Resultats de la cerca
Es mostren 2720 resultats
Joan Riera i Palmero
Historiografia catalana
Historiador de la medicina.
Llicenciat en medicina per la Universitat de València i doctor per la Universitat de Salamanca, és catedràtic d’història de la medicina a la Universitat de Valladolid des del 1973 És membre de la Societat Catalana de Biologia i de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Valladolid, soci numerari de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, i fou premi d’història de l’Òmnium Cultural Fou becari a la Fundació Wellcome de Londres 1965 i secretari de redacció dels Cuadernos de Historia de la Medicina Española La seva aportació historiogràfica ha consistit en un lloable esforç per…
Wlodzimierz Kotonski
Música
Compositor polonès.
Estudià composició a Varsòvia amb P Rytel i a Poznan amb T Szeligowski 1950-51 També rebé classes de piano de M Klimont-Jacynowa Treballà al Centre de Cinema Documental de la capital polonesa, i del 1957 al 1960 participà en els Cursos de Darmstadt Igualment collaborà amb els estudis de música electrònica de la Ràdio Polonesa des del 1959, i treballà al centre de música electrònica de Ràdio Colònia 1966-67 i al Grup de Recerca Musical de l’ORTF a París 1970 Com a pedagog es dedicà a l’ensenyament de la composició i a potenciar el conreu de la música electrònica Després d’una…
Villargordo del Cabriel
Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Ocupa l’extrem occidental de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, a l’inici d’aquest riu com a ratlla fronterera del País Valencià i Castella i que era tradicionalment travessada pels ponts de Pajazo i de Contreras Aprofitant l’encaixament del riu que la carretera salva pel port de Contreras ha estat construït el pantà de Contreras, que ocupa part del terme pont de Contreras Quasi dues terceres parts de la terra no són conreades 2 000 ha són de pinedes, i més de 1 000 són cobertes pel pantà El conreu s’estén sobre 2 300 ha, 2 100 de les quals de secà, amb característiques castellanes 1 100…
garrofa

Garrofes al tronc del garrofer
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit del garrofer.
És un llegum de color bru, indehiscent, polisperm, de coberta coriàcia i de polpa carnosa Les garrofes senceres, destinades tradicionalment a l’alimentació del bestiar, són emprades també per la indústria alimentària del garrofí se'n separa la goma i la part carnosa, prèviament torrada, és utilitzada com a alternativa del cacau en alguns productes dietètics, ja que aquest substitutiu no té teobromina, cafeïna i tiramina, substàncies presents en el cacau processat La polpa torrada de garrofa presenta un 90,6% d’hidrats de carboni, un 5,4% de fibra i un 3,8% de proteïna a més, és rica en…
Càrcer
Municipi
Municipi de la Ribera Alta que dóna nom a la vall (anomenada també Vall Farta), al límit amb la Costera.
El terme és drenat pel Xúquer, que en forma el límit septentrional, i pel riu de Sallent, que, en el seu curs més baix, el separa del terme de Cotes el 1961 hi hagué un bescanvi de territoris entre ambdós municipis L’agricultura n'és la base econòmica hi predomina totalment el regadiu, que aprofita l’aigua del riu de Sallent i del Xúquer, a través de les séquies de l’Escalona El conreu principal és el taronger, de llarga tradició, i altres varietats de fruiters Fins la dècada del 1950 es conreà extensament l’arròs L’activitat industrial principal es centra en la manipulació i…
Bétera

Municipi
Municipi del Camp de Túria, a la vora del barranc de Carraixet; el terme és pla en la seva major part, especialment a l’est (pla d’Andanes).
Els pasturatges són arrendats per al bestiar transhumant procedent de les serres d’Albarrasí El regadiu tarongers, hortalisses aprofita principalment l’aigua del subsol, a més de la del barranc de Carraixet l’horta, important, enllaça amb la de València a través del terme de Montcada de l’Horta Al secà hi ha cereals, vinya, garrofers i ametllers La terra de conreu, bastant repartida, és explotada directament pels propietaris La indústria ha tingut una certa expansió construcció i ceràmica La vila 11893 h agl 2006, beterans 92 m alt, a la vora del barranc de Carraixet, és d’origen islàmic…
Benejússer
L’església de Benejússer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre el Segura, aigua avall d’Oriola.
El sector septentrional del terme, format per terrenys sedimentaris i travessat pel riu, és pla Cap al sud s’eleva en una sèrie de turons La major part del territori és ocupat per pinedes, garrigues i brolles Les terres de conreu ocupen 342 ha, 77 de les quals són de secà 62 ha de cereals, 11 d’ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, base de l’economia local, ocupa 269 ha, les quals reben l’aigua del Segura a través de la séquia de l’Alquibla, a la dreta del riu, i de la séquia vella d’Almoradí, a l’esquerra Els conreus principals són les hortalisses i els cítrics Hi ha…
aigua regenerada
Agronomia
Aigua residual depurada que ha estat sotmesa a un tractament addicional que permet la seva posterior reutilització.
A Catalunya la reutilització no planificada de l’aigua depurada ha estat un fet habitual ja que els efluents de les depuradores es dilueixen en cursos fluvials, dels quals es fan captacions aigües avall La reutilització directa o planificada de les aigua regenerades per a un ús específic requereix una xarxa de distribució o altres mitjans de transport fins que arriba a l’usuari La reutilització planificada d’aigües regenerades ve determinada pel Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, que estableix el regim jurídic sobre la reutilització d’aigües depurades Es preveuen els usos específics…
Vicente Risco
Literatura
Escriptor gallec.
En la seva evolució presenta una primera etapa, cosmopolita, d’expressió castellana —fundà la revista La Centuria 1917-18, des d’on combaté l’ús literari del gallec—, on mostra una actitud que ell mateix qualificaria d' inadaptada i que coincideix amb el dandisme de fi de segle El 1919 s’incorporà a la cultura gallega —descriu el procés de l’assaig Nos, os inadaptados 1933— Fundà amb Castelao la revista Nos , decisiva en la vida intellectual de Galícia des del 1920 fins al 1936 Publicà la Teoria de Nacionalismo galego 1920 i parallelament, en castellà, El problema político de Galicia 1930,…
Oriol Anguera de Sojo

Oriol Anguera de Sojo
© Fototeca.cat
Política
Història del dret
Història del dret canònic
Jurista, polític i especialista en dret canònic.
Membre del Partit Catalanista Republicà En proclamar-se la República, ocupà el palau de justícia de Barcelona, i fou nomenat president de l’audiència territorial de Catalunya A l’agost del 1931 substituí Carles Esplà com a governador civil de Barcelona, càrrec en el qual s’esforçà a mantenir l’ordre públic i la legalitat republicana davant les accions d’alguns sectors de la CNT, que començava a ésser dominada pels elements de la FAI Dimití a finals de desembre del mateix any Fiscal del tribunal suprem de la República, el 1933 actuà com a tal en el procés instruït al general Cavalcanti i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina