Resultats de la cerca
Es mostren 4082 resultats
Quebec
Ciutat
Capital de la província del Quebec, Canadà, situada a la vora nord del Sant Llorenç, tocant a la confluència del Saint-Charles.
El nucli antic es troba repartit entre la part alta, sobre el cap Diamont, i els barris vells de la ciutat baixa La ciutat enllaça amb l’àrea suburbana residencial de l’illa de Quebec Sainte-Foy, Sillery, Cap-Rouge Àrees industrials a la ciutat baixa i a tocar del port fluvial És ciutat de funcions bàsicament terciàries administratives, educatives, sanitàries La indústria hi produeix pasta de paper, productes alimentaris, confecció i tabacs També hi ha indústria naval i refineria de petroli a Saint-Romuald, a l’àrea suburbana Quebec exerceix, però, un dèbil poder d’atracció sobre…
Hessen
Divisió administrativa
Land d’Alemanya, a la regió del Mittelgebirge, amb el massís esquistós Renà a l’W.
La capital és Wiesbaden Al peu dels massissos volcànics de Rhön 900 m i Vogelsberg 712 m s’estén una regió d’altiplans i turons fracturats, separats per les valls dels afluents del Weser i del Rin Des del punt de vista tectònic la depressió central, constituïda pel Wetterau i les Hessische Senken, és prolongació de la fossa renana i el Taunus forma part del massís esquistós Renà El territori és regat pel Rin i els seus tributaris, Main i Lahan, pel Weser, el Werra i el Fulda A mitjan anys noranta hi havia cinc ciutats amb més de 100 000 h Frankfurt 660 000, Wiesbaden 270 800, Kassel 202 000,…
monestir de la Grassa
Abadia
Abadia benedictina (Santa Maria de la Grassa) situada prop de la població llenguadociana de la Grassa (Carcassès) (fr: Lagrasse).
Fou fundat entorn del 800 per Nimfrid, amic de Benet d’Aniana, que en fou el primer abat Protegit per Carlemany, acresqué molt ràpidament el patrimoni i la influència El seu domini s’estenia des de les diòcesis de Tolosa i de Besiers fins a les catalanes d’Urgell i de Girona En depenien diverses abadies i diversos priorats occitans Sant Policarp, a l’Aude, i Camon, a l’Arièja El 1070 el comte Ramon Berenguer I, com a senyor de Carcassona, uní la Grassa a Sant Víctor de Marsella fins el 1104 Al s XII rebé la subjecció de moltes cases catalanes i formà com una petita congregació amb el priorat…
José Maldonado
Art
Artista plàstic castellà.
Inicialment treballà com a pintor, bàsicament de grafits Al final de la dècada dels vuitanta féu un canvi en la seva trajectòria artística i, tot i seguir utilitzant la pintura, aquesta es convertí en un recurs més dins una visió de l’art més complexa i intellectualitzada Entre les exposicions més importants, destaquen les realitzades a la Galeria Antoni Estrany, 2 cegazones 1991 i El gran teatro del mundo 1993 Epitafios y lápidas sepulcrales 1993 i, el mateix any, una mostra a l’Espai Poblenou de Barcelona Cámaras Hidráulicas 1992 i Limbo 1995, a la Galeria Juana Mordó de Madrid…
Luca Marineo
Filosofia
Humanista, conegut amb el nom humanístic de Lucio Marineo Siculo.
Professor de la Universitat de Salamanca del 1486 al 1498 Historiador oficial de Ferran II de Catalunya-Aragó 1500, en enviduar 1504 l’acompanyà quan es reclogué a la corona catalanoaragonesa Publicà De laudibus Hispaniae vers el 1495, per encàrrec de la Universitat de Salamanca, i De genealogia regum Aragonum Saragossa, 1509, edició promoguda pel seu amic i mecenes, l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó, obres que inclogué més tard en De rebus Hispaniae memorabilibus opus Alcalà, 1530 Aquesta obra, en la qual treballà des del 1500, se centra bàsicament en el regnat de Joan II de Catalunya…
Diari de Buja
Periodisme
Periòdic en català publicat a Palma pel trinitari Miquel Ferrer i Bauçà.
D’aparició irregular, sortí del 23 d’agost al 20 de setembre de 1812 i del 7 al 30 d’abril de 1813, que fou prohibit Durant aquesta interrupció, l’únic redactor feu aparèixer la Lluna Patriòtica Mallorquina 28 de març i 1 d’abril de 1813 i més tard, del 6 de juny al 22 de juliol, el Nou Diari de Buja Es tracta, doncs, d’una sola collecció, impresa per Sebastià Garcia i en tres casos per Antoni Brusi i Felip Guasp, d’un total de 34 números i 153 pàgines Escrit en llengua colloquial i dialectal, defensà l’absolutisme i atacà el focus liberal, concretat en l’ Aurora Patriótica Mallorquina i…
climatització

Condicionament mecànic: 1 sistema d’inducció (entrada d’aire acondicionat); 2 sistema de retorn (sortida d’aire viciat); 3 alimentació exterior; 4 equip unitari (sistema tot/aire - fred/calor). Condicionament natural: 5 espècie vegetal de fulla caduca Condicionament passiu: 6 vela para-sol; 7 aïllament tèrmic en paraments verticals i horitzonals; 8 persianes i vidres dobles amb cambra d’aire
© Fototeca.cat
Física
Condicionament de l’aire, per a aconseguir en un local, vehicle, etc, unes característiques de temperatura i humitat agradables al cos humà, o bé convenients per raons sanitàries, o d’altres.
El control de temperatura consisteix bàsicament en calefacció a l’hivern i refrigeració a l’estiu, per a aconseguir unes temperatures al voltant d’uns 20°C, sigui quina vulgui la temperatura exterior Com que l’home tendeix a adaptar-se al medi ambient, les temperatures confortables a l’hivern són més baixes que a l’estiu, de manera que, a l’hivern, a 20-22°C hom obté una sensació de confort que, a l’estiu, és equivalent a la de 23-25°C La humitat convé que es mantingui entre el 60 i el 70% de la de saturació a l’hivern, i entre el 40 i el 50% a l’estiu En particular a l’estiu,…
prefabricació
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Sistema de construcció d’edificis, de vaixells o altres estructures consistent en la utilització d’elements de formes i dimensions normalitzades i fabricats en sèrie.
Hom munta els elements dits prefabricats en el lloc on efectua la construcció, amb la qual cosa hom sol obtenir un estalvi considerable de temps i de cost En arquitectura, hom tendeix més i més a servir-se d’aquest sistema Entre les primeres experiències, en ferro colat i acer, a la fi del s XVIII i durant tot el s XIX, cal subratllar la construcció del Crystal Palace, a Londres 1851, de JPaxton, la Sala de Màquines de l’Exposició Universal de París del 1889, de Dutert i Contamin, i les diverses experiències de GEiffel Seguiren els projectes d’habitatges i cases realitzats a l’Erkbund, al…
Dassault Aviation
Aeronàutica
Companyia aeronàutica francesa creada el 1929.
Fou fundada per Marcel Bloch Marcel Dassault com a Société des Avions Marcel Bloch MB El 1947 canvià el nom pel de Avions Marcel Dassault Amb l’adquisició de Breguet esdevingué Avions Marcel Dassault-Breguet Aviation AMD-BA fins el 1990, que adoptà el nom actual El 1931 entrà en servei el trimotor MB 120, amb capacitat per a 10 passatgers Aquest mateix any la companyia s’establí a Boulogne, als afores de París, on construí i assajà nombrosos prototips per a l’aviació civil i militar, entre d’altres els bombarders MB 200 i MB 210 Després de la Segona Guerra Mundial incorporà els primers…
botiguer | botiguera
Oficis manuals
Persona que té botiga posada, propietari o gerent d’una botiga.
Els botiguers constitueixen una categoria professional inclosa, bàsicament, dins la petita burgesia, de cohesió social variable segons els països i les circumstàncies històriques Així, el seu comportament polític presenta una gamma molt àmplia en casos de crisi nacional els partits totalitaris de dreta recluten una bona part dels seus quadres dins aquest estament davant l’avenç de l’estat benefactor welfare state adopten una actitud d’extrem liberalisme econòmic i es constitueixen en grup de pressió molt actiu No hi ha proves que els botiguers desapareguin com a categoria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina