Resultats de la cerca

Format a les files del Club Natació Premià, jugà en el primer equip, que entrenà anys després, i fou director tècnic del mateix club A partir del 1998 ocupà diversos càrrecs tècnics en seleccions espanyoles de categories inferiors El 1999 deixà la direcció tècnica del CN Premià i passà a ser el director tècnic de waterpolo de la Federació Catalana de Natació, càrrec que detingué fins el 2006 L’estiu d’aquell mateix any fou seleccionador nacional de Veneçuela als Jocs Centreamericans i del Carib La temporada 2006-07 treballà al CN Barcelona amb els equips de base, i collaborà amb l’equip…

Format a les categories inferiors del FC Barcelona, fou cedit a l’Horta i posteriorment jugà al Comtal 1956-59, filial del Barça, que acabava d’ascendir a primera, tot i que en algunes ocasions jugà amb el primer equip Fou cedit a l’Osasuna la temporada 1960-61 i la següent retornà al Barça, on va romandre dues temporades 1961-63 com a tercer porter Després marxà a l’Elx 1963-65 i al Pontevedra 1965-70, els dos de primera divisió La temporada 1970-71 jugà amb el Sant Andreu, a segona, i després es retirà Amb el Barça fou campió de Lliga i de Copa de Fires 1960, i de Copa 1963…

A dinou anys feu oposicions a organista de Girona, i l’any següent obtingué per oposició la plaça de Morella El 1839 s’ordenà de prevere, i des del 1852 apareix a la catedral de Terol com a organista per oposició A més de les d’organista i compositor, mostrà qualitats com a tenor El 1858 vestí els hàbits franciscans, i el mateix any s’establí a Terra Santa, a les cases regentades per aquest orde, primer a Betlem i després a Jerusalem És autor d’obres religioses, entre les quals destaquen Sinfonías religiosas , Missa en re m , Missa en si ♭, salves, trisagis i altres obres menors…

Estudià a la Juilliard School de la seva ciutat natal i aviat es destacà com a especialista en òpera Debutà, de ben jove, al Metropolitan, i el 1979, a vint-i-nou anys, ho feu al Covent Garden de Londres, on es presentà amb Don Carlo L’any següent dirigí, també al Covent Garden, una reeixida producció de La flauta màgica Ha actuat al capdavant de les més prestigioses orquestres nord-americanes, com ara les de Nova York, Filadèlfia, Cleveland, Boston i Chicago El 1983 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, el 1989 ho fou de l’Òpera de Colònia, i 1995, de…

Estudià des del 1953 amb Santiago Baranda Reyes i obtingué el primer premi del Concurs de Joventuts Musicals del seu país 1965 Es donà a conèixer amb una gira per l’Amèrica del Sud i després marxà a Munic per estudiar amb Hugo Steuer i Ludwig Hoffmann a la Staatliche Hochschule für Musik El 1973 rebé el Premi Itàlia de Televisió per la seva interpretació del Concert en sol major de M Ravel L’any següent estrenà a Londres l’obra Tristan per a piano, orquestra i cinta magnetofònica, de Hans Werner Henze El 1991, en commemoració del segon centenari de la mort de WA Mozart,…

Inicià els estudis de piano a deu anys amb Georges de Lausnay i posteriorment, l’any 1947, ingressà a la seva classe al Conservatori de París, on el 1951 obtingué el primer premi de piano També assistí als cursos de Marguerite Long i es perfeccionà amb Jacques Février El 1954 guanyà el Concurs Internacional de Ginebra, i l’any següent, el Concurs Long-Thibaud de violí i piano, dos esdeveniments que donaren un gran impuls a la seva llavors incipient carrera El seu repertori inclou obres poc habituals en els cicles de concerts, i la seva discografia comprèn la integral de l’obra…

Els seus pares, pianistes, li ensenyaren els rudiments tècnics del piano abans de ser admès, a tretze anys, al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble de Hans Schneider i també rebé formació violinística i de direcció orquestral L’any 1928 debutà a Dresden La Segona Guerra Mundial interrompé la seva carrera, que reprengué el 1946 com a director al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Dertmold L’any següent començà a ensenyar a la llavors recentment creada Nordwestdeutsche Musikakademie El 1953 aconseguí un gran èxit en un concert celebrat a Holanda sota la direcció…

Com a director artístic tingué el fotògraf Narcís Cuyàs La firma s’especialitzà en melodrames sentimentals sense defugir la tendència general del Film d’Art francès amb adaptacions literàries Aquests melodrames foren protagonitzats per intèrprets teatrals famosos com Margarida Xirgu o Jaume Borràs Entre els títols realizats figuren Amor heroico , La esclusa , La muerte del tirano i Violante la Coqueta , codirigits entre N Cuyàs i Enric Giménez Don Álvaro o la fuerza del sino , Don Quijote de la Mancha i Mar i cel 1910-11, que foren acollits fredament pel públic El 1911, A Cabot dissolgué l’…

Membre del Club Natació Sabadell, especialitzada en crol en distàncies de fons i de mig fons, amb dotze anys ja fou recordista absoluta de Catalunya i d’Espanya de 800 m i 1500 m lliure 1963 i l’any següent, de 1500 m lliure en piscina de 50 m 1964 Fou tres vegades campiona de Catalunya de relleus 4 × 100 m estils 1963, 1964, 1967 i tres cops de 4 × 100 m lliure 1963, 1966, 1967 En l’àmbit estatal, assolí el subcampionat de 400 m lliure estiu del 1964 i del 1966, hivern del 1966 i el títol en relleus 4 × 100 m lliure estiu del 1963, hivern del 1965 Comptabilitzà dinou actuacions…

Pivot format a la Unió Esportiva Claret i al planter del Club Joventut de Badalona, amb el qual debutà a l’ACB la temporada 1999-2000 i jugà set partits La temporada següent fou cedit al DRAC Inca de la LEB i, posteriorment, jugà a l’Ourense 2001-02, al Rimini 2002-03 de la segona categoria italiana –cedit per la Virtus de Bolonya – i als equips italians Roseto Basket 2003-04 i Cantú 2004-05 Retornà a l’ACB amb el Valencia Basket 2005-09 i el Gipuzkoa Basket Club 2009-11, i a Itàlia amb el Pallacanestro Biella 2011-12 El 2012 fitxà per l’Alba Berlin alemany i el 2013 pel Joventut…