Resultats de la cerca
Es mostren 11254 resultats
Santa Maria de Juncosa
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Juncosa, situat a l’extrem meridional de la comarca, tot dominant una de les múltiples valls que neixen de la serra de la Llena El primer esment del lloc de Juncosa és de l’any 1152, en què Guillem de Cervera i la seva esposa Ermessèn van donar a Esteve, Bernat, Joan i Tadbert un alou situat al terme de Castelldans, al lloc anomenat vall Juncosa El primer document referent a l’actual poble sembla que és la carta de poblament atorgada el 1181 per Guillem de Cervera i Bernat de Montpaó a favor de Pere Ballester i Arsenda,…
Cola di Rienzo
Història
Tribú de Roma.
Notari i gran orador, aspirà a reconstruir un imperi Romà limitat a Itàlia i centrat a Roma, lliure de dominacions estrangeres, concretant així políticament les vagues formulacions nacionalistes de Dant i de Petrarca, amb qui s’escriví Inicià la seva actuació política el 1343 en presidir l’ambaixada enviada a Avinyó prop del papa per un efímer govern popular, sorgit d’una revolta contra el senat i la noblesa romana Havent tornat a Roma amb el càrrec de notari de la cambra municipal per nomenament del papa 1344, aprofità el descontentament popular, a causa de la carestia i del mal govern de la…
Zaira
Literatura catalana
Personatge de L’alegria que passa (1898), de Santiago Rusiñol.
Forma part del grup d’artistes de circ que arriben al poble indeterminat on s’emmarca l’acció de l’obra, els quals personifiquen la poesia i la llibertat en contrast amb l’ensopiment immobilista dels habitants del poble, personificadors de la prosa Zaira és una joveneta de divuit anys que viatja amb els artistes i que és descrita a la presentació inicial com una ballarina o cantant de tipus exòtic, «símbol de la poesia que passa» Té, doncs, ingredients d’exotisme i delicadesa subratllada pel contrast amb la brutalitat de Cop-de-Puny, usuals en la caracterització de certs…
Vilatge de Prenafeta Vell (Montblanc)
Art romànic
Situació Extrem est del castell de Prenafeta, sota del qual hi ha les restes del despoblat ECSA - J Bolòs Les restes del vilatge abandonat de Prenafeta són situades al vessant meridional del tossal on s’alça el castell, a uns centenars de metres cap al sud-est del poble actual Mentre que el poble nou és al final de la plana, el poble vell s’arredossa en una vall tancada, sota del castell Mapa 34-16418 Situació 31TCF523823 Un camí vell, empedrat en molts trams, permet d’anar de la plaça de la Font del poble actual de Prenafeta fins a un pas…
Vilaür
Vilaür
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Vilaür, d’una extensió de 5,49 km 2 , és a la dreta del Fluvià Hi ha un sector pla vora el riu i la resta és aturonada per les serres que marquen la fi de la plana fluvial de l’Alt Empordà 140 m d’altitud màxima a llevant A ponent el municipi confronta amb el de Bàscara i al SW amb el de Saus, municipi que envolta el de Vilaür per tota la part meridional fins més amunt de les Preses d’Escalars, a llevant Al NE limita amb Sant Mori i al N amb Garrigàs El poble de Vilaür, a uns 300 m del Fluvià, és en una cruïlla de carreteres locals Hi…
Castell i vilatge de la Torreta de Secardit (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació Restes de la torre d’aquesta antiga fortalesa ECSA - J Bolòs Restes d’una fortificació i d’un poble situades al cim d’un turó, al nord del poble de les Avellanes Mapa 32-13327 Situació 31TCG137436 Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, a poc més d’1 km del poble de les Avellanes, en un canvi de rasant, en una recta, surt a mà esquerra una pista que s’enfila fins a un cobert Des d’aquí, a peu, per un camí i pels camps, podrem pujar fins al cim del turó JBM Història Del conjunt format pel castell i el poble rònec de la…
Castell i portal de Vilademuls
Situació Portal romànic de Vilademuls, que algú ha pretès remuntar a l’època romana, erigit probablement al segle XIII, i que és la part més vistent de l’antiga fortificació de la vila F Tur El poble de Vilademuls s’agrupa al cim d’un turó, al voltant de l’església parroquial El portal és situat a l’in terior de l’actual població, a la banda de llevant de l’església antigament devia formar part d’un conjunt de muralles i devia ésser l’entrada al poble Es pot deixar l’automòbil a la carretera, a la part baixa del poble actual, i pujar a peu com si anéssim…
Bula d’Amunt
Municipi
Municipi del Rosselló, siuat als Aspres, al límit amb el Conflent, a la dreta del riu del Bolès, que separa el terme dels de Prunet i Bellpuig i de Casafabre.
El seu territori, sec i accidentat, no ha permès de desenvolupar l’agricultura ni la ramaderia, fet que ha provocat el despoblament, iniciat vers el 1850 El poble 70 h 1982 400 m alt, format per unes quantes cases al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, obra romànica dels ss XI-XII, és a la vora esquerra del riu del Bolès a l’altre cantó del riu hi ha el barri del Serrat, dins el terme municipal de Prunet i Bellpuig El terme comprèn, a més, l’antic poble i monestir de Serrabona i el llogaret de Sant Joan d’Arsós
Montfort
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu.
Se situa a la capçalera de la Bolzana, encerclada pel tuc Dormidor 1843 m al SW, la serra d’Escales 1724 m al S i el serrat Naut 1310 m al NE i coberta en una bona part pel bosc estatal de Salvanera pins, faigs, castanyers El poble 780 m d’altitud es troba vora la Bolzana, amb les restes de l’antic castell de Montfort una torre quadrada i del poble primitiu encimbellades damunt el nucli modern És un petit centre d’estiueig El terme comprèn, a més, els antics veïnats de Falgaret i Aussièras
Cotes
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la vall Farta, a la dreta del Xúquer (que limita el terme amb el d’Antella), a la seva confluència amb el riu de Sallent (en part límit amb el terme de Càrcer, municipi amb el qual bescanvià territoris el 1961).
Vers el sud-oest, s’estén fins al cim del Montot 417 m alt, al límit amb la Canal de Navarrés La part accidentada és coberta de matolls i pasturatges unes 300 ha L’agricultura és predominantment de regadiu 225 ha aprofita l’aigua de la séquia de Cotes , derivada del riu de Sallent, i de les d’Escalona i de Carcaixent, derivades del Xúquer, a més de la del subsol El taronger s’ha convertit gairebé en monocultura, a expenses de l’arròs i de l’horta El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i olivera La ramaderia és una activitat secundària ovelles i cabres hi ha apicultura 119 ruscs La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina