Resultats de la cerca
Es mostren 10936 resultats
Picot garser petit
La situació actual del picot garser petit és la d’un sedentari molt escàs i local als Pirineus, a la meitat oriental de Catalunya i als sectors més humits de les comarques septentrionals del País Valencià De fet, solament se n’ha comprovat la nídificació a la Menera Vallespir, a 1200 m, i també s’ha vist a la Catalunya Nord, el 160480, a Sant Miquel de Cuixà Al Principat, la dada més antiga és anterior al 1913 i es tracta d’una femella capturada a la província de Barcelona Posteriorment, en uns fruiterars prop de Linyola Noguera s’observà una parella l’inici de gener de 1956, la qual s’ignora…
Terretitona
La terretitona Calidris minuta , el més petit dels territs a penes ateny 14 cm, té el bec ben recte i negre, color aquest de les seves potes, també el mantell hivernal perd el to virolat que té a l’estiu, i esdevé gris José Damián Navarro Medina La terretitona és comuna en migració pels Països Catalans a l’hivern és localment freqüent a Catalunya i el País Valencià, i és molt més rara a les Balears La migració prenupcial comença el març, continua l’abril, arriba a la seva màxima durant el maig i decreix el juny La migració postnupcial es més nombrosa en efectius, s’inicia l’agost i augmenta…
El torrent de Na Borges
Paisatge plàcid del torrent de Na Borges Climent Picornell El torrent de Na Borges 211, entre els principals espais naturals de Mallorca El torrent més llarg de Mallorca és el de Na Borges, amb un recorregut de més de 40 km de longitud, i una conca de més de 330 km 2 Aquest curs d’aigua, avui temporal, neix a les proximitats del terme de Felanitx, i corre cap al nord aplegant les aigües del vessant septentrional de la serra de Llevant Constitueix un dels pocs barrancs mallorquins dignes del seu nom, i inclou, ja dins dels termes de Manacor i Petra, algunes parets calcàries ben notables,…
Son Gual i Xorrigo
Són diverses les orquídies presents a Son Gual i Xorrigo, algunes d’elles força rares a Mallorca En la fotografia, Ophrys bertolonii , abellera de característic label porpra fosc i taca central violàcia Jesús R Jurado Son Gual i Xorrigo 210, entre els principals espais naturals de Mallorca La transició entre les terres baixes que envolten la ciutat de Palma de Mallorca ocupades fonamentalment per la conurbació, els serveis i les terres agrícoles i tot el Pla de l’Illa, és constituït per terres de bosquines i pinar, amb antigues pletes i rotes conreus de secà, en part abandonades El nom de Son…
Rafael Ginard i Bauçà
Folklore
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta, prosista i folklorista.
Vida i obra Ingressà als franciscans d’Artà el 1913 i fou ordenat de sacerdot el 1924 Fou premiat diverses vegades als jocs florals Paisatge, franciscanisme i temàtica popular són presents en la seva producció poètica, estèticament vinculada a l’Escola Mallorquina i sovint propera als models de la poesia popular Publicà en prosa Croquis artanencs 1929, un recull de textos que recreen amb vivesa el paisatge d’Artà Collaborà a Llevant , El Heraldo de Cristo i Bellpuig Molt valorat com a folklorista, des dels anys vint fins als seixanta es dedicà a recollir nombrosos textos orals per tota l’…
, ,
Àrtida

Ilulissat a l’estiu (Grenlandia Occidental, Àrtida )
Greenland Travel (CC BY 2.0)
Nom que hom dona a les terres insulars i continentals i als mars i oceans situats a l’interior del cercle polar àrtic (66° 17’ N de latitud).
La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…
Cullera
Vista aèria de Cullera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa.
Situat a la costa, a la plana alluvial estesa a banda i banda del Xúquer, des del peu de la serra de Corbera, al sud on el terme és limitat per les séquies de Llaurí, dels Mollonets i de la Ratlla, fins als marenys meridionals de l’Albufera, al nord on la séquia del Pla el separa del terme de Sueca El front costaner és centrat per la muntanya de Cullera 233 m alt o de les Raboses , serra cretàcia formada per un esperó del Sistema Ibèric, que emergeix com una illa ho fou possiblement en temps quaternaris a la zona deltaica del Xúquer i que s’endinsa a la mar formant el cap de Cullera Sobre el…
Estudis sobre els líquens i els fongs liquenícoles
Des de la publicació, l’any 1991, del volum Fongs i líquens de la Història Natural dels Països Catalans , el coneixement dels líquens i els fongs liquenícoles ha avançat de forma considerable, tant pel que fa als estudis florístics de determinades àrees del territori com als estudis de base ecològica, i també en l’aplicació de tècniques de cromatografia i tècniques moleculars Els resultats es manifesten en el nombre de referències bibliogràfiques i també de tàxons citats dins el territori català La quantitat de tàxons coneguts s’ha incrementat gràcies a l’aportació d’un nombre molt important…
Ciclons, tifons i huracans
L’any 1900, el meteoròleg australià Clement Wragge decidí de batejar cada gran pertorbació tropical amb un nom de persona Wragge donà a les de tipus anticiclònic, portadores de bonança, noms de persones que apreciava, i reservà per a les depressions, causants de temperis, noms de polítics detestats Es veu que la idea agradà als meteoròlegs nord-americans, però només per a les grans depressions devastadores, les quals començaren de rebre noms femenins “Carol”, “Tracy”, “Edna”, etc És obvi que les fòbies i les fílies delaten els subconscients, i també ho és que aquest escarni discriminatori no…
Barito
Riu
Riu de l’illa de Borneo, a Indonèsia (uns 900 km); neix a la serralada central de l’illa, i desemboca a la mar de Java, prop de Bandjarmasin.