Resultats de la cerca
Es mostren 10635 resultats
Esteve Mercadal i Dou, ardiaca major i canonge de la catedral de Vic (1674-1677)
El 22 de juliol de l’any 1671, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Esteve Mercadal i Dou Segle XVII, ardiaca major i canonge de la catedral de Vic diputat militar Josep d’Amigant i de Ferrer, domiciliat a Barcelona diputat reial Joan d’Alòs i Serradora, doctor en medicina, domiciliat a Barcelona oïdor eclesiàstic Josep Mainer, canonge de la seu de Tarragona oïdor militar Jeroni de Gassià i Guerau, donzell domiliciat a Tortosa oïdor reial Jaume Narcís Camps i Amat, ciutadà honrat de Barcelona, domiciliat a Girona Esteve Mercadal i Dou era…
1556-1598: Expansió institucional i iniciativa política
Plafó ceràmic de Sant Jordi, Palau de la Generalitat RM La Diputació del General encetà la segona meitat del cinc-cents amb una notable salut financera, derivada de l’exercici de la seva funció fiscal en un temps de bonança econòmica Atès que la fiscalitat del General s’assentava sobre els intercanvis comercials i sobre la producció, bàsicament tèxtil, el ritme dels seus ingressos anà indestriablement lligat a la conjuntura econòmica Els anys centrals del segle, i encara fins a la meitat de la dècada dels vuitanta, foren d’enorme puixança Aquesta es reflectí —encara que en el seu context…
Sociabilització a través del joc
El valor pedagògic del joc tradicional Cal considerar la potencialitat educativa del joc tradicional des de la perspectiva que aquestes pràctiques fan de mirall en el qual les societats es reflecteixen en altres termes, es pot dir que el joc ha de ser considerat un agent socialitzador de primer ordre des del moment que representa societats en miniatura i fa viure, en l’escenari lúdic que constitueix, les grans passions que l’envolten La persona que participa de l’activitat lúdica, mentre s’ho passa bé aprèn també un codi de conductes que s’inscriu en el sistema de símbols, valors i…
Novelda
Vista aèria de la ciutat de Novelda
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, situat al corredor d’enllaç que travessa les serres subbètiques valencianes aprofitat pel tram mitjà del Vinalopó i pels camins i el ferrocarril, que el flanquegen.
El terme és en una bona part planer l’accidenten la serra de la Forna al SW, el tossal de Beties 693 m alt i de la Mola 541 m al NE, el Montagut, la lloma de la Xirixola i la serreta Llarga al NE, que avancen enmig d’un relleu àrid glacificat, i l’extrem meridional de la serra del Sit El Vinalopó, una mica encaixat, té una certa tendència a ramificar-se dins el seu llit major, i recull diverses rambles de funció molt esporàdica Al llit de la rambla del Vinalopó brollen fonts salabroses, com les mines —autèntiques foggaras — del molí de la Mola 2,7 km i de la rambleta del Pla 1,5 km El sòl no…
Sant Vicenç del Castell de Cardona
El monestir de Cardona
© Fototeca.cat
Església
Església canonical del municipi de Cardona (Bages), dins el clos del castell de Cardona.
Hom té notícia de l’existència de l’església de Sant Vicenç el 980, però l’edifici romànic que ha perdurat fins avui prové de la iniciativa de restauració de la canònica impulsada per Bermon a instàncies de l’abat Oliba La construcció de la basílica s’inicià poc abans de la mort de Bermon 1029 i fou consagrada el 1040 pel seu germà, el vescomte d’Osona i bisbe d’Urgell Eribau El 980 hi vivien diversos clergues comunitàriament, però les intromissions dels vescomtes d’Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1019 pel vescomte Bermon, aconsellat per l…
àcid carboxílic

Punts de fusió i d’ebullició dels àcids carboxílics alifàtics saturats, de cadena no ramificada
Química
Qualsevol de les substàncies orgàniques de fórmula general R—COOH, que tenen en llur molècula un o diversos grups carboxil i que manifesten, per tant, les propietats àcides que aquest confereix.
El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom de l’…
apicultura

Apicultor
© marc munari - Fotolia.com
Apicultura
Art de la cria de les abelles a fi d’aprofitar-ne els productes, principalment la mel i la cera.
L’home, des dels temps més remots, s’ha sentit atret per la mel de les abelles i, a imitació de certs animals, se l’ha apropiada directament —normalment, amb destrucció de les colònies— en allò que hom pot anomenar apicultura predatòria L’observació de la vida d’aquests insectes portà a les primeres temptatives d’apicultura primitiva a base de capturar eixams salvatges i de posar-los a l’abast en recipients més o menys adequats Aquesta pràctica en les seves formes més evolucionades ha arribat, a través dels primers pobles civilitzats Mesopotàmia, Egipte, dels grecs i dels romans…
balena

Gran balena blava (Balaenoptera musculus)
WoRMS (cc-by-nc-sa-4.0)
Economia
Zoologia
Nom aplicat a qualsevol dels cetacis del subordre dels misticets.
Les balenes són mamífers exclusivament marins que atenyen grans dimensions de 5 a 25 m Les balenes típiques manquen de dents tenen unes formacions còrnies gingivals característiques, anomenades barbes, que pengen de la mandíbula superior i s’allotgen a la inferior, les quals fan de filtre per a retenir el plàncton de què s’alimenten, especialment crustacis eufausiacis krill Neden amb la boca —que és enorme— oberta, i quan la tanquen expulsen l’aigua amb l’ajuda de la llengua, talment, que l’aliment resta retingut Com tots els cetacis i a diferència dels peixos, les balenes tenen la cua…
Pere Bohigas i Balaguer
Pere Bohigas i Balaguer
© Fototeca.cat
Història
Erudit.
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on completà la seva formació com a romanista, introduint-se en el coneixement de la literatura catalana Tingué com a mestres, entre d’altres, Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer D’aquesta època daten les seves collaboracions a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, on treballà amb Tomàs Carreras i Artau i Josep M Batista i Roca Fruit d’això fou el recull d’articles publicats en la revista Penedès durant la dècada de 1920, titulat Folklore del Penedès Primers estudis literaris …
, ,
Ricard Bofill i Leví

Ricard Bofill i Leví
Arquitectura
Urbanisme
Cinematografia
Arquitecte i urbanista.
Format com a arquitecte a l’ETSAB, en fou expulsat el 1957 per les seves activitats polítiques Completà la seva formació a la Universitat de Ginebra i, en tornar a l’Estat espanyol, el títol no li fou reconegut malgrat exercir com a arquitecte Amb un equip d’arquitectes, dissenyadors, economistes, sociòlegs i intellectuals, entre els quals hi havia l’escriptor JA Goytisolo i el filòsof Xavier Rubert de Ventós, creà el Taller d’Arquitectura Barcelona, 1961, grup que tingué una considerable incidència en la renovació de l’arquitectura i l’urbanisme els anys seixanta i setanta, a fi de dotar-…
,