Resultats de la cerca

Membre del Foment Excursionista de Barcelona des del 1929, el 1931 fou vicepresident de l’entitat i des de llavors sempre estigué vinculat a la seva junta directiva N’ocupà la presidència 1948-50 i, a més, dirigí la Secció de Muntanya 1950 Realitzà ascensions als Pirineus i travesses per Sant Llorenç del Munt, el Montseny, les Guilleries o la Garrotxa El 1997 fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

El 1984 obtingué el títol d’entrenador de màxim nivell i començà a dirigir la secció de tennis de taula del Foment Deportiu Cassanenc L’any 2005 pujà l’equip femení a la màxima categoria estatal i el 2007 es classificà per jugar competició europea Copa ETTU Sota la seva direcció els jugadors i equips del Cassanenc aconseguiren diversos títols catalans i estatals, en els quals destacaren Sònia Badosa, Anna Badosa i Elisabet Granados

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, guanyà el Trofeu Poll Puig Bufa, a la Molina 1962 Fou quart a la cursa d’esquí gegant d’habilitats, competició social del CEC i tercer al cinquè Gran Premi de l’Oficina Nacional de Turisme de Suïssa, a la Molina 1967 Participà en l’equip català dels dotzens Jocs Universitaris d’hivern, campionat nacional 1967 Fou president de la secció d’esquí del CEC

Descripció arqueològica Placa i sivella de cinturó, un anell i tres braçalets que havien format part de l’aixovar d’una tomba d’aquesta villa Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes El 1995 es localitzà un conjunt de peces de bronze en un enterrament de la villa romana de la Llosa Cambrils, Baix Camp La intervenció arqueològica fou dirigida per E Ramon i J Menchón, i organitzada per l’Ajuntament de Cambrils, el Servei d’Arqueologia i la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya Actualment, aquest conjunt de bronzes es conserva al Museu…

Evolució de l’entitat Des del 1924 la seu és en un edifici del carrer del duc de la Victòria de Barcelona, on ocupa diverses plantes La seva primera junta directiva fou presidida per Josep Demestres, amb Enric Olivé a la vicepresidència Entre els membres de la primera època sobresurten Joaquim Pla i Janini, Pere Català i Pic i Agustí Centelles i Ossó, entre d’altres A la postguerra, s’hi incorporaren Xavier Miserachs, Francesc Català i Roca, Oriol Maspons, Jordi Gumí i altres professionals de renom L’any 1978 creà el Museu de l’Agrupació Fotogràfica, amb seu al mateix local, que conté una…

Pertanyent a una família d’importants advocats valencians, estudià dret i filosofia i lletres secció d’història i es llicencià en ambdues facultats amb premis extraordinaris els cursos 1934-35 L’any 1937 començà a exercir la docència com a professor de geografia i història a l’institut de Gandia El 1942 guanyà les oposicions del cos nacional d’arxivers i bibliotecaris en la secció d’Arxius Poc després fou destinat a Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on treballà amb Jesús Ernest Martínez i Ferrando i preparà la tesi doctoral centrada en el Compromís de Casp L’any 1946 guanyà el premi…

Fou fundat l’any 1876 com una secció de l’observatori de París especialitzada en astrofísica Té un telescopi d’1 m de diàmetre, dues ulleres de 83 i 62 cm, respectivament, i un coronògraf Els seus camps de treball són la detecció de cometes i de novae i l’observació dels planetes i del Sol En aquest darrer camp, l’observatori es dedica especialment a estudiar l’espectre de les protuberàncies i de la cromosfera

En general, les cuines solars es basen en la concentració solar mitjançant un dispositiu d’esfera parabòlica disc de secció parabòlica, en què l’estri de cuinar es troba en el punt focal i que cal reorientar periòdicament durant la cocció, o bé en l’acumulació solar amb reflectors plans que augmenten la densitat energètica sobre la coberta de vidre d’una caixa aïllada tèrmicament, dins la qual se situa l’estri de cocció amb els aliments

Germà d’Antoni M Marcet i Poal, ingressà, com ell, en l’orde benedictí, i residí a Montserrat Obtingué el títol de perit agrònom, i es dedicà a la botànica Estudià la flora montserratina, i publicà un gran nombre d’articles al “Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural” i la “Revista Montserratina” Collaborà a l' Enciclopedia Espasa , i publicà algunes obres pietoses Fou membre corresponent 1946 de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans

Els colls són mecanitzats, i sovint rectificats, a partir d’un diàmetre inicial en brut o desbastat, i enllacen amb la part de més diàmetre de l’arbre mitjançant un augment progressiu de la secció, segons un radi d’unió determinat, per tal d’evitar les concentracions de fatiga en els extrems Hom els pot endurir pel tremp a la flama o per inducció, a fi de reduir el fregament i d’augmentar-ne la duresa