Resultats de la cerca

La vinya hi té caràcter de monocultura produeix vi de qualitat superior dins la zona del Rosselló dels Aspres, i vi dolç natural, dins la zona de Costes de l’Alt Rosselló Hi ha una societat cooperativa vinícola Costes de Banyuls-Alt Rosselló, que té un celler creat el 1948 amb una capacitat de 12 000 hl, modernitzat el 1962 És seu del Moviment Intercooperatiu dels Aspres del Rosselló, que reuneix les cooperatives de Sant Andreu de Sureda, Pontellà, Cànoes, el Voló i Vilanova de Raó La població, que el 1836 era de 442 h, anà augmentant fins el 1911 870 h Després d’un període d’…

El terme és accidentat per la serra d’Andilla àrid contrafort de la serra de Javalambre, al límit amb Aragó, amb elevacions considerables La Veteta a 1 434m i La Peñaparda a 1 323 m La major part del terme és de terreny improductiu Els conreus són de secà cereals, vinya i oliveres La llenya terrera era explotada abans com a combustible per als forns de ceràmica de Manises i de Paterna Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris 98% La ramaderia sobretot el bestiar cabrum ha disminuït des del 1945, que les muntanyes foren declarades d’utilitat pública…

El seu terme és drenat pel Vernissa, que rega les parts baixes del terme, i força accidentat per una sèrie de turons, entre els quals destaca el Tramús, a la dreta del riu Hi ha també pous artesians El regadiu, mitjançant l’aigua del subsol es va ampliant gradualment el taronger és el conreu gairebé exclusiu Les aigües són administrades per un sindicat, anomenat del riu Vernissa La major part del terme és de secà garrofers, ametllers, i vinya, sobretot de moscatell, destinat a la producció de panses La propietat és força repartida La població ha estat estacionària durant l’últim segle, amb…

Situat al vessant meridional de la serra d’Espadà i en una vall a l’esquerra del Palància, drenada per la rambla d’Almedíxer , que neix vora el despoblat de l’Aiola, del terme municipal d’Aín, a la Plana Baixa, i desguassa al Palància davant Soneixa A la serra d’Espadà són característiques les alzines sureres, que ocupen 275 ha La resta de la zona muntanyosa és coberta per una brolla de romaní, argelaga i garric és de propietat comunal i les pastures alimenten els ramats transhumants que hi baixen a l’hivern uns 3 000 caps de bestiar oví La zona conreada ocupa poc més del 30% del terme 35 ha…

La séquia d’Alfarb que pren l’aigua del riu Magre, per la dreta, dins el terme de Real de Montroi i rega, a més, terres de Llombai i la d’Alèdua d’Alginet reguen part de les 457 ha de regadiu la majoria de tarongers que aprofiten, a més, les aigües del subsol extretes a motor El secà garrofers, oliveres, ametllers, farratges, cereals ocupa la major part de la terra, una tercera part destinada a la vinya de moscatell per a l’elaboració de misteles i per al consum en fresc La ramaderia s’ha desenvolupat amb nombroses granges de bestiar porcí i aviram La població, bàsicament agrària, no creix a…

La capital és Trieste És limitada al N pels Alps Càrnics Àustria, al NE pels Alps Julis Eslovènia, a l’E per Croàcia, al S per la mar Adriàtica i a l’W per la regió del Vèneto El relleu presenta dos sectors ben diferenciats el nord, muntanyós, format pels Alps Càrnics i Julis, amb altituds de 2 500 m i més, i els Prealps, i el sud, pla i baix, constituït per una plana alluvial formada, entre altres, pel riu Tagliamento, el principal de la regió El litoral és baix i arenós i forma nombroses llacunes hi destaca el golf de Trieste El clima és plujós 980 mm anuals a Trieste la temperatura mitjana…

Hi predomina el terreny pla, amb algunes ondulacions suaus cobertes de conreus de secà o de pinedes La major part del sòl dedicat a l’agricultura és de regadiu 200 ha conreus herbacis cebes, blat de moro i hortalisses i arbres fruiters tarongers i pereres Al secà 120 ha predomina la vinya, seguida dels garrofers, ametllers i oliveres L’economia ha aconseguit una gran diversificació, base del notable creixement demogràfic s’ha triplicat entre el 1960 i el 1981 a part l’agricultura, s’hi han desenvolupat diverses indústries de la fusta —xapes, taulers i mobles—, tèxtil —fabricació…

El sud-est del terme és accidentat per petits turons puig d’en Pau, 185 m alt La zona forestal comprèn pinars 77 ha i alzinars 167 ha i 41 ha de matollar L’agricultura hi és predominantment de secà ametllers 593 ha, cereals 265 ha, figueres 34 ha, garrofers 55 ha, arbres fruiters 34 ha i vinya 11 ha En ramaderia hom es dedica principalment al bestiar porcí i boví, i en segon lloc a l’avicultura La indústria és poc important hi ha una fàbrica de sabates que ocupa 26 persones La vila 633 h agl i 191 h diss 1996, costitxers 135 m alt es formà a partir d’una alqueria islàmica del…

El terme és drenat per la riera de Sant Julià la séquia o canal de Corbera , als regadius de la dreta de la Tet, en forma el límit septentrional La població, que es mantingué al voltant dels 1 500 h durant la primera meitat del segle XIX, restà reduïda després de la segregació de Corbera de les Cabanes, el 1856, a 997 h, i a partir d’aleshores inicià un procés de despoblament Els darrers decennis s’ha estabilitzat, al voltant dels 400 h Hi ha una superfície agrícola útil de 189 ha Predominen els arbres fruiters 127 ha de presseguers, seguits de les hortalisses 52 ha i de la vinya…

Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera , afluent del Llobregós al terme de Torà, que té la capçalera al terme de Llobera formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt, format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre La població, totalment disseminada, mai no ha estat gaire nombrosa…