Resultats de la cerca
Es mostren 2421 resultats
El que cal saber de la púrpura trombocitopènica idiopàtica
Patologia humana
La púrpura trombocitopènica idiopàtica constitueix una alteració d’origen desconegut que es caracteritza per una destrucció anormal de les plaquetes sanguínies i l’aparició consegüent d’hemorràgies, cosa que suposa el defecte de les cèllules que participen activament en l’hemostàsia Els símptomes de la malaltia, com també l’evolució que segueix, són molt variables Normalment, té una evolució aguda de poques setmanes de durada quan afecta infants, mentre que és crònica en els adults i causa hemorràgies de major o menor gravetat Aquesta malaltia es pot resoldre mitjançant l’administració de…
El que cal saber dels diverticles esofàgics
Patologia humana
Un diverticle esofàgic és una dilatació anormal d’un sector de la paret de l’esòfag que, formant una mena de bossa, es manté en comunicació amb la llum d’aquest òrgan El diverticle més freqüent és l’anomenat diverticle de Zenker, una dilatació anormal de la part posterior de la paret de la faringe i de la primera porció de l’esòfag Els divertides esofàgics poden ésser asimptomàtics, per bé que n’hi ha molts que, per la localització que presenten o la grandària que van adquirint al llarg del temps solen ocasionar dificultats en la deglució dels aliments i episodis de regurgitació…
El que cal saber de la tiroïditis
Patologia humana
És anomenada tiroïditis la inflamació de la tiroide, que pot ésser provocada per causes molt diverses i donar lloc a diverses manifestacions que evolucionen de manera molt diferent en cada tipus La tiroïditis infecciosa, poc freqüent, és causada pel desenvolupament de gèrmens a la tiroide Aquest trastorn origina una sobtada inflamació de la glàndula, acompanyada de febre i malestar general, se soluciona amb l’administració d’antibiòtics i estranyament comporta seqüeles La tiroïditis de De Quervain, possiblement causada per una infecció viral, presenta una evolució molt favorable perquè…
Funció de medul·la suprarenal
Fisiologia humana
La medulla suprarenal pot considerar-se com un òrgan del sistema nerviós autònom , o vegetatiu , que controla diverses funcions orgàniques de manera inconscient Concretament, forma part del denominat sistema simpàtic , que actua en les situacions d’estrès o alerta A la medulla suprarenal s’elaboren catecolamines , hormones derivades de l’aminoàcid tirosina, de les quals les més destacades són l’ adrenalina i la noradrenalina Un cop secretades, aquestes hormones passen de la medulla suprarenal a la circulació sanguínia, quan s’activa el sistema nerviós simpàtic, és a dir, davant…
ciprinodontiformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que viuen a les aigües dolces i salabroses, rarament a les salades.
Són de petites dimensions, fisoclists les aletes tenen radis tous les ventrals són abdominals o manquen, la dorsal és única, i la caudal, homocerca Solen presentar un dimorfisme sexual marcat, i els mascles són més acolorits i més petits que les femelles Moltes espècies són ovípares, i unes altres, vivípares en aquestes, el mascle és proveït d’un òrgan copulador Són carnívors, fitòfags o bé omnívors, i mengen especialment larves de dípters, la qual cosa els fa ésser importants elements reguladors de les plagues de mosquits Són molt abundants a les aigües continentals i als…
Flux sanguini renal
Fisiologia humana
L’elaboració d’orina per part del ronyó depèn, en primer lloc, del fet que aquest òrgan rebi una aportació de sang suficient, ja que la sang que circula pels ronyons és precisament la que se sotmet al procés de filtració i de regulació El flux sanguini renal , és a dir, la quantitat de sang que arriba al ronyó en una determinada unitat de temps, és molt elevat, ja que en condicions normals representa del 20% al 25% del total de la sang impulsada pel cor Com a mitjana, això representa que pels ronyons d’una persona adulta circulen uns 1200 ml de sang cada minut Tota la sang que…
fragmentador
Instrument utilitzat per a practicar la fragmentació d’un òrgan o un teixit.
extròfia
Medicina
Malformació congènita en què un òrgan balmat queda directament abocat a l’exterior.
L’extròfia més freqüent és la de la bufeta urinària
ootip
Zoologia
Òrgan ovoide present en l’aparell sexual femení dels platihelmints cestodes i trematodes.
Hi desemboquen els oviductes i els conductes vitellins i s’hi forma la coberta de l’ou
umbilicació
Zoologia
Medicina
Depressió en el centre d’un element dèrmic o d’un òrgan intern.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina