Resultats de la cerca
Es mostren 1399 resultats
hidrofílids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels coleòpters integrada per escarabats de colors foscs, sis segments abdominals, antenes acabades en maça i cos deprimit.
Inclou nombrosíssimes espècies de grandàries diverses, d’hàbitat aquàtic i d’alimentació fitòfaga o carnívora, segons les espècies Hydrophilus, Hydrobius i Cercyon són comunes als Països Catalans
heteroneures
Entomologia
Grup d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzat per tenir les ales anteriors diferents de les posteriors en dimensions, forma i, sobretot, en nervadura.
Correspon a les papallones típiques les ales anteriors solen ésser més llargues i estretes i s’acoblen amb les posteriors mitjançant el fre aquest és el patró alar més evolucionat, i és present a la gran majoria dels lepidòpters tret dels homoneures Hom els anomena també anisoneures
còssids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, de cos robust i abdomen llarg que, en estat adult, en mancar d’espiritrompa, no s’alimenten.
Les erugues són xilòfagues i foraden galeries en la fusta d’arbres caducifolis gràcies a llurs mandíbules poderoses són perjudicials, molt longeves i poden constituir una plaga Els gèneres més importants són Cossus i Zeuzera , dels quals destaquen les espècies Cossus cossus o corc dels troncs i Zeuzera pyrina o barrinador dels avellaners
esfècids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters, de formes àgils però robustes, que atenyen des de 2 a 3 mm fins a 5 cm.
Al cap es destaquen els ulls composts i ben desenvolupats, acompanyats gairebé sempre per ocels, i les antenes poden ésser més o menys llargues, segons les espècies El tòrax és robust i el segon segment és sempre més gros i més massís que els altres Les ales són llargues i estretes, aptes per a un vol ràpid i segur S'alimenten d’aranyes i de tota classe d’artròpodes tenen el costum de guardar provisions perquè les larves puguin créixer i passar a l’estadi de nimfa sense sortir del niu
escroba
Entomologia
Solc a tots dos costats de la trompa d’alguns insectes, com és ara els coleòpters curculiònids, on es col·loquen els escaps de les antenes.
sifonàpters

sifonàpter; puça
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots que inclou espècies de talla petita, àpters, de cos comprimit lateralment i potes adaptades al salt.
Al cap tenen, generalment, dos ocels, antenes curtes i boca picadoraxucladora Del tòrax surten tres parells de potes amb cinc artells tarsians Són típicament ectoparàsits i hematòfags sang d’ocells i mamífers L’ordre comprèn unes 1 500 espècies cosmopolites, que eviten la llum i cerquen la calor Anomenats genèricament puces puça, són transmissors d’importants malalties
pselàfids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters que inclou espècies de talla petita o molt petita, de cos allargat i de color marró lluent.
Les antenes tenen de 5 a 11 artells i els palps són molt grossos els èlitres, curts, no cobreixen les tergites abdominals, que són més o menys soldades Són muscícoles o saproxilòfils i habiten en llocs humits, bé que alguns són cavernícoles o endogeus
tricòpters
Entomologia
Ordre d’insectes holometàbols de la subclasse dels pterigots que inclou espècies de dimensions petites o mitjanes, de cos allargat i de colors poc vistosos.
Les potes, llargues, acaben en dues ungles, entre les quals hi ha un anell adhesiu els tarsos tenen cinc artells, i l’abdomen és allargat i de deu segments, sovint amb cercs abdominals tenen dos parells d’ales membranoses, cobertes de pèls i escates, aparell bucal llepador xuclador i antenes filiformes Les larves, generalment aquàtiques, són depredadores i fitòfagues, i viuen en uns estoigs construïts de diversos materials units per fils de seda La majoria habiten aigües dolces, però n'hi ha d’aigües salobres i marines
arna
Entomologia
Nom aplicat a diversos insectes l’acció dels quals és més o menys comparable a la de les arnes pròpiament dites: «arnen» roba, paper, etc.
Breu història del sistema viu
Els orígens de la vida Per a poder afrontar el problema de l’origen de la vida hem de tenir ben present les condicions ambientals que hi havia a la Terra immediatament després de la seva formació, fa uns 4 500 milions d’anys Aquestes condicions eren profundament diferents de les actuals Amb el pas del temps, les contínues transformacions han portat a unes condicions geològiques i atmosfèriques determinades i essencials per al naixement de la vida Per què la Terra és apta per a la vida La Terra és, pel que sabem fins ara, l’únic planeta del sistema solar que allotja organismes vius, és a dir,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 75
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina