Resultats de la cerca

Un sensor TM «Thematic Mapper» installat en el satèllit «Landsat-5» permeté la generació d’aquesta imatge dels sistemes aigualosos i conreus associats en vermell del delta de l’Ebre el conjunt de sistemes aigualosos es diferencia netament dels secans, dels camps en repòs i de les bosquines de la resta de l’àrea representada, car aquests emeten radiacions de longitud d’ona distinta i, per tant, afecten de manera diferent els canals espectrals del sensor Per a l’elaboració d’aquest mapa, dreçat per l’Institut Cartogràfic de Catalunya al juliol de 1987 imatge presa el 28-7-84 hom seleccionà les…

Feu el seu debut professional a Washington el 1928 El 1933 entrà a l’orquestra d’Earl Hines i del 1937 al 1943 formà part de l’orquestra de Jimmie Lunceford, de la qual fou un dels millors solistes Després participà en gires de Jazz at the Philharmonic i el 1952 s’incorporà als All Stars de Louis Armstrong, on romangué fins el 1964 Després d’un període de retir a Hawaii, tornà a actuar en festivals integrat en diverses formacions Durant la seva estança a l’orquestra de Lunceford, Young es donà a conèixer com un dels trombonistes més brillants i de millor nivell tècnic D’aquesta època…

Començà els estudis amb el seu pare, que també era professional d’aquest instrument Fou alumne de la Hochschule de Colònia i del Conservatori de Música de París El 1946 arribà a solista de l’Orquestra Simfònica de la WDR de Colònia S’interessà particularment per la música contemporània i participà en festivals especialitzats com els de Berlín, Varsòvia i Venècia Molts compositors, com BA Zimmermann, T Baird o W Kotonski, li dedicaren obres seves Tingué una relació particularment intensa amb l’italià B Maderna, de qui estrenà dos concerts per a oboè 1962 i 1967 i la Grande Aulodia per a flauta…

Estudià amb F de Guarnieri al Liceu Musical de Venècia i amb T Tua al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà Fou el primer violí del Quartetto Veneziano del Vittoriale Des del 1931 fins al 1957 fou professor del Conservatori de Venècia L’any 1937 fundà el Quartetto Ferro i del 1957 al 1963 impartí classes al Conservatori de Música de Milà Fou també el primer violí del conjunt I Virtuosi di Roma, amb el qual feu un dels enregistraments més famosos de Les quatre estacions d’A Vivaldi, encara que també enregistrà altres concerts d’aquest compositor Entre els seus alumnes s’han de destacar C Scimone…

De família humil, començà a estudiar música amb F Larios El 1857 compongué la seva primera òpera, Romeo y Julieta , amb llibret de F Romani La segona, Ildegonda , sobre llibret de T Solera, s’estrenà a Ciutat de Mèxic el 1866 Els guanys obtinguts li permeteren fundar el Conservatori Nacional de Música Seguidament es traslladà a París per ampliar la seva formació Ildegonda es representà també a Itàlia, al Teatro Pagliano de Florència El 1869 tornà a Mèxic, on fou rebut amb honors d’heroi nacional i passà a dirigir el conservatori Desenvolupà una important tasca com a crític…

Inicià els estudis musicals a la capital catalana, on fou deixeble de J Sabater i C Callao El 1942 debutà com a Sharpless de Madama Butterfly al Gran Teatre del Liceu, al costat de M Capsir i P Civil Després d’interpretar Il trovatore amb G Lauri-Volpi al mateix teatre, actuà amb diverses companyies a Portugal, el Marroc i Egipte A partir del 1949 es dedicà especialment a la sarsuela amb la companyia de T Ros, gènere que li aportà èxit arreu de l’Estat espanyol Formà la seva pròpia companyia, coneguda com a Associació Lírica Joan Gual, amb la qual recorregué gran part de…

Després d’haver estat corista en funcions d’opereta, inicià estudis de cant a Bolonya El 1901 actuà a Lisboa, i la temporada 1904-05 debutà a la Scala de Milà Successivament es presentà al Covent Garden de Londres 1905, el Metropolitan de Nova York 1906-07, l’Òpera de París 1909 i el Teatro Real de Madrid 1909-10 Destacat intèrpret de papers verdians, entre el 1905 i el 1915 fou el rival de T Ruffo Del 1917 al 1919 fou membre de l’Òpera de Chicago, i el 1928 inicià una prematura decadència que l’apartà ocasionalment dels escenaris, si bé actuà de manera més o menys intermitent…

Vida i obra Doctorat en teologia a la universitat de París 1534, fou catedràtic de lògica a València 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento —en el qual participà—, exercí una gran influència sobre la vida intellectual i religiosa de València És autor de l’ Auto de Caín y Abel , de 500 versos, única obra amb el nom de l’autor al Códice de autos viejos Devia ser representada en una església, perquè necessitava una escenografia important Anava…

Estudià a Roma amb S Falchi i, posteriorment, a Venècia amb E WolfFerrari La seva carrera com a director d’orquestra el portà a fer d’assistent de P Mascagni i T Serafin, i a dirigir arreu d’Europa i de l’Amèrica del Sud Fou crític musical de "Secolo", "La Sera" i "Il Giornale d’Italia" Entre els seus escrits cal destacar Viaggio musicale in Italia 1927 Diputat durant el règim feixista, fou el màxim exponent, juntament amb Giuseppe Mulé, de la política musical oficial Aquest conservadorisme es troba reflectit en les seves composicions, en les quals no s’allunyà mai del llenguatge…

Realitzà els primers estudis amb T Smith i JW Callcott L’any 1794 es convertí en l’organista d’Ely Chapell, a Holborn, entre el 1812 i el 1837 ho fou a la Belgrave Chapel, i a partir del 1838, a la Charterhouse El 1798 fundà a Londres l’associació coral Concentores Sodales, i el 1813, la Philharmonic Society L’any 1822 fou membre de la comissió examinadora de la Royal Academy of Music Com a compositor s’especialitzà en música coral Escriví una gran quantitat de glees , himnes, cànons, salms, etc Amb tot, una part important de la seva producció és formada per música de cambra i…