Resultats de la cerca

L’església de Santa Magdalena, que havia estat capella d’un hospital de mesells El mercader Joan Llop n’impulsà la renovació total a partir del 1377 ECSA - GSerra La vitalitat de la vila de Cervera durant el gòtic es reflectí constructivament no solament en la fàbrica extraordinària del temple parroquial de Santa Maria –al qual es dedica un article monogràfic en aquest mateix volum– o en els significatius convents de Sant Francesc i Sant Domènec –tractats en el volum Arquitectura I de la present collecció–, sinó també en empreses tan notables com l’edificació de la muralla o l’erecció d’un…

Situació Planta, a escala 1200, de l’església, amb una nau rematada a llevant per un absis semicircular L’edifici, molt modificat al llarg dels anys, fou ampliat amb un parell de capelles i una sagristia J Sarri Aquesta església es troba al vessant de tramuntana de Costes Males, sobre un turó elevat mirant vers el nord de la Plana de Vic i la vall de Santa Eulàlia de Riuprimer Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 36,3 —y 40,7 31 tdg 363407 Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Vic a Moià i…

Situació Façana de ponent amb l’antiga porta romànica, avui dia en desús ECSA - E Pablo L’església de Sant Jaume és situada dins el nucli poblacional de la Guàrdia dels Prats Mapa 34-16418 Situació 31TCF473847 Per a arribar-hi, cal agafar la carretera comarcal C-241, que surt de Santa Coloma de Queralt i es dirigeix vers Montblanc Uns 2 km abans d’arribar a la capital de la comarca, hi ha a mà esquerra el poble de la Guàrdia dels Prats FEB-ABC Història El lloc de la Guàrdia dels Prats es troba en un document fals que data del 1054, on apareix com a afrontació de puig de Barberà de la roca de…

Situació Vista exterior de l’església de Santa Margarida de Bianya des de llevant, amb la capçalera a primer terme, amb l’absis central, l’element més ben conservat foto J M Melció F Tur L’església de Santa Margarida de Bianya és la del poble homònim, que és situat al cantó de ponent de Sant Andreu de Socarrats, a la Vall de Bianya, a la riba dreta i vora el torrent de Santa Margarida, al peu de la serra de Sant Miquel del Mont Mapa 256M781 Situació 31TDG543731 Hom hi pot arribar per la carretera que va d’Olot a Sant Pau de Seguries A l’altura del punt quilomètric 66,5 surt, a mà dreta, una…

Corrua de personatges satírics, GBouttats, Anvers, 1699 BC Sovint s’accepta l’axioma que repeteixen bona part dels manuals literaris i que afirma que, fins a arribar al tractat dels Pirineus el 1659, la història de la literatura rossellonesa es confon amb la catalana Quan Josep Sebastià Pons publicà el 1929 la seva tesi doctoral sobre La littérature catalane en Roussillon au XVII et au XVIIIe siècles , la parcellà en tres àmbits que permeten acotar la pràctica teatral al Rosselló la lluita lingüística, els místics rossellonesos i els goigs No cal dir que l’escena religiosa, la part més…

Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del…

Situació i presentació Una part del municipi d’Alpicat, al sector nord-occidental de la comarca, se segregà l’any 1991 per tal de constituir un municipi independent amb la denominació de Gimenells i el Pla de la Font Limita amb els termes de Lleida al SE, al S i al SW, amb l’enclavament de Malpartit de Torrefarrera al NW i al N, amb Rosselló al NE i amb Torrefarrera al NE i l’E Aquest municipi és situat al NW de l’horta segrianenca, en un terreny accidentat al N pels tossals de la Sardera que continuen vers Malpartit i Gros, i és regat per les aigües del canal de Pinyana i les de la clamor de…

Situació i presentació El terme municipal de Freginals, d’una extensió de 17,59 km 2 , és situat a la vall mitjana del barranc de la Foia d’Ulldecona, a llevant de la serra de Montsià 619 m al tossal de Mata-redona i a ponent de la mola de Godall 400 m Confronta al S amb les terres d’Ulldecona, des dels vessants de la mola de Godall, pel lligallo de les Ventalles i seguint després el curs del barranc de l’Astor, fins a la Roca Foradada, on termeneja també per un petit sector amb Alcanar D’aquí, en la serra de Montsià espai inclòs en el PEIN, el termenal torç cap al N al límit amb Sant Carles…

Situació i presentació El terme de Vinebre, d’una extensió de 26,44 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i s’estén per una estreta franja a l’esquerra de l’Ebre, al qual només arriba a tocar a l’extrem de migdia Vinebre limita pel SW i per ponent amb Ascó, per tramuntana amb Flix i la Palma d’Ebre, a llevant amb la Torre de l’Espanyol i al SE amb Garcia Al NE confronta amb Cabassers, de la comarca del Priorat El sector de ponent de la població comprès entre la vila i l’Ebre, s’anomena les Illes o la plana de Vinebre, però correspon en gran part al municipi d’Ascó és un…

Situació i presentació El municipi de Rosselló, de 9,92 km 2 , està situat al sector de la plana segrianenca del N de la ciutat de Lleida i limita amb els termes de Torrefarrera al S, Alpicat al SW, Vilanova de Segrià al N, Benavent de Segrià a l’E i l’enclavament de Malpartit Torrefarrera a l’W S’estén a la banda dreta de la Noguera Ribagorçana drenada pel canal de Pinyana, que travessa el territori de N a S per la banda de llevant A ponent, la plana s’eleva en els primers graons de la plataforma Segre-Cinca Les partides més importants del terme són el Pla, el Racó del Canonge, Roca Fumada,…