Resultats de la cerca
Es mostren 2664 resultats
Tapissos i vitralls
Durant segles, la fredor de les parets i la plana claror dels finestrals aclaparà clergues i gran senyors En un món on els colors semblaven patrimoni exclusiu de la natura, els humans medievals s’esforçaren a combatre l’excés de llum blanca inexpressiva i la neutra gravetat de la pedra feta mur Cobriren els panys de paret amb llenços policromats i filtraren els raigs del sol amb vidres de tots colors Animaren esglésies i palaus amb l’alegre simfonia de tapissos i vitralls Es tractava de reproduir els tons de la natura amb tints i materials que la mateixa natura proveïa Millorant tècniques…
Araucària
“La massa de bosc destaca des de molt lluny a causa de les dimensions colossals dels seus arbres, que es distingeixen per mor del seu perfil superior, fet de línies horitzontals i paralleles, com si es tractés de cedres… L’interior, tot i que les capçades es toquen, és menys dens que no és d’esperar Els arbres més alts atenyen els 20 o 30 m des del sòl fins a les primeres branques, mentre que, de gruix, llurs troncs poden tenir fins a 2 m Sembla que aquestes dimensions i la manca de branques baixes dificulta la presència de lianes, l’absència de les quals esdevé notable… De fora estant, els…
filada de pedra
Dret català
Contraparet de pedra i de morter d’almenys un pam de gruix, amb fonaments, arrambada a la paret mitgera o a la del veí, que cal construir entre aquesta i un safareig o aigüera, segons costum de Catalunya.
Aquesta institució no ha estat recollida a la Compilació del 1960
cansalada
Alimentació
Gras del porc, situat entre la pell i la carn, de composició no uniforme en tot el seu gruix, que presenta una capa superficial, una d’intermèdia i una de profunda, la més rica en àcids grassos saturats.
Aquest teixit gras conté teixit conjuntiu i posseeix aigua, cendres, proteïnes i, en petita proporció, les altres substàncies presents en el teixit muscular Hom en fa salaó i l’empra en diversos plats
Castell de Montoliu o de Santa Margarida (la Riera de Gaià)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen avui dia els murs més ben conservats d’aquest castell, situat prop la desembocadura del Gaià J Bolòs Aquest castell, conegut popularment com “el Castellot” o castell de Santa Margarida, és situat al mig del sector oriental de la plana de Tarragona, prop de la desembocadura del Gaià i, per tant, del castell de Tamarit Mapa 34-18473 Situació 31TCF628575 Per arribar-hi s’agafa la carretera local T-202, que va de la Riera de Gaià cap a Tarragona Al cap d’1 km, cal endinsar-se en la xarxa de carrers de la urbanització “Senyoriu de Tamarit” fins a arribar al peu del…
Gigantisme i acromegàlia
Patologia humana
Definició El gigantisme i l’acromegàlia són dues alteracions similars degudes a un tumor hipofisial que produeix quantitats excessives d’hormona de creixement o GH —somatotropina o STH—, i que solament difereixen en l’edat en què s’inicia la malaltia En el cas del gigantisme l’excés de GH es produeix abans de la pubertat i provoca un creixement exagerat de la longitud dels ossos —la qual cosa comporta una estatura molt superior a la que una persona arribaria a tenir segons la seva raça i els antecedents familiars— i també dels teixits tous i les vísceres de l’organisme En el cas de l’…
neu

Carrers de Moià (Bages) amb neu
© CIC-Moià
Meteorologia
Petits cristalls de glaç provinents de la congelació de l’aigua dels núvols i que cauen sobre la terra formant volves o borrallons.
Quan la temperatura d’un núvol baixa per dessota dels 0°C, les petites gotes d’aigua que el constitueixen poden congelar-se, és a dir, transformar-se en petits cristalls de glaç Ara bé, encara que la temperatura del núvol baixi fins a -40°C, la congelació no es produirà si les gotetes no contenen els anomenats nuclis de cristallització, que són partícules de pols de dimensions microscòpiques que actuen com a enceballs en el procés de congelació Un cop formats, els cristalls de glaç, que tenen sovint unes formes hexagonals molt espectaculars, es reuneixen en grups, que són les volves de neu…
claveguera

Claveguera Elements d’una xarxa de sanejament separativa: 1 canó de desguàs; 2 baixant d’aigües residuals; 3 clavegueró; 4 claveguera d’aigües residuals; 5 i 9 pous de registre; 6 baixant d’aigües pluvials; 7 embornal; 8 claveguera d’aigües pluvials
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de pluja i les…
ressort

Quatre tipus de ressorts
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça elàstica, generalment d’acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d’haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc, per l’acció d’una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural desenvolupant una força utilitzable.
Els ressorts són emprats per a diverses finalitats, entre les quals cal destacar les d’amortidors de xocs topalls dels vagons de tren, ballestes d’automòbil, etc, d’acumuladors de treball molla dels rellotges, de les joguines, etc, per a repartir esforços en els somiers, etc, de limitadors d’esforç en les premses, etc, per a mesurar forces, com a element d’oscillació espiral dels rellotges, etc, etc Els ressorts poden ésser classificats, segons que la deformació principal sigui per flexió o per torsió, en ressorts de flexió i ressorts de torsió segons la manera com són aplicades les forces,…
ampolla

La borgonyesa, la Rin i la bordelesa, models d’ampolla clàssics per als vins de qualitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Vas portàtil de vidre, cristall, material termoplàstic, etc, de coll més o menys estret, destinat a contenir líquids.
Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa Al final del segle XIX, Boucher a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina