va donar el tomb decisiu als esdeveniments que cada vegada eren més favorables al partit austriacista el 20 de juny, Antoni de Peguera i el doctor Domènec Parera, ambdós exiliats a conseqüència de la repressió exercida pel virrei Velasco, amb plens poders conferits pel grup de vigatans —Francesc Macià Bac de Roda, Jaume Puig de Perafita i els seus fills Antoni i Francesc Puig i Sorribes, Josep Moragues i Mas, Josep Anton…

Retaule de Sant Miquel , de Joan Antigó i Honorat Borrassà, segle XV MD’A / RM La historiografia medieval catalana té una de les manifestacions més interessants en els dietaris, llibres on els cronistes locals solien anotar aquells fets que, per la seva naturalesa o importància, consideraven dignes de ser recordats per les generacions futures Tot i que són de molt desigual valor, extensió i qualitat, aquests dietaris, globalment considerats, representen una font inapreciable per a la història social, ja que reflecteixen millor que cap altre document el ressò popular d’esdeveniments que en les…

Fill d’un llibreter, cursà estudis de filologia, literatura i història catalanes als Estudis Universitaris Catalans 1951-54, impartits per Ferran Soldevila i Jordi Rubió i Balaguer Llicenciat en lletres 1956 i doctor en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou lector a Liverpool 1956-57 i posteriorment ajudant de Jaume Vicens i Vives  i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona 1957-66 Apartat el 1966 de l’ensenyament per les autoritats franquistes, hi retornà l’any 1968 com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1974, que fou catedràtic…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Guim de la Plana, dit antigament Sant Guim del Llor o Desllor, té 12,45 km 2 d’extensió i s’estén al sector de llevant de la plana de Guissona, a l’interfluvi del Llobregós i el Sió Limita amb els termes d’Ivorra E, Sant Ramon S, Torrefeta i Florejacs S i W, Guissona NW, Massoteres N i Torà NE, del Solsonès El territori és planer a les zones de Sant Guim i Vicfred, que formen part de la plana de Guissona, i la de migdia, vers Comabella, es troba en una carena d’on baixa el torrent que va fins a Portell El nivell oscilla entre 540 m a ponent,…