Resultats de la cerca
Es mostren 5188 resultats
Sant Bernabé o Sant Marrambeu de Miralpeix (Camarasa)
Art romànic
Situació Vista interior de l’absis, amb un fort esvoranc que en compromet l’estabilitat ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de Sant Bernabé es troben enmig dels camps de conreu que hi ha als peus de la serra de Fontllonga, per la banda de ponent i en direcció a la vall de la Noguera Pallaresa Mapa 33-13328 Situació 31TCG222485 Per a arribar-hi cal prendre la carretera Balaguer-Camarasa-Tremp, C-147, més coneguda com a carretera del Doll, fins a una pista que neix a l’esquerra de la carretera, 600 m més enllà de la cruïlla del poble de Fontllonga És una pista una mica difícil que al cap de 1 700…
Castell de la Tor de França, abans torre de Trinhac
El castell de la Tor de França és dalt del turó que domina el poble del mateix nom, a la riba dreta de l’Aglí Aquesta fortalesa té l’origen en l’anomenada turris Triniago , que el 1020 el comte Bernat I Tallaferro de Besalú va llegar, en donació testamentària, al seu fill Guillem ben aviat Guillem I el Gras , juntament amb altres fortificacions de la Fenolleda Aquesta turris és la que ha donat nom al poble El 1086 es documenta el jurament de fidelitat que el cavaller Guillem Bernat va fer al comte Bernat II de Besalú per aquesta fortificació Durant el…
Castell d’Espinalbet (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació Sembla que les restes del castell d’Espinalbet s’han d’identificar amb la construcció que presideix el llogarret del mateix nom Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,1 — y 64,1 31 TDG 011641 Per visitar Espinalbet cal agafar la carretera que des de Berga porta al Santuari de Queralt i des d’aquesta prendre la que condueix als Rasos de Peguera A uns cinc quilòmetres, a mà dreta es troba un trencall que porta un rètol on es pot llegir Espinalbet-Castellar del Riu No es pot arribar a Espinalbet…
Castell de l’Oluja (les Oluges)
Art romànic
El territori de l’actual municipi de les Oluges formà part integrant de l’antiga marca berguedana o del comtat de Cerdanya L’indret és mencionat ja el 1015, any en què en el primer document de Calaf es diu que el seu territori termenejava en la “ villa herema que dicunt Uvlugia ”, senyal evident que el lloc estava encara despoblat i desorganitzat És més que probable que a partir de llavors s’iniciés la repoblació de les Oluges i es construïssin dos castells, el de l’Oluja Sobirana i el de l’Oluja Jussana, dins un únic terme També hi hauria la possibilitat que en un inici hi hagués tan sols un…
Casa forta d’Estanyol (la Vall d’en Bas)
Art romànic
On hi havia hagut la casa forta o força d’Estanyol, actualment hi ha una masia restaurada La primera notícia que tenim d’aquest lloc d’Estanyol és, segons Joan Pagès Joan Pagès Els senyorius alodials en el vescomtat de Bas a la baixa edat mitjana , vol I, Girona 1987, pàgs 28-31, de l’any 1040, quan Adalès o Adelaida d’En Bas llegà el mas Estanyol al seu nebot Adalbert mansum de Stagnolo qui est in Bas, quod tenet Giscafredus cum sua tenencia Amb els anys, els possessors aloers d’aquest mas Estanyol, que segurament eren emparentats amb la noblesa local, esdevingueren membres importants de la…
Jersey

Illa
Illa, la més gran i la més meridional de les illes Anglonormandes.
La capital és Saint Helier La costa nord és abrupta, i al sud hi ha platges suaus L’activitat principal és l’horticultura hi ha també turisme Formava part del ducat de Normandia, i des de Guillem el Conqueridor passà a Anglaterra
Ventajola
Llogaret
Llogaret (1 125 m alt.) del municipi de Puigcerdà (Baixa Cerdanya), a la dreta del riu d’Aravó, al s. de la vila.
L’església parroquial Sant Tomàs és romànica s XI-XII El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n'havia emparat, restituí la jurisdicció a l’esmentat monestir l’any 1075
comtat i principat de Hohenzollern-Hechingen
Localitat
Territori del Sacre Imperi al cercle de Suàbia, pertanyent als Hohenzollern, format el 1575 pel comte Eitel Frederic I (mort el 1605) sobre la localitat de Hechingen.
Al seu fill, Joan Jordi I, li fou elevat el comtat a principat el 1623 i els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Frederic Guillem II abdicà a favor del rei de Prússia, el 1849, que l’incorporà a la corona
Francis Leopold McClintock
Geografia
Explorador britànic de l’Àrtida.
El 1848, amb Ross, i el 1849, el 1852 i el 1857 féu expedicions a l’W de la Badia de Baffin, a la recerca de l’expedició de Franklin, les restes de la qual descobrí a la Terra del Rei Guillem
Caspar Netscher
Pintura
Pintor holandès.
Deixeble de G Terborch Conreà el tema de gènere, La lliçó de cant Mauritshuis, la Haia, i el mitològic, Ofrena a Venus Musée des Beaux-Arts, Dijon, es destacà, però, com a retratista Guillem III i C Huygens ambdós al Rijksmuseum, Amsterdam
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina