Resultats de la cerca

Fou fundada el 1949, en un primer moment al voltant de la pràctica de les bitlles càntabres i sota la presidència de Gonzalo de la Torre de Trasierra Posteriorment s’hi incorporaren altres modalitats esportives, el bowling de deu des del 1952 i el bowling de nou des del 2008, a l’empara de la Fédération Internationale des Quilleurs FIQ, les bitlles lleoneses des del 1982 i les bitlles catalanes –o bowling six – des del 1988 També en formaren part temporalment les bitlles celtes 2004-07, les botxes des del 1956 i la petanca des del 1958, però aquestes dues últimes passaren a una nova federació…

El problema de la necessitat de desvincular, que ja s’havien plantejat els illustrats, tingué les primeres repercussions pràctiques els anys 1798 i 1799, quan hom permeté la venda de predis vinculats sempre que el producte de les vendes fos ingressat a la caixa d’amortització El primer plantejament coherent del problema no arribà, però, fins a les corts de Cadis, que decretaren l’abolició de les senyories jurisdiccionals 6 d’agost de 1811 La durada d’aquestes mesures fou molt efímera, puix que foren anullades amb la tornada de Ferran VII Durant el Trienni Constitucional hom avançà un pas més…

El colorant vermell de les roselles és un altre diglucòsid d’aquesta, la mecocianina el de les cireres i el de les prunes en són glucoramnòsids, anomenats, respectivament, ceracianina i prunicianina

La dauradura damunt cuir prové dels àrabs i fou emprada també en els relligats aldins des dels s XIV i XV En la dauradura a mà, hom marca, en sec, l’ornament o lletra a daurar després prepara la pell amb el mordent, que es compon de clara d’ou i vinagre Quan és sec, hom posa les tiretes d’or damunt l’ornament a daurar, al qual hom haurà donat una suau passada d’oli Prèviament hom escalfa els ferros de daurar, els quals són aplicats al lloc que havia estat marcat Hom treu les partícules que resten després de la dauradura amb un cotó o un drap fi La dauradura industrial amb planxa i premsa de…

La tracció és manual i sobre les seves forquetes poden collocar-se uns adaptadors que permeten la manipulació d’uns tipus de càrregues bidons, bobines, etc

Estudià a les universitats de Galles i Edimburg, on es doctorà el 1955 Incorporat a la universitat de Cambridge el 1963, reeixí a transferir embrions de rates d’una femella a una altra, determinà el procés de maduració dels òvuls humans i aconseguí de fecundar-ne in vitro 1969 En collaboració amb Patrick Steptoe, creador de la peritoneoscòpia, el 1977 obtingué òvuls ja madurs que foren sotmesos a fecundació externa i que, implantats dos dies després, donaren lloc al primer infant concebut fora del si matern 1978 Aquestes tècniques, posteriorment difoses, han estat objecte de controvèrsies Amb…

És una espècie endèmica a les Illes Balears, que es fa en clapers i rocams calcaris

Hom anomena zona de domini públic el conjunt dels terrenys ocupats per les vies, pels seus elements funcionals i per una franja de terreny contigu, determinat en funció de la importància de la via, que també és propietat de l’ens públic titular zona de servitud la formada, a banda i banda de la carretera, per uns terrenys de propietat particular contigus al domini públic, dins dels quals hi ha unes limitacions d’ús legalment establertes i zona d’afectació el conjunt de les franges situades a banda i banda de la carretera, delimitades interiorment per la zona de servitud i exteriorment per…

Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti, a Milà, o…

Pertany al grup local, essent-ne la més massiva Situada a la constellació d’Andròmeda, al NE de Mirach i una mica més d’un grau a l’E de ψ-Andromedae, és visible sense telescopi, ocupant una zona d’uns 80 per 250 minuts d’arc Estudiada al segle X per l’astrònom àrab al-Sūfī, i observada amb telescopi per Simon Marius el 1612, fou classificada per Messier que li donà el nombre 31 Encara ara és coneguda per les sigles M31 i també amb les de NGC 205 , provinents del New General Catalogue de Dreyer El 1924 Hubble hi descobrí alguns estels variables cefeides amb els quals determinà que era a una…