Resultats de la cerca

Situació Castell situat al cim del turó al peu del qual hi ha el poble actual de Corçà És a l’extrem occidental de la vall d’Àger, damunt de la vall de la Noguera Ribagorçana Mapa 32-12289 Situació 31TCG085560 A uns 2 km d’Àger, si seguim la carretera que va a Balaguer, trobarem una pista de terra que ens portarà a Corçà També s’hi pot anar per Agulló Història La primera referència sobre Corçà apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 Entre els béns de la dotació, Guillem Mudarraf llegà una terra que era…

Situació Aspecte d’algunes de les tombes excavades a la roca que formen aquesta necròpoli ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli es troba a poc menys de 2 km al nord de la població d’Alcoletge, al tossal de la Nora, a la vora esquerra del Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TCG087152 S’hi arriba des de Lleida per la carretera C-1313 Un km després de passar la cruïlla que porta al poble d’Alcoletge, a la vista ja del tossal, poc abans de creuar el canal de Balaguer, cal desviar-se a la dreta per un camí que puja en uns 300 m fins a una gran esplanada situada al peu meridional del turó,…

L’església parroquial Sant Pere era un antic monestir de Sant Pere de Tercui , fundat el 1061 per monjos de Sant Pere de Rodes el lloc passà a dependre de Lavaix Els rectors duien encara al segle XIX el títol de pabordes, títol que dugué el superior de la comunitat almenys des de mitjan segle XIII En un cim d’un turó als afores del poble, hi ha les ruïnes de l’església de Santa Maria

És situat dalt un turó a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a la sortida del congost de Terradets, enfront de la vall d’Àger L’església parroquial Sant Bartomeu és romànica segles XI-XII prop seu s’alcen les restes de l’antic castell de Sant Oïsme uns murs i una torre rodona, centre de la baronia de Sant Oïsme , que al segle XVIII pertanyia als Gassol, dels quals passà als Sobies i als Boatella, cognomenats Sobies

Situada damunt un turó que domina la Tet, en un encreuament de camins, existia ja al s VI aC i presenta les característiques d’un poblat ibèric típic Convertida pels romans en municipi de dret llatí, adoptà l’urbanisme romà, visible sobretot a través del fòrum, excavat Després del segle I dC sembla que perdé importància El lloc fou identificat des del s XVII hi han estat fetes excavacions als s XIX i XX, que continuen

Hi ha les restes del castell medieval d’Artesa documentat l’any 1010, i que fou conquistat als musulmans pel comte Borrel de Barcelona tutor d’Ermengol d’Urgell i del fort de Sant Jordi, que es bastí durant la primera guerra Carlina El 1964 s’installà, dalt el Castellot, una creu amb la imatge del Sagrat Cor Madoz diu que, al SW del turó, hi havia diverses ruïnes, potser del nucli primitiu de la població

Fou erigit a mitjan segle III aC al capdamunt d’un turó que permetia controlar la part oriental de la plana de Vic Uns cinquanta anys més tard, segurament en temps de la segona guerra Púnica, fou abandonat És un tipus de construcció denominada de barrera, constituïda per un pany de muralla rectilínia, de 2,5 m d’ample, reforçat amb una torre central adossada Als extrems, els braços de la muralla arribaven fins al cingle

El castell de Sisquer devia ésser situat dalt el turó que hi ha davant l’actual església parroquial La informació documental és minsa Sabem que l’any 1375 quedà sota el domini del nou comtat de Cardona, erigit pel rei Pere el Cerimoniós, i que, en casar-se l’hereu de la casa de Cardona, Sisquer hi contribuí pagant una part de les despeses El segle XVII, Sisquer s’integrava com a batlliu de la batllia de Morunys

Jugà al Club Turó i el 1943 fundà amb el seu germà la secció d’hoquei sobre patins del Reial Club Deportiu Espanyol Formà part de la plantilla de l’Espanyol que guanyà els Campionats de Catalunya 1943, 1944 i d’Espanya 1944 Després fou directiu de la secció d’hoquei sobre patins de l’Espanyol i de la Federació Espanyola de Patinatge, que l’agost del 1955 creà el Trofeo Internacional Augusto Samaranch en la seva memòria

Es formà i jugà sempre amb el Club de Tennis Turó, de Barcelona És la jugadora amb més títols en el Campionat de Catalunya onze d’individuals entre el 1953 i el 1971 i vuit de dobles entre el 1958 i el 1969 També assolí el rècord de victòries individuals al Campionat d’Espanya, amb nou títols entre el 1952 i el 1963 El seu palmarès es completa amb deu títols de campiona d’Espanya de dobles