Situació
Sembla que les restes del castell d’Espinalbet s’han d’identificar amb la construcció que presideix el llogarret del mateix nom. Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781: x 01,1 — y 64,1 (31 TDG 011641).
Per visitar Espinalbet cal agafar la carretera que des de Berga porta al Santuari de Queralt i des d’aquesta prendre la que condueix als Rasos de Peguera. A uns cinc quilòmetres, a mà dreta es troba un trencall que porta un rètol on es pot llegir Espinalbet-Castellar del Riu. No es pot arribar a Espinalbet en cotxe i s’ha de deixar a uns 10 minuts de distància.
Història
Les notícies que tenim sobre el castell d’Espinalbet el relacionen amb el trobador Guillem de Berguedà. En el seu testament, datat el 25 d’abril de 1187, deixa al seu germà Berenguer, entre altres, el castell d’Espinalbet, que reconeix tenir en feu del rei d’Aragó: “Guillelmus de Bergadano... concedo fratri meo Berengario ipsum kastrum de Monte Maiore cum militibus et hominibus et cum omnibus sibi pertinentibus per alodium liberum et quietum. Item dimitto eidem fratri meo Berengario omnes fevos quos teneo et habeo et habere debeo per dominum meum Regem Aragonis scilicet kastrum de Madrona et kastrum de Chatserres et kastrum de Espinalbeto cum illorum pertinenciis...”. No coneixem cap més referència històrica sobre aquest castell. En l’actualitat el lloc d’Espinalbet és un llogarret de cases disseminades entre les quals destaca un edifici de grans dimensions, adossat a l’església, anomenat La Rectoria. Seguint l’opinió de Martí de Riquer, aquest edifici constitueix les restes de l’antic castell del trobador. Reforça aquesta idea el fet que al mateix nivell de l’edifici hi trobem restes de muralles i una esplanada en forma de barbacana envoltada de blocs de pedra tallats com a merlets.
Castell
Malgrat que no es conserva cap resta concreta del castell d’Espinalbet, possessió que fou del trobador Guillem de Berguedà, tot el conjunt actual de l’església de Sant Vicenç i la rectoria del lloc donen una mostra del que devia haver estat el castell.
Les edificacions que es conserven actualment han estat fetes, per una banda, amb carreus molt grossos que generalment formen els basaments i els angles; per altra banda, trobem carreus molt ben treballats i que guarden una certa proporció; uns i altres pertanyien, sens dubte, a l’antic castell.
L’única part més o menys visible del castell és una plataforma defensiva que mira a llevant, construïda aprofitant un altiplà natural, reforçat en part per trossos de murs de carreus petits i força regulars.
A aquesta plataforma s’accedeix per una escala rudimentària formada per sis graons arrepenjats a la roca.
A la plataforma defensiva es conserven dues pedres contigües que poden ser restes d’antics merlets. Les mides d’aquestes pedres són 48 cm d’amplada × 140 cm de llarg × 60 cm d’alt la primera i 60 cm d’amplada × 75 cm de llarg × 70 cm d’alt, la segona. Entre elles dues hi ha una separació d’uns 35 cm.
Aquesta balustrada domina tota la vall de la riera de Metge i és un excel·lent mirador sobre el castell de Madrona o Castellberguedà, també possessió de Guillem de Berguedà.
Bibliografia
- Martí de Riquer: Guillem de Berguedà, Abadia de Poblet 1971, vol. I, pàg. 36
- Pere Català Roca: Castellar del Riu, Els castells catalans, vol. V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976, pàg. 989