Resultats de la cerca
Es mostren 30159 resultats
El circ de la Safor
Les parets i els vessants del circ de la Safor dibuixen una mena d’elevat i gegantí amfiteatre que domina la comarca Rafael Paulo El circ de la Safor 24, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La curiosa morfologia d’amfiteatre d’aquesta serra, que justifica el nom de «circ» amb el qual és coneguda popularment, fou causada per un gran enfonsament de les dolomies cretàcies, molt carstificades, que la formen Aquest enfonsament, afavorit pels nivells margosos subjacents i per l’erosió del riu d’Alcoi, va donar origen al relleu en graderia que actualment presenta la…
El Racó del Duc
Petita resclosa del riu d’Alcoi, al seu pas pel Racó del Duc Aquest congost manté una gran bellesa paisatgística i una notable riquesa biològica que està lligada a la seva diversitat ambiental i a l’existència del riu Rafael Paulo El Racó del Duc 23, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Superat el pantà de Beniarrés, el riu d’Alcoi troba sortida cap a la plana entre les serres de la Cuta i la Safor, travessant entre l’Orxa i Villalonga el congost del Racó del Duc La presència de l’aigua condiciona intensament el paisatge a les vores del riu, la vegetació està…
Francisco Godia Sales

Francisco Godia Sales
Fundació Francisco Godia
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Conegut com Paco Godia, competí en diverses especialitats Debutà en competicions l’any 1946 al Circuit de Montjuïc En plena postguerra optà per anar a córrer a l’estranger, primer a Itàlia i després arreu d’Europa, competint en tot tipus de modalitats També participà en curses a l’Argentina, on fou company d’equip del pluricampió mundial Juan Manuel Fangio L’any 1949 aconseguí la quarta posició a les 24 Hores de Le Mans, al volant d’un Delage, fent equip amb Louis Gérard El 1951 debutà en la Fórmula 1 disputant el Gran Premi d’Espanya al Circuit de Pedralbes, amb un Maserati…
La Hispano Suïssa

Anunci de La Hispano Suïssa (1919)
Enciclopèdia Catalana
Automobilisme
Marca d’automòbils creada a Barcelona el 1904.
Fou fundada per l’empresari català Damià Mateu i l’enginyer suís Marc Birkigt, establert a Barcelona des del 1899 La seva activitat esportiva s’inicià el 1909, després que la marca adeqüés alguns dels models a la competició per desig exprés del rei Alfons XIII El debut fou a la Copa Catalunya d’aquell any, amb tres cotxes de quatre cilindres, que foren millorats el 1910 i arribaren a la segona posició, darrere Peugeot El mateix 1910 s’imposaren a la Copa de l’ Auto francesa, fet que augmentà considerablement el prestigi de la marca a França, fins al punt d’obrir una important sucursal a…
Giginta

Armes dels Giginta
Llinatge rossellonès, el primer membre conegut del qual és Ponç Giginta o Jaguinta, del lloc de Tura.
Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365, potser foren pares de Joan Giginta , posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400 Entre els membres més distingits cal esmentar Francesc Giginta mort el 1453, de Ribesaltes, doctor en dret i diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV 1414 fou jutge del domini reial per la reina Maria 1432, però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i hi fou reintegrat el 1448 El seu fill gran, Francesc Giginta mort el 1522, fou doctor en dret 1452, conseller de la Universitat de Perpinyà 1488 i professor de dret 1491 Fou pare…
Óscar de la Renta
Indumentària
Dissenyador de moda d’origen espanyol.
A 18 anys anà a estudiar art a Madrid, però finalment es decantà per l’alta costura, que aprengué al taller de Cristóbal Balenciaga Des del 1961, a París consolidà la seva carrera i el 1965 establí la seva pròpia marca a Nova York Les seves creacions obtingueren un gran prestigi en els cercles de l’alta societat nord-americana, especialment entre polítics i personalitats del món de l’espectacle Destacà també com a mecenes i patró d’institucions culturals
Antigors
Poblat megalític al terme municipal de ses Salines (Mallorca).
Fou habitat fins a l’arribada dels romans segle III aC Rodejat d’una muralla de la qual, actualment, es conserven alguns panys, els anys vint del segle XX conservava tres talaiots que hi eren inserits Adossat a la muralla s’hi troba el talaiot més gran, anomenat sa Talaia Joana, construït els segles V-IV aC, de planta circular, una alçada de 5,5 m i un diàmetre de 14 m Les primeres excavacions foren dutes a terme per Josep Colominas
es Puig de Sant Pere
Barri
Barri de Palma (Mallorca), situat vora el moll, i limitat pel baluard de sant Pere, la Llotja i l’església de Santa Creu.
Nasqué al s XI com a suburbi, per influència de les drassanes allà installades Té un gran valor arquitectònic, per tal com les seves cases mostren l’evolució de les tècniques de l’habitatge al llarg del temps Per un procés de degradació de l’entorn, la seva població menestral i marinera s’ha vist substituïda en part pels immigrants més pobres Malgrat les fortes pressions especulatives, existeix un pla de restauració promogut pel collegi d’arquitectes i l’ajuntament
la Platja de Sant Cebrià
Nucli
Nucli turístic de Sant Cebrià de Rosselló (Rosselló), amb una població permanent propera al miler d’habitants, situat al llarg de la costa, entre el límit amb el terme de Canet de Rosselló, al S de l’estany de Sant Nazari, i la desembocadura del canal d’Elna.
Petit centre pesquer i comercial és el port tradicional d’Elna, sofrí una profunda transformació a partir del 1960, dins el pla d’endegament turístic de la regió de Llenguadoc-Rosselló, i esdevingué una important estació balneària, urbanitzada al voltant d’una plaça que presideix la gran escultura de bronze de Mallol, La Mediterrània Hom hi ha construït un port esportiu i de pesca al S de la urbanització més enllà encara, hi ha la zona de repòs del Mas dels Capellans
Piombino
Ciutat
Ciutat de la província de Liorna, a la Toscana, Itàlia.
És situada en un promontori de la costa tirrena i enfront de l’illa d’Elba, de la qual la separa el canal de Piombino El seu port Portovecchio té un servei regular de vaixells amb l’illa d’aquesta li arriba el material que empra en els seus establiments siderúrgics Castell del començament del s XII Fou cap del principat homònim, creat el 1594 annexat, el 1804, a l’imperi de Napoleó i incorporat, el 1815, al gran ducat de Toscana