Resultats de la cerca

Documentat entre el 1360 i el 1380 Per la seva tècnica sembla pertànyer a l’escola de retaules de pedra iniciada per Cascalls tríptic de pedra de la capella de Sant Pere de l’església de Sant Llorenç de Lleida, fundada per Pere Sagrassa 1318, retaule que costejà el seu successor del mateix nom i cognom D’estil similar és la coneguda Verge dels fillols , d’alabastre parròquia de Sant Llorenç, que sense cap mena de dubte presidí el retaule major de la Seu de Lleida i que és la seva obra cabdal 1366-80, de la qual resten alguns fragments en relleu

Fou professor a la Universitat de Princeton EUA des del 1906 i director del departament de física del King's College de Londres 1924-44 Estudià especialment l’emissió electrònica dels metalls incandescents que després fou investigada també per Saul Dushman i donà a conèixer l’equació que duu el seu nom llei de Richardson-Dushman Investigà també l’efecte fotoelèctric i l’espectre molecular de l’hidrogen Publicà The Electron Theory of Matter 1914, The Emission of Electricity from Hot Bodies 1916 i altres obres El 1928 li fou atorgat el premi Nobel de física

Marquès de Mendigorría, títol obtingut en la batalla d’aquest nom contra els carlins 1835 Fou capità general de Catalunya 1849 durant la guerra dels Matiners Fou cap de l’expedició espanyola a Itàlia en ajut del papa Pius IX 1849 El 1854 es destacà a Madrid pel fet d’haver intentat de reprimir l’alçament progressista, com a cap del govern 18-20 de juliol Fou ministre de la guerra 1864-65 i 1872-73 Publicà Memoria sobre los sucesos de 1854 1855, La revolución de Roma y la expedición española a Italia 1882 i Mis memorias íntimas 1886-89

Descendent de família noble, fou elegit regidor de la ciutat el 1599 Fou membre fundador de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual utilitzà el nom de Sosiego Participà amb poesies i algun discurs en seixanta-una de les sessions de l’Acadèmia Presentà tretze poesies als certàmens valencians del final del XVI i principi del XVII Destaquen el conte en vers La novela del Tiraqueto o propósito del discurso i la poesia Elogio a los fundadores de la Academia , on elogia alguns poetes L’única obra teatral seva conservada, El hijo obediente , fou publicada a Doce comedias famosas 1608

Creada el 1862 amb el fons del Rum’ancev Museum, posseeix una gran collecció de manuscrits i llibres rars de tema eslau Després del 1917 adquirí biblioteques confiscades i fou reorganitzada 1925 En desaparèixer l’URSS 1991 esdevingué la biblioteca central de la Federació Russa i adoptà el nom de Biblioteca Estatal de Rússia 1992, en substitució de l’històric Biblioteca Lenin de l’URSS Té uns 40 milions de volums i uns 450000 manuscrits Disposa d’una collecció de periòdics i revistes publicats en les 91 llengües de l’antiga URSS i en 156 llengües més

La denominació els fou donada perquè en alguns dels quadres figuraven galledes d’escombraries Formalment eren realistes o expressionistes, i alguns d’entre ells havien viscut o estudiat a Europa L’acte més important dut a terme fou l’exposició celebrada el 1908 a la Macbeth Gallery, de Nova York, coneguda amb el nom d’exposició dels vuit The Eight i que fou un motiu d’escàndol per als ambients conservadors de la National Academy Els vuit pintors eren William Glackens, Robert Henri, Ernest Lawson, George Lucks, Everett Shinn i John Sloan, realistes, i Arthur B Davis i Maurice…

Nasqué com a filial de l’AEAR Association d’Écrivains et Artistes Révolutionnaires Primerament rebé el nom de Unión de Escritores y Artistas Proletarios UEAP Integrada per escriptors i artistes com Josep Renau, Pla i Beltran i Max Aub, entre d’altres, publicà la revista “Nueva Cultura” i, posteriorment, “Cuadernos de Nueva Cultura” La UEAP es convertí definitivament en l’Aliança d’Intellectuals per a la Defensa de la Cultura, i aglutinà un nombrós nucli d’escriptors i artistes Ja en plena guerra civil de 1936-39, accentuà les seves tendències d’afavorir el desenvolupament de la…

De formació autodidacta, va començar treballant a la botiga de teixits del seu pare En un primer moment conreà el gènere de punt Fundà la seva casa d’alta costura el 1926, que tancà el 1970, bé que continuà treballant com a Asunción Bastida SA fins el 1975 Fou una de les més importants representants de l’alta costura a l’Estat espanyol Introduí conceptes innovadors com l’ús del cotó per a vestits de festa a l’estiu 1934 o l’obertura de boutiques difusores de complements els anys cinquanta Fou coneguda pel nom comercial d' Asunción Bastida  

De família carlina, rebé el nom de Carles en honor del pretendent Carles de Borbó Formà grup amb Jo Ginestou, Carles Bauby i Albert Bausil Es caracteritza, com a poeta, per la malenconia i la ironia Autor dels reculls Les jours passés 1920, Tendre Paris 1921, Eaux vives 1922, Bucoliques et almanach 1927 i, en prosa, de l’assaig filosòfic Essais et propos 1920, de la novella fantasiosa i satírica La veuve de minuit 1926 i de l’estudi històric Carlistes et légitimistes 1937 Collaborador de publicacions com La Tramontane , Le Roussillon  i Le Coq Catalan

Escriví indistintament en llengua francesa i en llengua alemanya És autor, entre altres obres, de Photometrie , on féu una exposició de noves tècniques per a mesurar la intensitat de la llum, de Pyrometrie , en la qual exposà el concepte de “zero absolut”, i de Zur Theorie der Parallellinien , on insinuà la possibilitat de geometries no euclidianes Establí la fórmula que duu el seu nom sobre les radiacions lluminoses i estudià el moviment parabòlic dels cometes Fou un dels primers a demostrar la irracionalitat de π Per l’obra Novum organum és considerat un precursor del…