Resultats de la cerca
Es mostren 1259 resultats
Meranges

Meranges, a la capçalera de la Vall Tova
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Ocupa l’alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l’Esquella i de Puigpedrós, que a vegades reben el nom de serra de Campcardós i que limita el terme pel N, separant-lo de la vall de Campcardós, que és afluent del riu d’Aravó o de Querol Alta Cerdanya Puigpedrós, o puig de Campcardós, amb els seus 2914 m, no sols és el cim més alt del terme sinó també de tota la Cerdanya, i és a més el punt de trobada dels termes de Meranges, Ger i Guils de…
Vilobí del Penedès
Vilobí del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès, al sector septentrional de la plana, al NW del terme de Vilafranca, accidentat pels contraforts meridionals de les serres de Font-rubí i de Mediona.
Situació i presentació El municipi de Vilobí del Penedès, d’una extensió de 9,34 km 2 , limita al N amb el terme de Font-rubí, a l’E amb la Granada i les Cabanyes, al S amb Pacs del Penedès i a l’W amb Sant Martí Sarroca Comprèn el poble de Vilobí del Penedès, el raval de Bellver i la caseria de les Guixeres El municipi, situat a la part central de la comarca de l’Alt Penedès, és travessat per la carretera local de Vilafranca a Font-rubí El terreny és generalment pla, amb altituds inferiors als 300 m, a excepció de l’accident de les Guixeres, a la part…
comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Història
Territori de Septimània al voltant de la ciutat de Carcassona, regit per un comte.
Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de Barcelona-Girona 834-…
Joan Ponç i Bonet
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Format al taller de Ramon Rogent i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques amb Ángel López-Obrero Després de pintar i dibuixar molts anys en solitari, un nombre reduït de persones s’interessà per la seva obra, sempre marcada pel misteri i la introspecció psicològica Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galería Arte de Bilbao 1946 El 1947 exposà als Blaus de Sarrià presentat per JV Foix , el qual li aconsellà el 1946 canviar la "s" final del seu cognom per una "ç", cosa que feu a partir d'aleshores Amb Joan Brossa fundà la revista Algol —en la qual collaboraven Enric…
Narcís Bonet i Armengol
Música
Compositor.
Fill de Lluís Bonet i Garí i germà de Jordi Bonet i Armengol , fou deixeble de Joan Llongueras, Lluís M Millet, Eduard Toldrà i, especialment, de Maria Carbonell i Joan Massià L’any 1946 fou presentat en un concert al Palau de la Música Catalana com a pianista i compositor A París estudià composició i direcció amb Nadia Boulanger i Igor Markevitch Guanyador el 1952 del primer premi del Conservatori de Fointainebleau, fou president de Joventuts Musicals de Barcelona 1955 i d’Espanya 1962 i delegat oficial de la Federació Internacional de Joventuts Musicals per a Amèrica Llatina El 1963 fixà…
,
Castell de Campmajor (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Situació Restes encara notables situades en un lloc dominant de la vall de Bellestar ECSA – A Villaró Aquest castell es troba a la part alta de la vall de Bellestar, des d’on es domina tota la part baixa de les valls d’Aravell, de Bellestar i els termes de Montferrer i Arfa Mapa 34–10215 Situació 31TCG702948 Des de Bellestar —on s’arriba desviant-se per un trencant a la dreta de la carretera que porta a Castellbò— cal prendre una pista forestal, en força bon estat, que s’enfila al cap de la vall aquesta comença darrere mateix de l’Escola de Capacitació Agrària Campmajor és el despoblat que hi…
Castell de Solterra (Sant Hilari Sacalm)
Art romànic
Situació Les escasses restes que s’han conservat del castell de Solterra es troben a 1 204 m d’altitud sobre el nivell del mar, en el punt més alt de les Guilleries, al límit entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i Osor La seva vista panoràmica de 360° en dies clars és realment impressionant, però té un control més directe sobre el territori comprès pels municipis d’Osor i Sant Hilari Mapa L38-13333 Situació 31TDG614415 L’accés més fàcil i més ben senyalitzat és el que, sortint de Sant Hilari per una pista que va a Santa Creu d’Horta, arriba fins a la “font dels Abeuradors”, un cop passat…
Sant Esteve de Montesclado (Farrera)
Art romànic
Situació Vestigis notables del primitiu temple romànic aprofitats com a mur de tanca del cementiri ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’antiga església parroquial de Montesclado són al costat del cementiri de la població, del qual constitueixen el mur de tancament nord El cementiri és a uns 500 m abans d’arribar a Montesclado pel camí de Tírvia JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH560078 Història Malgrat el seu origen alt-medieval, no disposem de notícies documentals directes del lloc de Montesclado, que hem de suposar com a part integrant de les terres de la coma de Burg adquirides, l’any 1272, pel…
Castell de Menàrguens
Art romànic
El castell de Menàrguens era situat en el tossal que encara porta el topònim de “Castellet”, a la part més elevada de l’actual nucli urbà de Menàrguens, municipi situat a 12 km al sud de Balaguer, en direcció a Lleida El topònim “Menàrguens”, grafiat Mesanicos , apareix en una escriptura de donació de l’any 1146 Dos anys més tard, el 1148, es consigna documentalment el castell Segons que consta en aquest instrument, datat el 17 de juny, Guillem Pere i la seva muller Sicarda atorgaren als esposos Pere de Puigverd i Sibilla el castell de Menàrguens amb tots els seus termes i pertinences “ ipsum…
Solidaridad Obrera

Capçalera de Solidaridad Obrera (segona època)
Setmanari
Òrgan de premsa de la federació de societats obreres del mateix nom que aparegué a Barcelona com a setmanari el 19 d’octubre de 1907.
Havia d’ésser fins el 1939 el més important periòdic del sindicalisme del Principat Pogué aparèixer gràcies al suport financer de Francesc Ferrer i Guàrdia , i en la seva primera època, fins el 9 de juliol de 1909, hi collaboraren anarquistes, sindicalistes i socialistes Fou dirigit inicialment per c, i actuaren com a redactors Josep Cassasola, Antoni Colomé, Enric Ferrer, Tomàs Herreros, Miguel V Moreno, Grau i Anselmo Lorenzo Antoni Badia i Matamala n’era l’administrador A partir del setembre del 1908 passà de fet a ésser l’òrgan de la Confederació Regional de Solidaritat Obrera de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina