Resultats de la cerca
Es mostren 16139 resultats
Bonaventura Serra i Ferragut
Educació
Literatura catalana
Historiografia catalana
Polígraf i pintor.
Vida i obra Es doctorà 1748 en dret a la Universitat Literària des Mallorca, d’on fou 1752-59 catedràtic de dret canònic El 1759 fou nomenat per l’Ajuntament de Palma cronista general del Regne de Mallorca Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País, a Palma Ingressà 1784 en l’Acadèmia de Nobles i Belles Arts de Sant Carles, de València Els seus coneixements sobre història de Mallorca motivaren que fos consultat amb freqüència per savis espanyols i estrangers Mantingué correspondència amb intellectuals com E Flórez, M Sarmiento, G Maians i d’…
, ,
Josep Lluís Seguí i Rico
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra S’inicià en la literatura el 1970 amb una exposició de poesia visual i amb la publicació del poemari Cossos/espai 1976 Aquests inicis poètics continuaren amb Teoria de l’immortal 1981 i Història en ella 1982 Participà, també, en el Teatre Independent i és autor d’ Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, en collaboració amb J Gandia i Les opinions d’un illús 1985 Dedicat bàsicament a la narrativa, el 1977 fou finalista del Premi Andròmina amb la novella Espai d’un ritual 1978 El 1979 publicà Diari de bordell , el recull de contes Fulls de recanvi segon premi de…
,
Josep Maria Sala i Valldaura

Josep Maria Sala i Valldaura
© J.M. Sala-Valldaura
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a Barcelona i fou lector d’espanyol a Salford Anglaterra Es donà a conèixer com a poeta amb un recull un xic irònic, Mitoclàstia , seguit de Tot extrem voler 1977, Camp d’esvorancs 1980, on inicia una poesia que combina el to elegíac, les provatures formals i una aspra crítica social, Reixa d’aigua 1982 i Gual de camins 1985, entorn de la idea i pràctica del viatge Ha continuat la seva trajectòria poètica amb En aquest dau del foc 1987, premi Cavall Verd de poesia, Ets arrel d’ala i de vol 1991, Seqüències i mòbils 1998, Cardiopatia 1999, Disfresses 2002, premi Crítica Serra d’Or, El…
,
Abelard Tona i Nadalmai
Historiografia
Literatura catalana
Polític i escriptor.
Fill del federal catalanista Baldomer Tona i Xiberta Es formà al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Dedicat a l’activitat periodística, treballà com a redactor a Lluita Des de molt jove es dedicà a escriure el seu conte El taciturn aparegué publicat a Justícia Social el 1923, signat amb el pseudònim d’ Iu d’Esterri , i el 1926 publicà L’Angelina vol viure Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a la SEM Societat d’Estudis Militars Implicat en l’atemptat de Garraf 1925, contra el tren reial en què viatjava Alfons XIII, fou empresonat i s’exilià a…
, ,
Pere Tàpias

Pere Tàpias
© MPG
Música
Pseudònim de Joan Collell i Xirau, autor i intèrpret de cançons, gastrònom i comunicador.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí d’advocat entre les dècades dels anys setanta i vuitanta, feina que compaginà amb la composició i la interpretació de les seves cançons amb recitals per tot Catalunya Aconseguí un gran èxit gràcies als seus textos humorístics, desenfadats i irònics, acompanyats d’una imatge planera El 1968 enregistrà el primer single La tia Maria/El progressista , al qual seguiren, en el mateix format, Decididament 1969, La cançó de les trompetes/Mariano oh Mariano 1969, Moreno de la fe/ Pep, Pepita, petitona Marieta 1971, Una dolça …
,
Antonio Stradivari
Antoni Stradivari
© Fototeca.cat
Música
Constructor d’instruments de corda, conegut també amb el nom llatinitzat Stradivarius.
Inicià la carrera com a deixeble de Nicolò Amati el 1657, però a partir del 1666 començà a signar les seves obres Els primers treballs han estat inclosos dins de l’època anomenada amatisé , ja que es limità a continuar les directrius rebudes per Amati Més endavant, però, abandonà l’estil del seu mestre, amplià la caixa, que prengué una forma més elegant, i feu les voltes menys rígides per tal d’aconseguir una sonoritat més dolça i potent El 1690 tornà a canviar la forma dels bombats, amb un inici més suau i arrodonit que facilità en gran manera la vibració de les tapes Entre el 1694 i el 1700…
Sant Salvador de Gra (Torrefeta)
Art romànic
Situació Aspecte de llevant d’aquesta església, capçada per un gran absis parcialment tapat ECSA-X Solé L’església parroquial de Sant Salvador és a ponent del poble de Gra, situat a 469 m d’altitud, a la vall del torrent del Passerell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG546255 El nucli de població de Gra és a uns 4 km de Guissona per la carretera L-310 que mena a Concabella XSB Història L’indret de Gra és documentat des del segle XI, en concret des de l’any 1031, en què el bisbe Ermengol d’Urgell llegà un alou que tenia a Torrefeta, el qual limitava, a ponent, amb el terme de Craza Tot…
Sant Jaume de la Manresana (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Situació De l’antiga construcció romànica resta la part baixa del mur nord i de l’absis semicircular, visible a la fotografia ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Jaume és al centre de la població de la Manresana, que forma un sol nucli urbà amb Sant Ramon de Portell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG635206 Des de Cervera s’arriba a la Manresana i a Sant Ramon per la carretera N-141 JAA Història Aquesta església fou la parròquia del terme del castell de la Manresana, documentat des del 1066 Per circumstàncies que encara avui dia no es coneixen —potser per una donació dels…
Santa Maria de Montfar (Sant Antolí i Vilanova)
Art romànic
Situació Edifici que ha sofert moltes transformacions, capçat amb un absis cegat interiorment ECSA-JA Adell Aquesta capella es troba a l’enclavament de Montfar, que forma una illa del municipi de Sant Antolí i Vilanova entre els de Talavera i Montmaneu Mapa 34-15 390 Situació 31TC637078 S’hi arriba per una carretera que surt de Pallerols, en direcció sud JAA Història L’església de Santa Maria de Montfar és molt poc documentada No creiem que sigui l’església de Montefar que apareix en la butlla del papa Eugeni III del 1151 adreçada a Santa Maria de Solsona i en l’acta de consagració d’aquesta…
Sant Jordi d’Alta-riba (Estaràs)
Art romànic
Situació Església molt modificada que conserva, però, d’època romànica, la nau i absis, ara convertit en sagristia ECSA-E Pablo L’església de Sant Jordi és situada en un indret aïllat i enlairat del nucli urbà d’Alta-riba, envoltada al sud-oest per l’antic cementiri Mapa 34-14 361 Situació 31TCG641194 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior XSB Història És possible que en un primer moment aquesta església hagués tingut consideració de parròquia, tot i que quan se’n comencen a tenir notícies apareix sempre com a sufragània de Santa Fe L’…