Resultats de la cerca
Es mostren 114266 resultats
risc ambiental
Geografia
Inestabilitat del sistema natural, més o menys prolongada, que trenca les relacions habituals entre les persones i el seu entorn.
La resposta humana a aquesta inestabilitat del medi depèn del nivell tecnològic i d’organització social Els riscs ambientals poden ser causats per fenòmens naturals sequeres, riuades, terratrèmols, pluges torrencials, erupcions volcàniques, etc, per errors tecnològics fuites de centrals nuclears o d’indústries petroquímiques i de construcció catàstrofes en embassaments, ponts, túnels, xarxes de transport Si no es coneixen ni es preveuen els efectes dels riscs ambientals acostumen a suposar moltes morts humanes i uns elevats costs econòmics i socials Els instruments de gestió del risc…
hidrografia
Geografia
Ciència que estudia les aigües existents sobre la superfície terrestre.
D’una manera particular s’ocupa dels corrents fluvials potamologia i de llurs característiques específiques En un sentit més ampli comprèn, a més, l’estudi dels oceans i les mars oceanografia i dels llacs limnologia
Registre Sanitari Industrial
Cens de les empreses autoritzades a dedicar-se a alguna activitat alimentària.
Conté informació sobre les dades d’identificació, situació i activitats dels establiments Cal haver-s’hi donat d’alta abans de començar l’activitat Les empreses subjectes a inscriure's en aquest registre són les de fabricació de productes alimentaris destinats al consum humà de substàncies i de materials destinats a estar en contacte amb aquests productes de detergents, desinfectants i plaguicides d’ús en la indústria alimentària, i de materials d’envasament i embalatge destinats a estar en contacte amb els aliments
pinacologia
Pintura
Estudi de la textura de les superfícies pictòriques artístiques, considerant la importància de l’empremta de les eines (pinzell, brotxa, espàtula) i llur recorregut.
Anàlogament a la grafologia en l’escriptura, la pinacologia pot arribar a personalitzar les obres d’atribució dubtosa, perquè permet de descobrir la manera constant del treball de cada artista
saltador
Música
En alguns instruments de corda pinçada amb teclat -especialment el clavicèmbal-, cadascuna de les peces mòbils on s’allotgen els plectres (plectre) que posen en vibració les cordes.
De forma rectangular i amb una alçària que no ultrapassa els 15 cm, els saltadors estan situats entre les cordes, recolzats verticalment sobre l’extrem interior de les tecles, de manera que, en pitjar-les, projecten els saltadors cap amunt, mentre el plectre pinça la corda Una guia de fusta situada per sobre dels saltadors limita el seu moviment ascendent i els fa retornar pel seu propi pes El plectre està fixat a una peça mòbil, el balancí, al centre del saltador, el qual permet pinçar la corda en el moviment ascendent del saltador i relliscar enrere en el descendent, produint així un únic…
Societat Andorrana de Ciències (SAC)
Historiografia catalana
Principal entitat científica i cultural d’Andorra creada el 19 d’agost de 1983 per promoure les activitats de recerca i divulgació científica i les publicacions regulars.
L’any 2002 agrupà 244 persones de procedència diversa amb inquietuds científiques, culturals i cíviques En la seva evolució hi ha dues etapes una primera, presidida per Josep Vilanova i Trias fins el 2002, i una segona iniciada pel seu successor, Antoni Pol i Solé, amb Àngels Mach i Conxita Naudí a la mesa Amb la diversificació de les seves activitats, es crearen seccions de medicina i de filosofia 1985, de llengua catalana i d’arquitectura i urbanisme 1986, d’astronomia i del còmic 1985, i d’història 2002 El 2002 es trià el tema “Una història d’Andorra” per a la Diada andorrana a la…
cua
Electrònica i informàtica
Llista on l’accés a les dades es fa necessàriament en l’ordre en què hom les ha introduït, d’acord amb el mètode conegut per les sigles FIFO (First input First Output - ’’Primera entrada - primera sortida’).
Sovint les estructures de dades que gestionen l’accés als recursos són anomenades cues per exemple, cua d’impressió, tot i que pròpiament no ho són, ja que la gestió d’accés és força diferent i, per exemple, es permet que un procés amb més prioritat s’executi abans
pellofa

Pellofa de llautó de Vic del segle XVIII
Museu Frederic Marès
Numismàtica i sigil·lografia
Als Països Catalans, plom o peça de metall que servia en les catedrals per a pagar els canonges les hores de cor.
Eren generalment de llautó i menys sovint de llauna, marcades d’una sola cara, per la primor del metall, amb lletres o símbols d’identificació i marques de valor en sous i diners El seu ús, conegut almenys des del s XV, es generalitzà en alguns moments com a moneda local a conseqüència de la manca de diners i malles de les encunyacions oficials a Vic el 1470 i poc després a Manresa a Perpinyà al començament del s XVII A Mallorca són generalment de plom i tenen anvers i revers, fabricades amb motlles i metall fos
erosió eòlica
Geomorfologia
Acció erosiva del vent produïda per les partícules que aquest porta en suspensió.
És particularment notable a les zones desèrtiques, subdesèrtiques i litorals, on la manca de vegetació permet al vent d’aixecar les partícules més fines, transportar-les d’un lloc a l’altre i produir una selecció de materials, en deixar in situ els més grossos Hom anomena deflació el procés de transport de les partícules fines procedents de sòls, i corrasió l’acció produïda per aquestes partícules sobre les roques En disminuir la velocitat del vent, les partícules formen uns determinats dipòsits, com és ara els camps de dunes, els ergs i l’acumulació de loess
detrític | detrítica
Geologia
Dit de les roques o sediments formats, almenys, per un 50% de fragments.
Les roques detrítiques més importants el 80% de les roques sedimentàries són les terrígenes , formades per fragments procedents de l’erosió del continent Les roques biodetrítiques són les formades per fragments d’organismes vius Es divideixen en rudites , quan els fragments tenen un diàmetre superior als 2 mm, arenites , amb fragments de 2 mm a 1/16 mm, i lutites quan són més fins