Resultats de la cerca
Es mostren 5200 resultats
Khilperic I de Nèustria-Soissons
Història
Rei franc de Nèustria i Soissons (561-584).
Fill de Clotari I i d’Ingunda, hagué d’acceptar la divisió del regne franc amb els seus germans Caribert I, Guntram I i Sigebert I Repudià la seva primera muller, Aldovera, i es casà 566 amb la princesa Galsvinta, filla gran del rei visigot Atanagild, però l’assassinà per tal de poder casar-se 567 amb la seva amant Fredegunda , cosa que provocà una guerra amb Sigebert I, casat amb Bruniquilda , germana de Galsvinta Fredegunda féu matar Sigebert I 575, i Khilperic I fou assassinat durant una cacera Fou despòtic i hostil a l’Església, però també molt culte, i conreà la poesia
Sant Jaume del castell de Monells (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Al castell de Monells hi hagué una capella dedicada a sant Jaume en què el senyor del castell, Ramon de Palau, en el testament de l’any 1234, disposava d’ésser enterrat i a la qual dotava amb diferents delmes En les Rationes decimarum de l’any 1279 s’esmenta com a “ capella sancti lacobi de Monellis” Al segle XV i al començament del XVI l’advocació principal era a santa Maria Magdalena, si bé hi havia un altar dedicat a sant Jaume L’any 1733 l’església ja estava enrunada A les escasses restes del castell no s’identifica la situació de la capella, en el seu estat actual
Miquel Villalba
Música
Mestre aragonès de l’Escolania de Montserrat.
Després de l’etapa de formació en aquesta institució, al novembre del 1595 ingressà com a monjo al monestir Exercí de predicador i de lector al cenobi dependent de San Millán de la Cogolla Rioja A Montserrat fou lector de casos , vicari de la muntanya, mestre dels escolans, prior d’Olesa, mestre de novicis i confessor Contemporani de Joan Marc, Villalba compartí la direcció de l’Escolania amb Miquel Baretja Foren els dos primers monjos que exerciren aquest ofici, que fins llavors havia estat a càrrec d’un prevere, no monjo, del santuari Si n’hi hagué, la seva producció musical no s’ha…
Ordoni IV de Lleó
Història
Rei de Lleó (958-960).
Fill d’Alfons IV o d’Alfons Froilaz En oposició a Sanç I 956-958 i 960-966, monarca regnant, fou elegit rei per la noblesa lleonesa instigada per Ferran González de Castella, que aspirava a utilitzar-lo en profit propi i que el casà amb la seva filla Urraca Hagué d’afrontar un atac musulmà, però fou derrotat per tropes cordoveses que acompanyaven Sanç I, mentre els vascons navarresos atacaven Ferran González Destronat, cercà refugi a Astúries i després a Burgos, d’on fou expulsat per Ferran González 961 Anà aleshores a Medinaceli i a Còrdova, on intentà de negociar l’ajuda del califa, que no…
Ordoni III de Lleó
Història
Rei de Lleó (951-956).
Fill i successor de Ramir II En els inicis del seu regnat hagué d’afrontar les asseifes que atacaren els confins de Galícia i de Talavera 951-952 i perilloses rebellions interiors Vers el 953 el seu germà Sanç, fent-li costat navarresos i castellans, intentà de destronar-lo, però Ordoni III derrotà l’exèrcit rebel prop de Lleó Reprimí també un moviment sediciós de magnats gallecs i portuguesos En resposta a les asseifes, dirigí una expedició fins a Lisboa 955, després de la qual negocià la pau amb el califa Les dificultats del seu regnat foren aprofitades per Ferran González de Castella per a…
Aristotelis Onassis
Economia
Armador i home de finances grec.
En produir-se la invasió turca 1922 hagué d’emigrar a l’Argentina, on fou cònsol general de Grècia Alhora inicià la seva aventura empresarial manufactura de tabac, noliejament de vaixells mercants, etc Administrador de nombroses societats de tot el món i principal accionista privat de la Société des Bains de Mer de Mònaco fins el 1967, fundà també la companyia de navegació aèria Olimbiakí Aeroporia Olympic Airways i la marítima Olympic Cruises A partir del 1967 fou un dels principals partidaris i sostenidors del règim grec dels coronels Casat amb Jacqueline Bouvier, vídua de John FKennedy…
Geòrgios Papandreu
Història
Política
Polític grec.
Fundador del partit socialdemòcrata, hagué d’exiliar-se durant la dictadura de Metaxàs Lluità contra els alemanys 1941-44 i, a Egipte, fou el cap del govern grec a l’exili Com a representant de la Unió del Centre, fou primer ministre 1963, però entrà en rivalitat amb Constantí II , que el destituí 1965 Retirat de la vida política, amb la implantació de la dictadura dels coronels 1967, la seva figura esdevingué un símbol de la democràcia En morir, el seu enterrament constituí una de les primeres manifestacions públiques d’oposició al sistema feixista vigent aleshores Era pare del polític i…
república de Weimar
Història
Període de la història d’Alemanya que va del novembre del 1918 al gener del 1933.
El règim republicà, sorgit de l' assemblea de Weimar , patí d’una gran inestabilitat política 19 governs i hagué d’afrontar les conseqüències de la Primera Guerra Mundial reparacions de guerra i ocupació de la conca del Ruhr per part de França i de la crisi econòmica mundial del 1929, així com la insurrecció espartaquista del 1919 i els cops d’estat de l’extrema dreta el de Kapp-Luttwitz el 1920 i el de Hitler-Ludendorff el 1923 No pogué impedir, però, la radicalització del país i l’ascens de Hitler al poder 1933, que significà la fi de la república Alemanya, la història
Vehme
Història
Antic tribunal local germànic.
Sorgit dels plets comtals carolingis, aparegué a la fi del s XII a Westfàlia i als bisbats de Colònia, Paderborn, Münster i Osnabrück, i posteriorment s’estengué a tot Alemanya Substituí la justícia legal i tenia, originàriament, dues menes de sessions una de pública, per als delictes menors o comuns, i una de secreta, per als grans crims A partir del s XV només hi hagué els judicis secrets La pena màxima mort per penjament era executada immediatament Era presidit pel freigraf el comte o el seu representant, assistit pels freischöffen , que eren alhora jutges i botxins Entrat en decadència al…
el Socors
Advocació mariana (Mare de Déu del Socors) que recorda la Mare de Déu com a dispensadora de gràcies i favors.
Hi hagué una primera onada de devoció al Socors que se situà al llarg del s XVI, i una de moderna s XIX i XX a cura dels salesians, sota l’advocació del Perpetu Socors, icona mariana bizantina venerada a Roma en una església que els fou confiada Són famoses les capelles del Socors de Pineda Maresme, Tossa de Mar Selva, de Peratallada Baix Empordà, la titular de l’església parroquial d’Agramunt Urgell, la imatge venerada a la parroquial d’Hostalric Selva, procedent d’una capella del peu del castell, la titular de la parròquia de Collsuspina Moianès i les esglésies del Secors dels augustinians…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina