Resultats de la cerca
Es mostren 1982 resultats
Isidre Prunés i Magrans

Isidre Prunés
Teatre
Escenògraf i figurinista.
Estudià a l'Institut del Teatre, on fou deixeble de Fabià Puigserver i es graduà en escenografia, activitat que desenvolupà des del 1975 associat amb Montse Amenós fins el 1995 Professor d’escenografia de l’Escola de Disseny i Art Eina, de l’Institut del Teatre i de l’Escola Superior de Cinema de Catalunya, acumulà una quantitat destacable de treballs al llarg de la seva trajectòria professional Estretament vinculat amb Dagoll Dagom , collaborà en la confecció de les escenografies i el vestuari de la major part dels espectacles de la companyia, entre d'altres, Antaviana 1978, Mar i Cel 1988…
Pere Jacint Morlà
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill natural de Pere Agustí Morlà Cavaller, beneficiat de l’església de Sant Martí de València La seva producció poètica —majoritàriament en català, amb algunes composicions en castellà— es pot distribuir en tres grans grups colloquis, poesia satiricofestiva i poesia de circumstàncies Generalment responen a certàmens poètics i convocatòries literàries per a efemèrides religioses algunes foren impreses, però la major part romangué manuscrita La tasca poètica de Morlà es caracteritza per la traça versificatòria i l’agilitat lingüística —d’un enginy verbal notable—,…
,
Sant Pere Cercada

Sant Pere Cercada
Fototeca.cat
Poble
Poble el municipi de Santa Coloma de Farners (Selva), al sector sud-occidental del terme (gairebé envoltat pels de Riudarenes, Sant Feliu de Buixalleu, Arbúcies i Sant Miquel de Cladells), a la capçalera de la riera de l’Esparra, centrat a l’antic monestir de Sant Pere Cercada, priorat canonical.
La seva església i alguns masos foren donats al monestir de Sant Marçal de Montseny el 1063 Al principi del segle XII es reuní en el dit lloc una comunitat de clergues, regits per Berenguer de Llavaneres, a la qual Elies, prior de Sant Marçal, i Pere Ramon de Vilademany, senyor del lloc, cediren l’església de SantPere el 1136 La pobresa inicial i l’oposició dels monjos de Breda impedien la consolidació de la casa, fins que hi intervingueren decididament els Vilademany i el bisbe de Girona el 1139 El bisbe de Girona confià a la…
filla de Santíssim i Immaculat Cor de Maria
Cristianisme
Membre de la congregació femenina d’ensenyament, de dret pontifici, fundada a Olot el 1848 pel canonge Lluís Masmitjà i de Puig, segons la regla de sant Agustí.
Obtingué el decret de lloança el 1893, i l’aprovació definitiva el 1907 La casa generalícia fou traslladada a Barcelona
el Pi
Sector o indret
Antic terme que comprenia part dels actuals municipis de Sant Agustí de Lluçanès i de Sora (Osona), que depenia ja al segle XI de la jurisdicció del monestir de Ripoll (s’estenia des de l’església de Sant Genís del Pi, de Sant Agustí de Lluçanès, fins al mas Casa-ramona, de Sora); perdé l’autonomia com a terme vers el 1250.
la Ciutadella de Barcelona

Maqueta de la fortalesa de la Ciutadella de Barcelona
© Fototeca.cat
Fortalesa
Fortalesa feta construir per Felip V al barri de la Ribera de Barcelona al s. XVIII.
Ocupada la ciutat el 1714, hom projectà la construcció d’una fortalesa militar per tal de castigar-la i d’evitar-ne un possible alçament Les obres començaren el 1716 segons els plans de l’enginyer militar Prosper Verboom, i acabaren pràcticament el 1719 totalment el 1750 Calgué destruir el barri de la Ribera que s’havia distingit especialment en la defensa de la ciutat 1 200 edificis, amb els convents de Sant Agustí i de Santa Clara, sense indemnització Per a l’enderroc i la construcció es féu una impressionant mobilització forçosa, sota la vigilància de l’exèrcit Només se'n…
sotsvegueria de Lluçanès
Geografia històrica
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya (821 h [1718]).
Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà aquesta creació…
Escola de Cinematografia Aixelà
Cinematografia
Centre d’ensenyament creat a Barcelona al maig del 1968 quan Josep Maria Casademont i Pere Figuera, responsables d’"Imagen & Sonido.
Revista de los Medios y Procedimientos Audio-Visuales" que editava Casa Aixelà de Barcelona, es feren càrrec del Seminari Universitari de Cinematografia SUC El I Curs de Cinematografia Aixelà se celebrà el 1968 sota la direcció de Casademont, l’administració de Figuera i la secretaria de Carme Carreras El cap d’estudis fou Joaquim Romaguera i el coordinador de disciplines tècniques, Oriol Bassa El quadre de professors el formaren Miquel Porter i Moix, José Luis Guarner, Enric Ripoll i Freixes, Magí Torruella, Pere Balañà i Bonvehí, Arnau Olivar, Andrés Boglar, Arnau Puig, Joan Francesc de…
Raúl Román Guillot
Cinematografia
Muntador i director.
Vida Fill del fotògraf d’artistes Amalarino Román Barcelona 1918, començà a treballar en l’àrea del disseny gràfic A setze anys s’inicià com a ajudant de muntador del director de fotografia Ricard Albiñana als estudis publicitaris Cine d’Or, sota les ordres de Maria Rosa Ester i Biadiu i Maricel Bautista També participà en films de Jaume J Puig, Germà Lorente Sharon, vestida de rojo , 1968 i Carles Duran Liberxina 90 , 1970 A continuació esdevingué muntador en cap als estudis d’Ignasi F Iquino, en films d’aquest director com Aborto criminal 1973 i a Jugando a papás 1979, de Joaquim Coll i…
llibret
Música
Text literari d’una òpera o d’un oratori.
Des de l’aparició d’aquests gèneres el text ha tendit a perdre qualitat davant la música, malgrat els esforços regeneradors d’alguns autors Gluck, Wagner Al s XVIII Metastasio i AZeno mantingueren una certa dignitat literària, però llurs temes foren sempre clàssics històrics o mitològics i d’esquema rígid L’òpera bufa napolitana introduí temes i llenguatge populars, però sovint de baixa qualitat Amb el Romanticisme hom adaptà —i desfigurà— molt sovint drames de Shakespeare, Schiller, WScott, etc Es destacaren Felice Romani, FMPiave, SCammarano i, en l’etapa verista, GGiacosa i LIllica, a més…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina