Resultats de la cerca

Competí representant el Club de Boxa Segle xx i el Club Boxa Central Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes ploma 1974 Fou membre de la selecció catalana de boxa amateur

Començà practicant l’atletisme com a corredor de mig fons Als anys cinquanta s’inicià en l’handbol, i competí pel GEiEG i la Unió Atlètica Sant Gervasi Fou campió de Catalunya 1950 i quatre cops internacional

Fou president de la primera federació provincial de basquetbol 1963-78 Treballà de redactor esportiu en diferents publicacions Rebé la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya i la distinció d’Històric del Bàsquet Català

Formà part del Tívoli PPC de Barcelona El 1944 guanyà el Campionat d’Espanya de dobles mixtos i el subcampionat en categoria individual Al Campionat de Catalunya del 1945, guanyà el títol de dobles i dobles mixtos

Formà part del Club Deportiu Universitari i de l’Hispano Francès Guanyà en quatre ocasions el Campionat de Catalunya en l’especialitat de disc 1962-65 i en tres ocasions l’especialitat de javelina 1963, 1965, 1966

Aconseguí dos subcampionats de Catalunya de lluita lliure olímpica i grecoromana en la categoria de 82 kg 1972, 1973 Retirat de l’alta competició, exercí com a àrbitre estatal És tresorer de la Federació Catalana de Lluita

Al començament de la dècada dels anys seixanta, obert el camí cap a la liberalització econòmica, en l’apogeu de la guerra freda i l’enfrontament entre blocs, amb un règim polític i policíac ben establert, l’antifranquisme s’havia desplaçat obertament, definitivament, a l’interior De l’exili n’arribaven ecos d’absències, publicacions, actes més o menys simbòlics, i poca cosa més Els exiliats del 1939 que havien anat tornant molt pocs en la dècada dels quaranta xifres més significatives en els anys cinquanta, ho feien en silenci i discreció La vella classe política i intellectual…

Principals ciutats i densitat de població als Països Catalans, 1787 La demografia dels Països Catalans experimentà una transformació transcendental al segle XVIII va superar el sostre demogràfic que, fins aleshores, li imposaven les estructures de l’antic règim En termes numèrics, això vol dir que, entre els anys 1717 i 1787, Catalunya va passar d’uns 600 000 habitants a prop d’l 000 000, mentre que el País Valencià, que partia de la xifra d’uns 400 000, arribà als 800 000 Mallorca i Eivissa, de tenir en total poc més de 100 000 persones cap al 1667, van passar a tenir-ne a l’entorn de 150…

El territori és l’element físic que primer identifica un país Una nació amb mar, amb muntanyes, amb boscos o amb planes, no és igual que una que no en té, o que li manca algun d’aquests elements En molts casos, també, la configuració física, geogràfica, climàtica i paisatgística del territori influeix en el caràcter i en la manera de ser de la gent que hi viu No oblidem, per exemple, tot el que la tramuntana significa per a l’Empordà Per altra banda, l’entorn físic i el clima determinen molt els costums de la població els horaris, l’economia, els tipus d’activitats, la cultura En aquest…

El 2014 es va caracteritzar per ser un any de gran intensitat informativa a causa de les crítiques pel biaix ideològic i les polèmiques al voltant dels mitjans de comunicació públics, la competència ferotge entre els grups mediàtics que controlen les televisions privades, els indicis de consolidació de projectes periodístics "alternatius", la pèrdua continuada de lectors en la premsa escrita, i les grans modificacions dels hàbits de consum mediàtic, especialment entre les joves generacions Els mitjans de comunicació autonòmics, estat de la qüestió En l’àmbit televisiu, cal destacar, per…