Resultats de la cerca

Solia celebrar-se en diades determinades, i en particular quan corria la veu d’algun perill Era convocada per mitjà d’una crida del batlle normalment a suggeriment dels jurats, del procurador senyorial o del governador, com en el cas de Mallorca Cada cap de casa tenia l’obligació de posseir les armes corresponents defensives Una vegada presa la relació, aquesta era tramesa al lloctinent o virrei cada cap de casa havia de declarar, després d’un jurament previ, quants homes propis hi havia a casa seva, per tal de saber el nombre total d’homes útils Les mostres es feien amb so de…

Si un raig de llum travessa la làmina experimenta dues refraccions, de manera que un observador situat a una banda de la làmina veu un punt A , situat a l’altra banda, en una posició A’ més a prop de la làmina, i tal, que on e és el gruix de la làmina Les làmines de cares paralleles són utilitzades per a produir interferències Quan un raig de llum travessa una superfície de separació entre dos mitjans, quasi sempre és refractada una part de la llum incident, mentre que l’altra part és reflectida En el cas d’una làmina de cares paralleles, el raig incident dóna lloc a…

Fou redactora del diari El Matí  i collaborà a La Veu de Catalunya , La Paraula Cristiana , La Revista , La Nova Revista , La Nau  i D’Ací i d’Allà Publicà algunes narracions infantils, com ara El follet sentimental 1930, i diverses traduccions de contes i rondalles Adaptà a un català més actual el text de la processó de Verges La seva poesia Dansa de la mort a Verges  fou musicada el 1977 També traduí del francès alguns poemes, Les aventures de Polzet el darrer nan del bosc , de Claude Roen 1929, i Remordiment , de J de Coloumb 1930 És autora dels llibres d’ascendència…

El 1911 publicà Passions & somnis en les línies de Maragall i les estètiques modernistes, les quals el dugueren a concebre el poeta com a visionari enamorat L’amor és el centre del seu segon recull, Aurora 1912, prologat per Apelles Mestres El 1921 publicà Al vent de la ciutat , en què, a més d’incloure —en la línia anterior— un homenatge a Maragall i una Nova Oda a Barcelona , mostra un canvi de llenguatge i aparenta obrir-se a nous corrents en poemes com L’aeroplà Entre els anys deu i vint collaborà a La Veu de Catalunya , La Publicitat , D’Ací i d’Allà , Un Enemic del…

De jove fou actor i apuntador, i, més tard, empresari del Teatre de Gràcia 1848, on estrenà la seva primera obra, La nit de Sant Joan , i del Teatre Odeon de Barcelona 1849-71, on dirigí cursos de declamació i on acollí 1864 les societats Melpòmene i La Gata de Frederic Soler Estrenà i publicà obres còmiques, algunes de les quals bilingües per la imposició oficial del 1867 Les tres Roses, o Los celos 1855, Set morts i cap enterro 1858, Cap geperut se veu lo gep 1860, Una nit de Carnaval 1862, La festa major 1869 i De rebot 1877, entre d’altres La seva obra enllaça el repertori de…

El vocalista Joan Masdeu fou l’únic membre permanent del conjunt, integrat, en moments diversos, per Manel Lucio, Xavier Llorach i Cesc Solé guitarra i veus, Jose Luis Sánchez i Nando Oterino baix i veu Toni Díaz, Jordi Caralt i Gerard Roca bateria i Àngel Santiago teclats, sintetitzadors Publicà els discs Whisky'ns Cullons 1994, Toc al dos 1996, Lila 1997, De la nit al dia 1999, Lluny 2001, On 2004, Souvenirs 2005 i Reus-París-Londres 2007, en els quals, així com també en nombrosos concerts i gires per Catalunya, evolucionaren des d’un rock directe a un de més elaborat S'…

Les funcions elementals dels sentits es conserven, però falla la integració de les sensacions, per la qual cosa el malalt no arriba a adonar-se d’allò que percep Així, per exemple, hom veu els objectes, pot descriure'n els detalls, però no els pot identificar agnòsia visual, ceguesa verbal si es refereix a la paraula escrita sent melodies o paraules, però li sonen desconegudes, com si li parlessin en un idioma estrany agnòsia auditiva, sordesa verbal palpa objectes, però no arriba a saber quins són astereoagnòsia L’agnòsia relativa al llenguatge és l'afàsia sensitiva Quan es…

Collaborà a La Veu del Montserrat 1886-91 i molt especialment, amb llegendes, tradicions i narracions costumistes, a La Renaixença 1883-84 i 1889-97 Publicà també novelletes històriques Judit de Welp , 1892 i sobretot de costums, reflex d’una visió social conservadora Catalina , 1892 i 1896 El senyor Lluch ,1893 Cartes que no lliguen , 1895, Lo gorg de les ànimes , 1898  La tertúlia de la senyora Pepa ,1899 Una dona com no n’hi ha gaires , 1900, entre d’altres Publicà en castellà teatre històric La cuadra de Malvehí, o El orgullo de un nombre , 1897, narracions religioses i…

Vinculada a la Lliga Regionalista, s’ocupà de les seccions dedicades a la dona de La Veu de Catalunya i El Correo Catalán Fou coneguda sobretot per l’assaig L’etern femení 1933, obra de divulgació que, dins dels supòsits del feminisme catòlic i de la concepció tradicional de la dona, pretenia assessorar les noies en els temes relacionats amb el matrimoni i la maternitat En la mateixa línia publicà posteriorment L’etern masculí 1957, que assolí, com l’obra anterior, un gran èxit de públic També edità els llibres de poesia Mare 1929 i Caixa de núvia 1933, i escriví comèdies d’inspiració…

Amb les seves novelles inicià la reacció realista que substituí l’idealisme fantàstic del Romanticisme i enllaçà amb la tradició realista de la literatura castellana que, al segle XIX, havia pres la direcció costumista Produí novelles de visió àmplia i d’arquitectura ambiciosa que, en un estil simple i directe, cercaren de reflectir la realitat, dins una ideologia que, en l’ordre moral, s’ajustà a la més severa tradició conservadora La millor de les seves obres fou La gaviota 1849, que explica la vida d’una noia que esdevé famosa gràcies a la seva veu prodigiosa, però, en darrer…