Resultats de la cerca

ARC es presentà a Barcelona al febrer de 1977 Pretenia reformar les institucions franquistes, era monàrquica i regionalista dins del marc unitari de l’Estat Es definí antiseparatista i antiimmobilista Integrà la Federación de Partidos de Alianza Popular, on es dissolgué al maig del mateix any per tal de constituir Alianza Popular AP i concórrer a les primeres eleccions legislatives López Rodó esdevingué aleshores el màxim dirigent d’AP a Catalunya fou cap de llista de la coalició AP-Convivencia Catalana i únic diputat electe Dirigents López Rodó president i Joan Albert Valls Jové…

Ben jove es traslladà a Barcelona, on treballà al Royal Bank of Canada 1922-36 Activista polític, fou membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC des de la seva fundació 1936 Durant la Guerra Civil Espanyola fou president del Sindicat de Banca i Borsa de Barcelona, comissari de Banca de la Generalitat de Catalunya i conseller de l’Ajuntament de Barcelona Després de la Guerra Civil, el 1939, s’exilià per un temps a França, on fou membre del Comitè Central del PSUC Mitjançant aquest partit marxà a Mèxic, on treballà a la gran empresa de foneria Construcciones Mecánicas Vulcano…

Fill d’ Alexandre Ribó i Vall Estudià a l’Escola Superior de Bells Oficis, a l’Ateneu Polytechnicum i al taller de Ramon Rigol El 1937, com a dirigent del Sindicat de Decoradors, fou requerit per la Generalitat per a dirigir la secció d’emmascarament del servei de fortificacions i obres El 1938 s’incorporà al XII cos d’exèrcit front de l’Ebre, del qual fou cap de cartografia Internat en el camp de concentració d’Argelers, el plasmà en una sèrie d’aquarelles sarcàstiques Després de l’exili pintà els voltants del seu barri Vallcarca i feu una collecció de dibuixos de reixes de…

Era conegut per David Rey De formació autodidàctica, treballà de mecànic a Barcelona fou dirigent de la federació catalana de la CNT i tingué una alta responsabilitat a la vaga de la Canadenca Es féu comunista amb Joaquim Maurín i després passà al Bloc Obrer i Camperol i al POUM Durant la guerra civil fou un dels condemnats en el procés contra aquest partit 1938 Fugí de la txeca el 1939 i per raons familiars no s’exilià Fou detingut, condemnat a mort i després indultat Passà a la presó uns vint anys El seu germà Josep Rebull i Cabré milità també en el BOC i en el POUM i fou l’…

Inicialment s’anomenà Partido Demócrata Español, però problemes legals l’obligaren a canviar de nom fou inscrit com Acción Demócrata Española Liderat per Juan Ramón Calero, es definí com el partit dels “españoles y de derechas” El seu ideari s’articula a través de l’“humanismo cristiano y en el liberalismo político y económico” i posa èmfasi en la importància del dret a la vida i la unitat estatal defensa la concepció d’Espanya com una nació plural però única Preconitza un “enfortiment de la democràcia” a través de llistes obertes i la democràcia interna dels partits S’organitza…

El rei de Swazilàndia, Mswati III, es va mostrar intransigent davant una oposició que reclamava reformes a una monarquia absoluta i criticava el malbaratament dels recursos que feia la família reial En les manifestacions de protesta del setembre, la policia va detenir desenes d’opositors, entre els quals hi havia el dirigent del clandestí Moviment Popular Democràtic Unit PUDEMO, Mario Masuku Uns quants dies després de les protestes, el primer ministre, Barnabas Sibusiso Dlamini, va amenaçar de torturar els opositors El ministre de Justícia, Ndumiso Mamba, va ser destituït l’agost…

Doctorat en farmàcia a Barcelona, es diplomà en enologia, en dietètica i en tecnologia galènica i liofilització a la Universitat de Talença Bordeus Bon coneixedor de les regions vitivinícoles europees, portà la direcció enològica de cases de vins catalanes de gran anomenada Fou el primer director 1981-84 de l’Institut Català de la Vinya i el Vi INCAVI És autor de treballs científics i de dues obres de divulgació Els vins de Catalunya 1980 i Els olis de Catalunya i la seva cuina 1981, en collaboració amb Llorenç Torrado Fou comissari de la demarcació de Barcelona del moviment escolta,…

President de la república 1952, hagué de fer cara a l’oposició musulmana 1958, que l’atacava per la seva política favorable als EUA i que desembocà en una guerra civil Les forces nord-americanes desembarcaren a Beirut i hagué de dimitir Dirigent del Partit Nacional Liberal, el 1973 organitzà una milícia del seu partit, que combaté els fedaïns Simultàniament ocupà diversos ministeris 1975-76 i, poc després, fou també ministre d’afers estrangers i de defensa 1976 El 1979 integrà els seus seguidors amb els de la Falange Libanesa en el Front Libanès-Forces Cristianes Unificades Ferit…

Catedràtic universitari Redactor del diari Tele-exprés  1972-76, en fou sotsdirector, com també del diari Avui Exercí de redactor en cap de Catalunya Exprés  1976-77 Fou cap de premsa de l’Ajuntament de Barcelona i director de la revista Annals del Periodisme Català Presidí la Societat Catalana de Comunicació 1991-97 És autor, entre altres obres, de La nova premsa catalana 1975, La premsa comarcal Un model català de periodisme popular 1983, Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya 1994, Premsa, franquisme i autonomia 1996, Memòria de Just M Casero, 1946-1981 1999, Abdón…

Les relacions entre el president Manuel Pinto da Costa i l’oposició, deteriorades des de la destitució del primer ministre Patrice Trovoada al desembre del 2012, van ser molt tenses, i van amenaçar l’estabilitat de l’arxipèlag En substitució de Trovoada, dirigent de l’Acció Democràtica Independent ADI, Pinto da Costa va designar primer ministre Gabriel Costa, del Moviment per a l’Alliberament de São Tomé i Príncipe/Partit Social Demòcrata MASTP/PSD Des de Portugal, on es va establir en ser destituït, Trovoada va acusar el president de voler governar de forma dictatorial A São Tomé, els …