Resultats de la cerca
Es mostren 2032 resultats
aurica
Transports
Vela de ganivet que té la forma d’un trapezoide més ample de baix que de dalt i que s’estén entre dues vergues (el pic i la botavara) relligades al pal per llurs extrems del davant a l’entorn dels quals poden girar.
És molt adequada per a navegar cenyint, però molt poc per a fer-ho amb vent de popa Les seves quatre vores són el caient de proa, que és la del davant i s’enverga al pal, el gràtil, que és la de dalt i s’enverga al pic, gràtil d’escota, que és la de baix i s’enverga a la botavara, i la baluma, que és la del darrere i no s’enverga enlloc
Bernat i Jaume Serra
Art gòtic
Bernat i Jaume Serra eren originaris de Tortosa, on aquests germans van néixer vers el 1400-03 Estigueren relacionats amb el pintor de Morella Pere Llembrí o, si més no, amb la seva família, ja que uns dos anys després de la mort de Llembrí, cap al 1423, Bernat Serra ja estava casat amb la seva vídua, Margarida, i més endavant Jaume Serra esposà Agnès, la filla de Pere Llembrí i Margarida Aquest parentiu, però, no anà aparellat amb cap continuïtat estilística El 1423 Bernat estava establert com a pintor a Tortosa Així consta en un document emès el 25 de setembre a València, on vivia un germà…
Castell de Rocabruna (Beget)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de les ruïnes del castell J Todó-tavisa Al cim d’un turó, 1 km al sud-est del veïnat de Rocabruna, hi ha diverses construccions que corresponen a les restes de l’antic castell, indret des del qual hom pot veure tota la fondalada de Rocabruna, amb l’església de Sant Feliu i també la vall de la riera de Beget Mapa 256M781 Situació 31TDG551866 Si seguim la carretera que va de Camprodon al Coll d’Ares, cal agafar la carretera de Beget que hom trobarà a mà dreta Uns 500 m més enllà de l’església de Sant Feliu de Rocabruna, en un revolt surt, a mà dreta i passant…
Bellpuig
Poble
Poble del municipi de Prunet i Bellpuig (Rosselló), a la carena que separa les valls del riu Ample (tributari del Tec) i del riu de les Bules (tributari de la Tet), al voltant de l’antic castell de Bellpuig (aturonat, a 772 m d’altitud, i arruïnat).
Al peu de la carretera de Bulaternera als Banys d’Arles hi ha l’església parroquial, romànica, antigament anomenada de Sant Pere de la Serra , i actualment, la Trinitat de Bellpuig, que ha esdevingut un santuari famós
granota

Granota verda (Rana esculenta)
Mircea Nita (cc-by)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que ateny de 9 a 12 cm de llargada, amb el cap tan ample com llarg, els ulls que sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents.
El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l’hivern es…
moixernó

Moixernó
Andreas Kunze (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret ferm, de 5 a 15 cm d’ample, blanquinós o de color pàl·lid, de làmines juntes, estretes i una mica escotades, de cama gruixuda i blanquinosa, i de carn blanca, friable i amb una forta olor de farina.
Creix en prats de muntanya, on forma erols, i en boscs caducifolis És un dels bolets gastronòmicament més apreciats
parnàs
Entomologia
Gènere de lepidòpters de la família dels papiliònids, els adults del qual tenen les ales semitransparents, blanques o groguenques, amb taques vermelles o negres, les antenes amb l’extrem distal dilatat i ample, i l’extrem de l’abdomen de les femelles proveït d’una bossa còrnia.
Habiten a les muntanyes altes Les espècies Pmnemosyne i Papollo apollo són comunes als Països Catalans, entre 1 000 i 2 500 m
subraça san
Antropologia física
Subraça o grup de poblacions de raça khoisànida formada per individus mesocèfals d’estatura baixa (1,51-1,57m), que presenten els caràcters generals dels khoisànids, però amb el nas més ample i camús, l’esteatopígia menys marcada i l’ull menys oblic que els khoikhois.
Sant Miquel de Prats (Canillo)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església des del costat nord-oest, durant els treballs de restauració duts a terme vers l’any 1980 Hom pot veure al mur frontal, a ponent, la porta d’accés i el campanar d’espadanya J Vigué Prats és un llogaret situat a 1 326 m d’altitud, a mà dreta del torrent del Forn, en un coster que domina la riba esquerra de la Valira d’Encamp, a mig camí de Meritxell a Canillo És centrat per l’església de Sant Miquel L’accés a Prats cal fer-lo a partir de Canillo, des d’on cal creuar el pont de la Santa Creu i seguir la carretera que puja al poble, a l’entrada del qual i…
Sant Cristòfol d’Anyós (La Maçana)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de llevant Hom pot apreciar com les modificacions fetes a l’edifici i l’ampliació de la nau pel costat de migjorn comportaren el desplaçament de l’absis en relació amb l’eix de l’edifici J Vigué Anyós és un poble situat a 1 307 m d’altitud, en un serrat, al costat esquerre de la ribera de la Maçana i a la dreta del riu d’Anyós, prop de llur confluència L’església fou construïda vora un espadat que cau verticalment sobre la ribera de la Maçana i domina tot el nucli Per a arribar a Anyós cal agafar la carretera general que va d’Andorra la Vella a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina