Resultats de la cerca
Es mostren 6135 resultats
Francesc Masclans i Girvès
Botànica
Educació
Botànic i pedagog.
Exercí la carrera de magisteri Autor de dues obres divulgadores molt reeixides i reeditades, Guia per a conèixer els arbres 1958 i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes 1963, publicà també Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes 1954 —que complementà notòriament en una segona edició 1981 intitulada Els noms de les plantes als Països Catalans —, Flora del Segrià i de l’Urgell 1966, Els noms catalans dels bolets 1975 i monografies sobre la flora de les muntanyes de Prades i els gèneres Rosa i Coris en la regió mediterrània occidental El 1995 fou guardonat amb…
beneficiari | beneficiària
Història del dret
Persona afavorida amb la concessió d’un benefici.
La situació i la condició del beneficiari varià sensiblement seguint el diferent sentit que cobrà la locució Hom pot dir que, en rigor, el beneficiari primitiu era un usufructuari temporal, tant si es tractava d’un particular explotador de terres d’un gran propietari com si era un fidel o vassall d’un comte o magnat Però més tard es convertí, de fet, en un tinent o usufructuari vitalici i amb dret a transmetre el benefici hereditàriament als seus descendents, posat que complís els deures de fidelitat i els serveis feudals deguts al seu senyor Beneficiari —en sentit estricte— i feudatari…
aristolòquia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les aristoloquiàcies, de fulles alternes i cordiformes, tiges estriades, arrels sovint tuberoses i flors tubuloses.
Són riques en alcaloides i en essències, i desprenen una olor forta Havien estat emprades per a facilitar el part i contra moltes afeccions llur activitat, però, és encara poc coneguda L' aristolòquia llarga A longa té les fulles curtament peciolades i un rizoma allargat i cilindroide Es fa en terres profundes i humides, principalment al bosc de ribera L' aristolòquia rodona A rotunda té les fulles sèssils i l’arrel inflada, formant un tubercle arrodonit, ric en un alcaloide tòxic, l’aristoloquina En la farmacopea antiga era reputada com l’espècie més activa del gènere Es fa…
Artau de Cardona i de Ventimiglia
Història
Comte de Collessano i marquès de Padula, gran canceller de Sicília.
Fill i successor de Pere de Cardona i de Villena Addicte incondicional de Joan II de Catalunya-Aragó, ja el 1461 votà contra l’ambaixada del general de Catalunya tramesa a Sicília amb motiu de l’arrest de Carles, príncep de Viana, i auxilià econòmicament el sobirà 1472 Lluità personalment al capdavant dels seus contingents a les campanyes de l’Empordà 1471-72 —assistí a la rendició de Barcelona a Joan II— i del Rosselló 1473-75 Fou retribuït primerament amb el títol de governador reial de les terres de Sciacca i Naso, a Sicília 1472, i després amb el nomenament de gran canceller…
Blanca de Castella
Història
Reina i regent de França.
Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1213 amb el futur Lluís VIII de França, a la mort del seu marit esdevingué regent 1226-34 de llur fill, Lluís IX Dominà les revoltes dels grans feudataris i continuà l’obra de penetració de la monarquia francesa a les terres del sud Pel tractat de París 1229 obligà el comte Ramon VII de Tolosa a renunciar als territoris que formaren les senescalies reials de Bellcaire i Carcassona, i fou estipulat el matrimoni de l’hereva del comte, Joana, amb un fill de Blanca Fou de nou regent en partir Lluís IX a la Croada
la Biga
Història
Nom donat, a mitjan segle XV, a la classe superior de Barcelona, la dels ciutadans honrats, rendistes i terratinents, que dominava el govern municipal des de feia més de dos segles.
Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l’organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I els Marquet, Fiveller, Dusai, Llull, Sapila, Marimon, Turell Cada cop es restringia més l’entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d’ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d’enllaços matrimonials o per l’adquisició de terres senyorials Dominava el govern ciutadà i tenia una gran preponderància a la generalitat, des d’on els ciutadans honrats atacaren i venceren el partit popular de la Busca , i, un cop…
pau d’Augsburg
Acord signat entre els catòlics i els seguidors de la confessió d'Augsburg (1555); en foren, per tant, exclosos els partidaris de Zwingli i els anabaptistes; amb aquest acord fou establert un compromís politicoreligiós que marcà la divisió d’Alemanya entre les dues confessions.
Era concedit el dret de reformar els estats de l’imperi i de disposar que la religió de cada príncep fos obligatòria per als seus súbdits el qui no l’acceptava podia emigrar sense danys ni en l’honor ni en els béns les ciutats imperials reformades havien de respectar les minories catòliques Reconeixia també als prínceps alemanys les terres de domini eclesiàstic que havien estat secularitzades fins al tractat de Passau 1552 L’arxiduc Ferran d’Àustria hi afegí l’anomenat reservatum ecclesiasticum , en virtut del qual els bisbes i els abats que passaven a la Reforma perdien l’ofici…
Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane
Història
Militar
Mariscal de camp, baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.
Fou corregidor de Lleida des de l’any 1761 durant el seu mandat promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres Fruit del seu interès per l’experimentació agrícola en terres comunals, fou, vers el 1763, la creació de l' Acadèmia d'Agricultura de Lleida , de poca durada Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles 1763 Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia 1763 Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes…
Sant Esteve de Biure
Art romànic
Al lloc de “ Benevivere ” tenia un dels seus molts alous el clergue Guigó, segons el seu testament sacramental de l’any 982 L’any 1070 Oliva Gotafred donà unes terres de Biure a Santa Maria de Vilabertran L’església de Sant Esteve de Biure és esmentada l’any 1072 en el testament de Bonadona que, entre d’altres llegats, deixà un mas proper a aquesta església al monestir de Vilabertran, i a la seva filla Ponça un celler que es trobava dins l’església la sagrera de Biure L’església figura en les llistes parroquials dels segles XII, XIV i posteriors L’edifici actual és del…
Sant Esteve de Coll de Nargó
Art romànic
Aquesta església apareix esmentada entre les possessions cedides al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles amb motiu de la consagració de la seva església l’any 1040, “Sancto Stephano de Nargo, simul cum ipsa cella et cum ipsa villa de ipsa sena …” L’any 1049, l’abat de Sant Serni donava a Guillem i Ramon Arnau l’església de Sant Esteve de Nargó, amb les cases, terres, molins, i les dècimes i les primícies que el cenobi hi tenia, i es fa referència al mas de Sant Esteve, esmentat també l’any 1172, en què és cedit per l’abat de Tavèrnoles a Bernat Miró de Sant Esteve amb certes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina