Les parets i els vessants del circ de la Safor dibuixen una mena d’elevat i gegantí amfiteatre que domina la comarca.
Rafael Paulo
El circ de la Safor (2.4), entre els principals espais naturals del Sistema Bètic.
La curiosa morfologia d’amfiteatre d’aquesta serra, que justifica el nom de «circ» amb el qual és coneguda popularment, fou causada per un gran enfonsament de les dolomies cretàcies, molt carstificades, que la formen. Aquest enfonsament, afavorit pels nivells margosos subjacents i per l’erosió del riu d’Alcoi, va donar origen al relleu en graderia que actualment presenta la zona, amb desnivells notables i pendents molt accentuats. El conjunt es troba culminat per una espectacular cinglera que en alguns punts arriba als 100 m de desnivell. La situació i característiques de la serra (amb 1013 m d’altitud màxima) la converteixen en un balcó privilegiat sobre les planes litorals de la Safor; per tot això, el valor paisatgístic de la zona és molt elevat.
Tot i ser un indret que ha patit intensament l’acció humana (com testimonien els incendis periòdics o la pedrera que s’obre als seus peus), el circ conserva en gran part el seu interès biològic. La flora és molt rica en originalitats, tot i que és difícil trobar un arbre. La pebrella (Thymus piperella) sovinteja a les brolles pertot arreu. Però, les espècies més interessants es fan al recer de les cingleres i als llocs més ombrívols, on a més de molts endemismes diànics (com ara Jasione foliosa o Biscutella montana) es poden trobar altres peculiaritats pròpies de serres més elevades i fredes: Primula veris, Anthyllis montana, la fetgera (Hepatica nobilis), el marxívol (Helleborus foetidus), o el teix, per exemple.