Resultats de la cerca

Doctor en filologia catalana, la seva trajectòria literària se centrà en el gènere poètic Ha estat antologat en volums com ara Bengales en la fosca 1997 i Camp de mines 1991 Publicà Sol de violoncel 1987, Els noms insondables 1990, premi Vicent Andrés Estellés, Anatema 2001, premi Ausiàs Marc 2000, Al fons de vies desertes 2002, premi Agustí Bartra 2001 i Constants vitals 2006, entre d’altres A més, publicà estudis filològics i literaris, com ara Polítiques i lingüístiques 1997 i Les suspicàcies metòdiques 2002 També conreà la novella El Papa maleït una intriga novellística sobre el Papa Luna…

Es llicencià a Barcelona 1930 i fou professor adjunt de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-38 Fou un dels màxims impulsors de la pediatria social a Catalunya, amb una participació decisiva en obres com Ajut Infantil de Reraguarda, dispensaris suburbials, guarderies, escola d’assistents socials, etc, i exercí un mestratge d’una gran transcendència científica i cívica Membre de la Societat Catalana de Biologia i del consell editorial de Monografies Mèdiques, presidí la Societat Catalana de Pediatria 1955-60 i fou president d’honor del primer Congrés de Pediatres de Llengua…

El 1564 entrà al convent reformat de la Mare de Déu de Loreto, a València, on romangué fins el 1573 després d’estar en diversos convents del País Valencià, el 1589 fixà la residència a Vila-real Dedicat sempre al servei de la comunitat i dels pobres, excellí també en la devoció a l’eucaristia Fou canonitzat per l’Església Catòlica el 1690 i proclamat patró de les obres eucarístiques el 1897 El seu culte és molt estès al País Valencià Al convent del Roser de Vila-real, convertit en Santuari de Sant Pasqual, hom conserva la cella mortuòria la capella de Sant Pasqual d’aquest santuari, que conté…

Escriví miracles i poesies religioses dedicades a sant Vicent Ferrer 1829-34, i també colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820, denunciant les persecucions de la policia del general Elío Empresonat durant la reacció del 1823, fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1940-41 procedent del Castelló Jugava de mig i amb el Barça s’alineà en 14 partits Posteriorment jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1944-47 Amb l’equip arlequinat disputà 57 partits de Lliga i marcà 3 gols

Desenvolupament enciclopèdic L’ànima de la iniciativa, des del càrrec de president, fou Salvador Guinot 1866 – 1944, alcalde de Castelló 1907 i 1924, president de la Diputació Provincial i fundador del sindicat catòlic local Llicenciat en lletres a la Universitat de Madrid, fou deixeble de M Menéndez y Pelayo i, indirectament, de M Milà i Fontanals Joan Baptista Carbó, que fou també alcalde de Castelló, però des d’una adscripció republicana, ocupà el càrrec de sotspresident Lluís Revest i Corzo en fou el secretari, i Ricard Carreras i Àngel Sánchez i Gozalbo, els vocals A aquest nucli…

L’altura del terme baixa de llevant a ponent seguint els darrers contraforts de la serra d’Espadà, amb una sèrie de turons que formen l’anomenada serra d’Almenara la Rodana, el puig del Castell, el puig del Sit La part oriental del terme és una plana que s’estén fins al mar, plana pantanosa a causa de les aigües que brollen de les últimes alineacions muntanyoses i inculta fins fa poc temps Ací es troba l' estany d’Almenara , conjunt de tres llacunes litorals molt pròximes entre si, utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica tenen una longitud de 300, 275 i 125 m…

Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest sector és drenat per minses torrenteres…

La quasi totalitat del territori és dedicada a l’agricultura de regadiu 800 ha, que aprofita l’aigua del riu d’Albaida i de pous El taronger és el conreu principal 500 ha i l’arròs ha restat molt reduït els darrers anys 40 ha Les activitats industrials se centren en petites fàbriques de sucs i essències de taronja, serradores per a fer envasos de fruites i, sobretot, magatzems de preparació de la taronja per a la seva comercialització El poble 4 311 h agl 2006, poblatans 29 m alt és a la plana, prop de l’estació del ferrocarril de València a Xàtiva L’església parroquial de Sant Pere fou…

Comprèn, al vessant septentrional de la serra d’Espadà, l’alta vall del riu de Sonella o de Veo on es troba el petit pantà de Benitandús, i, a l’extrem oriental, fora d’aquesta vall, les partides del Villastre i de Xantena La part més muntanyosa 1 941 ha és coberta de pinedes, suredes i de brolla d’estepes i brucs Hi ha 605 ha de prats, aprofitats per al bestiar oví i cabrum Hom rega, per mitjà de basses, 41 ha La resta de les terres de conreu són de secà 250 ha de garrofers, 75 de figueres i 634 d’oliveres La terra, força repartida, és conreada directament pels propietaris La població ha…