Resultats de la cerca

Els primers temps, la part musical era molt escassa, i se solia definir el gènere com una comédie mêlée d’ariettes 'comèdia barrejada amb arietes', gènere en el qual es distingí l’actriu i compositora Marie-Justine Favart 1727-1772, amb el seu marit Charles-Simon Favart, veritables fundadors d’aquest espectacle i renovadors del teatret de l’Òpera Còmica, fundat el 1715 però que havia tancat per la rivalitat amb l’Òpera "gran" El gènere fou continuat per diversos compositors francesos que donaren cada cop més relleu a la música, com FAD Philidor i el való AM Grétry, que la feu…

Treballà amb Ramon Turró al Laboratori Municipal de Barcelona, a l’escola de fisiologia d’August Pi i Sunyer i a l’Institut de Fisiologia 1920 Fou director del laboratori de patologia dels Serveis Tècnics d’Agricultura de Catalunya càrrec del qual fou destituït el 1924 per la Dictadura i secretari i posteriorment president 1935-63 de la Societat de Biologia de Barcelona i de la posterior Societat Catalana de Biologia Estudià les malalties metabòliques i endocrines fou bàsic a l’època el seu text Fisiología y patología de las glándulas endocrinas 1926, que inicià les Monografies Mèdiques d’…

Vida i obra Fou redactor en cap d’“El Cuento del Dumenche” 1914-19, on publicà algunes narracions, i collaborà a “Pensat i Fet”, “Teatro Valencià” 1925 i “La Matraca” 1916, entre d’altres Fou un dels fundadors de “Nostra Novella” 1930 Es destacà com a autor de sainets, bé que tractà d’introduir la comèdia en el teatre valencià Entre les seves peces cal esmentar El pati dels canyarets 1914, L’oroneta de plata 1914, Eh, la beta 1917, El carreró de la llanda 1917, Pilareta miramos 1931, No és per ahí 1926, El tenedor de Cullera 1926, etc i entre les publicades, València és teua 1962…

Impressor d’ofici, per tradició familiar, ostentava el títol d’impressor del papa Començà publicant versos a Li Prouvençalo 1851, i conegué Mistral i Roumanille a l’aplec de Font Segunha 1854, on fou un dels fundadors del felibritge Divulgador de la literatura occitana moderna, en collaboració amb la seva muller Josefina Mezen, fou el primer editor de l’ Armana Prouvençau 1855 El 1861 publicà La miougrano entreduberto , recull de poemes breus, impregnats de sentiment romàntic i de contínues referències al paisatge, recull on intentà d’unificar l’estil de la literatura provençal…

Pastisser i forner de professió, fou escolà a Montserrat Es formà en el cristianisme de base i en l’escoltisme, dins el qual ocupà llocs de responsabilitat i fundà l’agrupament Abat Marcet Compromès amb l’antifranquisme, organitzà fugides a través dels Pirineus i participà en accions de la vaga de tramvies del 1951 Membre de nombroses organitzacions catalanistes, entre les quals hi ha l’Associació Tradicions i Costums, de la qual fou un dels fundadors 1961, i Òmnium Cultural A partir dels Focs de Sant Joan 1950 promogué la Flama del Canigó 1965, un dels símbols reivindicatius…

Practicà el tennis i el 1941 entrà a la directiva del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 El 1950 participà per primera vegada en una prova automobilística, com a copilot de Ramon Alegre a la cursa de regularitat de Cardedeu Posteriorment, fou pilot d’alguns rallis i curses de resistència Fou jurat de diversos rallis, però destacà com a comissari tècnic de rallis, com en el de Catalunya i Costa Brava, les pujades al Montseny, Rabassada i Prades, diverses proves en circuit de Fórmula 1, 2 i promoció, i les sortides del Ralli París-Dakar i Montecarlo des de Barcelona Fou un dels fundadors…

Figura destacada de l’aviació catalana, el 1919 començà a freqüentar l’aeròdrom de la Volateria i poc després es feu soci de l’Aeroclub de Catalunya Rebé una beca per a fer un curs a l’Escuela Militar de Getafe i el 1921 obtingué el títol de pilot Fou vocal de l’Aeroclub de Catalunya 1923 i de la Penya de l’Aire 1924, però retornà a l’aviació militar El 1928 ingressà de nou a l’Aeroclub de Catalunya i fou un dels impulsors de l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Collaborà amb Josep Canudas en l’aviació publicitària i participà en festivals aeris per tot Catalunya Fou director tècnic de…

El 1951 començà a jugar en el Centre Catòlic del Vendrell, del qual fou un dels fundadors i que el 1958 es convertí en una secció del Club Esportiu Vendrell Amb el Vendrell pujà a la màxima categoria el 1962 i el 1966, després de retirar-se, es convertí en el seu entrenador Després entrenà quatre temporades el Club Esportiu Noia, amb el qual fou subcampió de Lliga 1970 i Copa 1971, i el Cerdanyola 1972-74, amb el qual també fou subcampió de Copa 1973 Dirigí el Vilanova 1975-78, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976 i fou subcampió de la Lliga i la Copa d’Europa 1977 Després…

Tirador del club Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, del Club d’Esgrima La Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc SAM, es proclamà campió de Catalunya d’espasa individual 1971 Mestre d’armes dels clubs La Salle Bonanova i SAM, tingué deixebles com Cèsar Gonzàlez Llorens, Xavier Iglesias i Joan Josep Cucala El 1978 fou un dels socis fundadors de l’Academia Española de Maestros de Armas És àrbitre internacional categoria B d’espasa, floret i sabre, i d’esgrima en cadira de rodes Ha estat president de l’International Wheelchair Fencing Committee, secretari general…

Vida i obra Durant la dictadura de Primo de Rivera participà clandestinament en l’acció política d’oposició, relacionat amb els grups independentistes de Francesc Macià Fou soci del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona CADCI i un dels dirigents de la seva secció de treball en el periòdic Lluita , òrgan d’aquesta secció, combaté els sectors reformistes El 1927 fou un dels fundadors del Cercle d’Estudis Marxistes, constituït clandestinament a l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona L’any 1928 participà en el congrés clandestí constitutiu del…