Resultats de la cerca
Es mostren 11547 resultats
música catalana
música catalana L’Orfeó Català, en un mosaic de la façana del Palau de la Música Catalana, de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Música creada als Països Catalans.
Música antiga El testimoni més antic d’activitat musical conservat és una dansa fàllica, a la cova del Cogul Garrigues El tipus de dansa, dones al voltant d’un home, mostra que hi havia ja a l’època una música, malgrat que fos rudimentària Hom troba representacions de temes musicals en obres d’art ibèric La civilització musical grega fou activa, com ho mostren els vasos de Sant Martí d’Empúries danses de sàtirs, Apollo tocant la lira, instrumentista d’ aulos amb dansaires, etc Els grecs conrearen la música, vocal i instrumental, pròpia dels actes rituals L’art musical romà es degué…
Breu història de la indústria
Les activitats industrials de l’antiguitat Durant la prehistòria ja es realitzaven activitats no agrícoles que tenien certa rellevància, en especial l’explotació de les mines, que al seu torn era la base de tota una sèrie d’activitats manufactureres, com la producció d’objectes de metall A Anatòlia, per exemple, durant el sisè millenni aC ja es produïen manufactures d’aram treballat amb martell Posteriorment ja trobem una producció industrial molt diversificada Els egipcis van ser especialment hàbils en l’elaboració de les joies, de la llana i del lli, mentre que els babilonis sobresortien en…
poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria
Antic poblat sobre un turó (269 m alt.) del municipi de Llíria (Camp de Túria), prop de la ciutat, que correspon a l’antiga Arse o Edeta ibèrica, principal ciutat indígena en l’època de la conquesta romana.
El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l’actual Llíria L’any 1934 s’hi iniciaren excavacions, efectuades pel servei d’investigació prehistòrica de la diputació de València dirigides per Lluís Pericot, IBallester i DFletcher, que han donat materials ibèrics molt importants ara al Museu de Prehistòria de València, especialment ceràmica pintada, de l’estil narratiu dit d' Oliva-Llíria , sovint amb inscripcions Sembla que el poblat ja…
riera de Marmellar
Riera
Afluent del riu de Foix per la dreta; neix dins el terme de Querol (Alt Camp), als vessants orientals del Montagut (962 m), que forma part de la serralada que separa el Penedès de les valls del Gaià.
Travessa el terme d’Aiguamúrcia pla de Manlleu i el del Montmell Marmellar, al Baix Penedès, i en entrar a l’Alt Penedès terme de Castellví de la Marca canvia la direcció W-E i agafa la N-S Drena els termes de Sant Jaume dels Domenys i de l’Arboç, i desemboca al seu collector prop del poble de Castellet Castellet i la Gornal
el Xocainet
Cim
Cim (437 m alt.) de la serra de la Calderona, termenal dels municipis de Gilet i d’Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre), contrafort oriental de la serra de la Calderona que domina, per la dreta, el Palància.
la Canyada dels Pins
Barri
Barri del municipi de Paterna (Horta del Nord), 5 km al nord-oest de la vila, a la zona de petits turons coberts de pinedes, a l’esquerra del Túria, que separa l’Horta del Camp de Llíria.
Des del segle XIX s’hi construïren cases d’estiu fou promogut per l’escriptor Vicent Miquel i Carceller al tombant del segle XIX adquirí impuls amb la installació d’un baixador del ferrocarril de València a Llíria Ha esdevingut un dels més importants centres residencials i d’estiueig de la ciutat de València
Bonretorn
Caseria
Caseria en camí de despoblació que es formà al voltant de la gran masia d’aquest nom del municipi de l’Albiol (Baix Camp), situada a 445 m d’altitud, a l’esquerra del torrent de les Voltes.
Gallicant
Caseria
Caseria del municipi d’Arbolí (Baix Camp), al nord del terme, vora el límit amb el de Cornudella, en un replà del vessant septentrional del puig de Gallicant (1008 m alt.), damunt la vall del riu de Siurana.
pol magnètic
Física
Cadascun dels punts situats cap a les extremitats d’un imant, tals que hom pot suposar que el camp magnètic és produït per aquests dos pols magnètics on hi ha concentrada tota la massa magnètica de l’imant.
Aquest concepte, hipotètic i sense correspondència real, serveix per a definir la unitat CGS de massa magnètica o de pol magnètic com la que, situada a 1 cm d’una altra idèntica en el buit, la repelleix amb una força d’1 dina
ressonador YIG
Electrònica i informàtica
Ressonador de ferrita d’un factor de qualitat molt alt i amb capacitat de sintonia en una amplada de banda d’algunes octaves a partir de la variació de la intensitat d’un camp magnètic estàtic de polarització.
És usat en oscilladors VCO i en filtres passa-banda de sintonia variable La majoria d’analitzadors d’espectre de RF radiofreqüència incorporen com a primer oscillador local un VCO basat en aquest ressonador