Resultats de la cerca

El desplaçament de les masses d’aigua Malgrat la seva relativa imprecisió, encara ara s’utilitza molt la definició i la distinció de “ masses d’aigua ”, especialment quan unes difereixen força de les altres, tenen un origen diferent i, secundàriament, es troben al llarg de superfícies actives, com a conseqüència de moviments diversos que poden incloure ruptures i lliscaments al llarg de fronts, com també processos de mescla La circulació geostròfica Molt d’interès ha tingut i té l’estudi de la relació geostròfica entre els corrents marins i la distribució de la densitat de l’…

El fenomen vital La vida i el planeta blau No coneixem actualment cap evidència de l’existència de vida fora del nostre planeta És cert que hi ha molècules orgàniques complexes a l’espai interstellar, i també que alguns dels meteorits que cauen a la superfície de la Terra en contenen, però els fenòmens que avui associem a la vida capacitat de control del medi intern i dels bescanvis d’energia i aliments amb l’exterior, multiplicació i desenvolupament de nous organismes a partir d’estructures especialitzades en la conservació i la transmissió d’informació genètica, etc no es limiten a la…

La superseqüència del Cretaci superior als Pirineus comprèn tres grans cicles amb significació tectònica ben diferent pel que fa a l’evolució d’aquest àmbit El primer, l’albocenomanià, és lligat a la creació d’un sistema de fosses entre les plaques ibèrica i europea al llarg de la falla nordpirinenca, acompanyada per la sedimentació de “flysch" El segon i el tercer, durant la resta del Cretaci superior, reflecteixen l’inici de la surrecció de la serralada entre dues conques perifèriques mòbils L’Albocenomanià als Pirineus El cicle albocenomanià és constituït per una sola…

Situació i presentació El terme de Sentmenat, de 28,80 km 2 d’extensió i situat als contraforts meridionals del Montmajor, limita amb els municipis de Castellar del Vallès W, Sant Llorenç Savall NW, Sabadell SW, Polinyà S, Palau-solità i Plegamans SE i Caldes de Montbui NE, aquest últim pertanyent a la comarca del Vallès Oriental El terme gaudeix d’un clima suau, arrecerat per les muntanyes que el limiten al nord ja fora del seu terme, Sant Llorenç del Munt i el Farell, i dins el terme, Serra Cavallera, la serra del Calvari, la serra de Can Fruitós altrament dita de la Sagrera, el turó de la…

Situació i presentació El terme municipal de Roquetes, de 136,93 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb la del Montsià, a la dreta de l’Ebre però sense arribar a la vora del riu Formava part, fins a mitjan segle XIX, de l’extens terme de Tortosa, que l’envolta pel NW, el N llevat un petit sector amb Alfara, el NE i l’E L’ampli territori s’allarga de ponent a llevant en una franja, perpendicular a l’Ebre, que baixa des de les grans alçades de la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit, passa per les planes solcades per barrancs i arriba a la vall…

La geografia Cap de comarca, Borriana És limitada al NE per la rambla de la Viuda i el curs baix del Millars, que la separen de la Plana Alta Al N, les muntanyes de la Pedrissa fan de límit amb l’Alcalatén A l’W, la serra de Cantallops i els contraforts de la serra de l’Espadà la separen de l’Alt Millars i de l’Alt Palància, respectivament La prolongació de la serra de l’Espadà per Almenara i la rambla de Benavites fan de límit pel S amb el Camp de Morvedre La major part de la comarca és ocupada pel piemont plistocènic, que per la seva part septentrional arriba a cobrir més de vint…

La geografia Cap de comarca, Castelló de la Plana Ocupa una posició central dins la regió És limitada al S pel Millars i al NE per la serra d’Irta, que la separen de la Plana Baixa i del Baix Maestrat, respectivament La rambla de la Viuda fa de límit amb l’Alcalatén per l’est, i la serra d’Espareguera i el tossal de Saragossa la separen pel NE de l’Alt Maestrat El sector litoral de la comarca és dividit en dues parts pel promontori d’Orpesa Al N d’aquest hi ha el pla d’Albalat, d’uns 4 a 5 km d’amplària i 20 de llargària, zona de costa baixa i sorrenca —limitada al N pel petit delta del riu…

Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals…

La geografia física La major part del territori és accidentat per sistemes muntanyosos amb elevacions de 1000 a 1500 m De materials precambrians i granítics, presenta una estructura tectònica d’estil germànic hi són freqüents les depressions, que corresponen a blocs enfonsats, com la de Barotseland, al llarg de la frontera amb Angola, els llacs Bangweulu i Kampolombo, etc En direcció NE s’alça la serralada Muchinga, amb la màxima altitud al cim Lawushi 1850 m El clima és tropical, bé que les temperatures són suavitzades a causa de l’altitud a Livingstone 987 m les temperatures oscillen entre…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb el terme de Cervelló, al SE amb Torrelles de Llobregat, al S amb Begues, i a l’W i NW amb Olesa de Bonesvalls i Subirats respectivament ambdós de la comarca del Garraf És situat a les serres d’Ordal del massís de Garraf, a la capçalera de la riera de Cervelló, anomenada aquí riera de Vallirana A més d’aquesta vall el municipi comprèn la vall d’Arús, dita antigament d’Esparreguera, solcada per una riera tributària de la de Cervelló que es forma sota la penya del Moro, també dit marge del Moro 467 m al límit amb Begues i Torrelles de Llobregat La…