Resultats de la cerca

L’agregat de Castillo del Pla és situat a 761 m d’altitud, al peu de la serra de Sant Quilis El topònim d’aquest lloc és difícil d’identificar amb exactitud en els documents a causa de la seva abundor Podria tractar-se de l’anomenat “Castelló del Bisbe”, conquerit pels vescomtes d’Àger i infeudat a la mitra de Roda al final del segle XI, tot i que l’historiador P Sanahuja el situa a Castellonroi Així mateix, també podria identificar-se amb el castrum de Cercet , que compareix el 1093 en mans de Brocard Guillem, senyor de Pilzà Notícies posteriors tampoc no aclareixen el dilema…

Situació Església molt modificada i sobrealçada per unes golfes, amb una finestra amb funció de campanar ECSA - JA Adell L’església de Sant Bartomeu és al centre del poble de les Llagunes, situat a 1190 m d’altitud a la riba dreta de la Valira Mapa 32-10 213 Situació 31TCH058055 Per a arribar-hi cal agafar la carretera local que mena a Castanesa, la qual parteix de la C-144 a l’altura de Noals Un cop passada aquesta població, hom troba un trencall a mà esquerra que porta fins a Ardoné i que abans passa pel poble de les Llagunes JAA-JBP Història El lloc és documentat…

Situació Vista del sector ponentí de l’església, on destaca el gran campanar de torre que s’adossa al mur nord ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Capràs és situada a l’extrem de llevant del poble de Denui, que s’alça a 1 312 m d’altitud damunt la riba esquerra de la Valira Mapa 32-10 213 Situació 31TCH056078 A Denui s’arriba per la carretera local que parteix de la carretera C-144 a l’altura del poble de Noals El recorregut des d’aquesta darrera població fins a Denui és d’uns 3 km JAA-JBP Història Una de les primeres mencions documentals del lloc de Denui és del 993 territorio…

Molses del’ordre de les buxbaumials 1 Diphyscium foliosum b aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 13 a detall d’un fillidi x 35 2 Buxbaumia viridis a aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit damunt d’un fragment de fusta en descomposició x 2 Miquel Alcaraz Amb les buxbaumials entrem en el primer dels dos ordres, una mica especials i distanciats dels altres, que resten Aquest comprèn plantes petites, acrocàrpiques, de caulidi molt curt i de gametòfit poc o molt reduït, amb un protonema persistent, que s’ocupa d’una part de la fotosíntesi També se n’ocupa l’esporòfit, que té…

L’església de Sant Miquel és coneguda també amb el nom de la Cortada, de la Lladernosa i dels Llucs Documentada des de molt antic, formava part del terme del castell de Puig-reig, al comtat de Berga La primera menció documentada del lloc és de l’any 925, en el testament del comte Miró de Cerdanya, el qual cedia a la seva filla Quíxol, filla natural, el vilar i la vila de la Lladernosa, en els límits de Puig-reig, al comtat de Berguedà ad filia mea Chixilone facite scriptura in comitatu bergitano alode meo que dicunt ad ipso villare de dedonata, vel villa alaternosa vel hoc quod habeo infra…

Vida Després d’iniciar els estudis musicals a la seva ciutat natal, el 1577 es desplaçà a Brescia, i l’any següent, a Bèrgam Fou mestre de capella de la catedral de Salò des del 1581 i de la de Mòdena a partir del 1584 Dos anys més tard passà a ocupar el mateix càrrec a la de Reggio de l’Emília Fou nomenat canonge de la catedral de Correggio el 1591, abans de retornar definitivament a Mòdena com a mestre de capella el 1593 Sense abandonar les seves responsabilitats en aquesta darrera catedral, l’any 1598 ocupà el lloc de mestre de capella de la cort del duc Cesare d’Este a la mateixa ciutat…

Vida Pertangué a l’orde dels menorets Estudià a Venècia amb A Willaert i allí conegué Claudio Merulo A partir del 1522 exercí com a mestre de capella a la catedral d’Osimo A continuació es feu càrrec del magisteri de capella de les catedrals de Pàdua 1565-67, 1589-1601, Ravenna 1567-74 i Loreto 1574-80 També passà algun temps a la cort dels Gonzaga, a Màntua La major part de la seva producció musical és de caràcter sacre El seu estil es mantingué fidel als procediments tècnics i estilístics de la polifonia francoflamenca Destacà en la composició de motets De les seves quinze misses, dotze…

Vida Hi ha diverses llacunes en la seva biografia No es coneix ni el lloc ni la data exacta del seu naixement Passà bona part de la seva vida a Cambridge, on es llicencià en música el 1536 Un any després començà a ensenyar al King’s College Allí feu amistat amb Richard Cox, el qual, quan esdevingué ardiaca de la catedral d’Ely 1541, el cridà perquè s’encarregués del magisteri de capella, plaça que Tye ocupà a partir del 1543 Doctorat a la Universitat de Cambridge 1545, el 1548 començà a impartir classes a la d’Oxford El 1558 Cox fou nomenat bisbe d’Ely, i Tye renovà el seu càrrec com a mestre…

Estudià al collegi dels jesuïtes de Breznice 1752-58, on, a més, serví com a cantant A Praga, fou violinista al seminari jesuïta i hi estudià filosofia, teologia i dret Exercí també de violinista a l’església de Tn, on aprengué contrapunt amb l’organista titular El 1770 esdevingué primer violinista del teatre de la cort de Viena Posteriorment fou nomenat director musical i ajudant de cambra del governador austríac -l’arxiduc Ferran d’Este- a la Llombardia Retornà a Viena després de la invasió francesa de la Llombardia, el 1796, i quedà al servei de l’arxiduc fins a…

Fou el setè fill de Pierre Devienne i la seva segona esposa, Marie Petit Probablement rebé la seva primera formació musical de l’organista Morizot a Joinville, i entre el 1776 i el 1778 fou alumne del seu germà gran, establert a Alemanya Aquest darrer any s’enrolà al cos musical del regiment de cavalleria de la Royal Cravate El 1779 estudià flauta amb el principal flautista de l’orquestra de l’Òpera, Félix Rault, i l’any següent entrà a formar part del conjunt de música de cambra al servei del cardenal de Rohan, on restà fins el 1785 El 1780 s’estrenà a París una composició seva, que suposà…