Resultats de la cerca

Graduat a l’Escola Superior d’Hostaleria de Madrid El 1963 fundà el restaurant Aradi a Platja d’Aro, el primer dels establiments que en anys successius obrí en diversos punts de la Costa Brava La Riera, els hotels Aromar i Costa Brava, a Platja d’Aro, i S’Agaró Hotel, entre d’altres Des del càrrec de regidor a l’Ajuntament de Platja d’Aro 1970-79, impulsà diverses iniciatives turístiques i tingué un paper important en la consolidació de la Costa Brava com a destí turístic de l’Europa central i del nord, i l’any 1976 fou soci fundador, accionista i conseller del Patronat de Turisme Costa Brava…

Fou secretari de la Institució Catalana d’Història Natural 1901-03 Publicà obres científiques i un volum de Notes per a la història de la Baronia de Castellvell de Rosanes, Martorell, Abrera, Castellví, Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca i Sant Esteve Sesrovires 1929

Comprèn dues valls a ponent, la que domina el poble de Vilalta a llevant, la que centra el poble de Targasona, sector més baix de la coma de Mollet, drenada pel rec de Rivals al SE, encara en un petit sector de la vall d’Èguet, hi ha el mas i antic lloc de Palmanill La ramaderia és la principal activitat econòmica i fins i tot condiciona l’agricultura 242 ha conreades, 188 de les quals de prats i farratge, 37 de cereals i 4 d’hortalisses Hi ha 714 caps de bestiar boví, 433 d’oví i algunes cabres Dins el terme, hom ha construït la central elèctrica solar de Thémis 1983, explotada per…

La capital és Madràs Situat al SE del Dècan, consta d’una plana litoral, on el Cauvery forma un gran delta, i dels baixos relleus del Tamiḷnāḍ i l’altiplà de Coimbatore, al centre i a l’W, zona molt muntanyosa, on l’Anai Mudi ateny 2695 m És regat pels rius Ponnaiyar, Cauvery i Vaigai El clima és tropical, amb temperatures elevades tot l’any i precipitacions de tipus monsònic d’octubre a gener molt abundants a l’W, disminueixen cap a l’E, i es tornen a incrementar a la costa a Madràs, 1286 mm anuals Densament poblat 372,2 h/km 2 1981, la població es concentra al baix altiplà, al delta del…

El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…

És situada en una profunda cubeta d’un altiplà a 3700 m d’altura, amb uns vessants molt escarpats Hom hi distingeix un nucli central d’època colonial, amb carrers estrets i amb grans pendents Al costat dels barris administratius i residencials hom ha installat nombroses petites indústries filatures de llana, cotó, fàbriques de ciment, calçat, manufactura de tabac, i d’altres de menys importància Té aeroport internacional Arquebisbat catòlic Centre d’ensenyament superior Universidad Boliviana Mayor de San Andrés, fundada el 1930, i Universidad Católica Boliviana, el 1966 Fundada per Alonso de…

El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll han desaparegut dues indústries…

El municipi s’estén per la vall de Nyer , sector més baix de la vall de la riera de Mentet que fins prop del poble de Nyer s’obre pas a través de les gorges de Nyer , i, al sud-oest, pel vessant de la dreta del sector mitjà de la vall de Carançà, fins al cim de la serra Gallinera 2 628 m alt Bona part del terme, especialment al sud i a l’oest bosc d’Entrevalls, és boscada Les terres conreades s’estenen a la part septentrional del municipi i aprofiten, en part, l’aigua de la riera de Mentet a través del canal de Nyer , que pren l’aigua al sector meridional del terme, prop de l’…

És constituïda per una vasta plana, molt àrida, formada per sòls d’argiles guixenques, i accidentada, al centre, per la serra d’Alcubierre, relleu residual que ultrapassa els 800 m d’altitud L’eixut de 250 a 300 mm de pluges anuals és una de les principals característiques, i, com a conseqüència, l’aridesa, que dóna lloc a una vegetació de matollars esclarissats i d’erms amb herbes anuals Hi és freqüent l’endorreisme, cosa que fa que hi abundin les llacunes temporals L’agricultura basada en la monocultura de cereals i la ramaderia de llana són els principals recursos econòmics El sector…

Nascut a la serra de Mariola racó de Bodí, a Bocairent, després de travessar una clusa entra a la vall de Beneixama Alcoià, on talla una xarxa de paleocanals en espina de peix, rep el riu de la Marjal i voreja la llacuna dessecada del Salze, mentre corre en sentit E-W Des del racó del Campet Alcoià, a la foia del qual moria un exsangüe Vinalopó, s’ha espoltrit el jaç antic, substituït per una conducció artificial des del Saleret fins a les hortes del S de Villena, on ha pres la direcció del S Entre el recolze del riu i la séquia del Rei hi ha un relleu indecís, on els arqueòlegs situen una…