Resultats de la cerca

Exhibí el seu físic inquietant als escenaris teatrals i en nombrosos films policíacs o spaghetti-westerns Realitzà els seus millors treballs amb Werner Herzog Aguirre, der Zorn Gottes 1972, Nosferatu 1978, Woyzeck 1979, Fitzcarraldo 1982 i Cobra Verde 1987

Entre els seus primers treballs en el cinema hi ha les pellícules The World Ten Times Over  1963, de W Rilla, i Il castello dei morti vivi  1964, de W Kiefer Tres anys després aconseguí triomfar amb  The Dirty Dozen 1967, de R Aldrich, èxit que repetí a  Mash  1970, de R Altman, i Kelly’s Heroes 1970, de B G Hutton Consolidà la seva trajectòria amb Klute 1971, d’A Pakula,  Johnny Got His Gun  1971, de D Trumbo,  Don’t Look Now 1973, de N Roeg,  Novecento 1976, de B Bertolucci, Casanova 1976, de F Fellini, Invasion of the Body Snatchers 1978, de Ph Kaufman i Ordinary People 1980, de R Redford…

Rebé una formació humanística, i fou protegit pel noble Alvise Cornaro, el qual serví no solament com a artista, sinó també en afers de caràcter administratiu En el seu teatre, escrit en dialecte paduà i datable de no més enllà del 1530, destaquen Pastorale, Betìa, Moschetta, Fiorina, Anconetana, Piovana, Vaccaria, Due dialoghi in lingua rustica Reduce i Bilora i Dialogo facetissimo Escriví encara poemes i obres menors La seva fama decaigué durant el segle XVII, i no ha estat renovada fins al segle XX L’obra de Ruzzante, home culte que s’esforçà a copsar les formes de viure i d’expressar-se…

Vida Llicenciat en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1975, treballà d’actor teatral i d’illuminador en muntatges de Ricard Salvat, Víctor García i Pere Planella, alhora que s’inicià en el cinema com a realitzador de curts Anta 3 , 1973 i exercint d’actor secundari i de secretari de rodatge en films professionals Després de dirigir els curtmetratges  Anta mujer 1975, Al Mayurka 1976-79 i Laberint 1979, premi Sant Jordi de Cinematografia 1980 al millor curt espanyol, feu de director artístic en diversos films, entre els quals hi ha La plaça del Diamant…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble del tenor WD Fassbänder, i el 1956 debutà a l’Òpera d’Aquisgrà El 1960 es presentà amb èxit al Festival de Salzburg, on interpretà diversos papers d’òperes mozartianes Durant els anys seixanta fou membre de l’Òpera d’Hamburg, amb la companyia de la qual actuà als teatres d’òpera de Viena, Milà i Londres, entre d’altres Assidu del Festival de Bayreuth, entre el 1963 i el 1968 hi interpretà els papers de David Els mestres cantaires de Nuremberg i Mime L’or del Rin i Sigfrid , entre d’altres Gran actor, Wohlfahrt…

Fill de Clara Novello Davies, prestigiosa professora de piano, conegué personalment molts músics importants de l’època Guanyà una beca a Oxford com a nen soprano, i més tard hi estudià orgue i teoria És autor, entre moltes altres, d’una cançó que fou enormement popular durant la Primera Guerra Mundial Till the Boys Come Home 1914 Escriví comèdies musicals i revistes, però cap a mitjan dècada del 1920 començà una carrera molt notable com a dramaturg i actor de teatre i cinema Glamorous Night 1935 representà la seva tornada al món musical, i fou el primer d’una sèrie de musicals…

Estudià dret però, un cop acabada la carrera, decidí dedicar-se al teatre Fundà una companyia teatral, amb la qual intentà fer-se un lloc en els escenaris parisencs, però no hi reeixí Durant gairebé dotze anys treballà com a actor ambulant a Bretanya i Occitània El 1656 era novament a París, on presentà Les précieuses ridicules , l’èxit de la qual li valgué la protecció del rei L’època en què assolí més fama coincidí amb el període de collaboració amb JB Lully, fruit de la qual foren obres escèniques com Le mariage forcé , George Dandin , Le bourgeois gentilhomme o Psyché 1671…

Filla del director i productor Tony Richardson i de l’actriu Vanessa Redgrave, es formà al Central School of Speech and Drama, a Londres Debutà als escenaris el 1983 amb l’obra On the Razzle La capital anglesa acollí el muntatge de la peça teatral d’Anton Čekhov, Čajka ‘La gavina’, en què intervingué el mateix any que s’estrenava la seva primera pellícula, Every Picture Tells a Story 1984 Entre els seus títols cinematogràfics cal destacar, Patty Hearst 1988, de PSchrader, Shadow Makers 1988, de RJoffé, Nell 1994, de MApted, Widow's Peak 1994, de JIrving, i The White Countess 2005, de JIvory…

Casada amb l’actor Yves Montand De presència dura i autoritària, les seves actuacions es caracteritzaven per una forta intensitat dramàtica De les seves pellícules cal destacar La ronde 1950, Casque d’or 1952, Thérèse Raquin 1953, Les diaboliques 1954, La mort en ce jardin 1956, Les sorcières de Salem 1956, Room at the Top 1958, premi de Canes i Oscar a la millor actriu 1959, Term of Trial 1962, Ship of Fools 1964, Paris brûle-t-il 1966, L’aveu 1970, La vie devant soi 1976, Judith Therpauve 1978, Chère inconnue 1979, etc Publicà els llibres La nostalgie n'est plus ce qu'elle…

Després d’una etapa com a professor al Canterbury College of Art, inicià la seva trajectòria musical l’any 1977 amb el disc New Boots and Panties , i amb Elvis Costello, Nick Lowe i Wrecless Eric formà el grup Blockheads, amb el qual collaborà al llarg de tota la seva carrera Fou un membre destacat de l’etapa after punk de la música britànica del final de la dècada dels setanta i autor de l’emblemàtica Sex, Drugs and Rock and Roll , cançó en què qüestionava la mitificació d’aquests tres elements Autor d’altres èxits com Do It Yourself , Reasons to Be a Cheerful o Laughter , també féu d’…