Situació
Restes de la torre d’aquesta antiga fortalesa.
ECSA - J. Bolòs
Restes d’una fortificació i d’un poble situades al cim d’un turó, al nord del poble de les Avellanes.
Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG137436.
Si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, a poc més d’1 km del poble de les Avellanes, en un canvi de rasant, en una recta, surt a mà esquerra una pista que s’enfila fins a un cobert. Des d’aquí, a peu, per un camí i pels camps, podrem pujar fins al cim del turó. (JBM)
Història
Del conjunt format pel castell i el poble rònec de la Torreta no s’han localitzat fins a l’actualitat notícies històriques documentals. El fet que l’actual topònim del lloc no correspongui al que tingué durant l’edat mitjana —el qual es desconeix— fa que sigui dificultós, ara per ara, identificar-lo a través de la documentació que ha romàs d’aquesta comarca. Tal vegada un rastreig documental a fons, tot fent un estudi acurat de les afrontacions geogràfiques que a voltes s’assenyalen en les escriptures, permetria la identificació topogràfica d’aquest interessant conjunt poblacional alt-medieval, i també probablement de molts altres que per ara són desconeguts. (MLIR)
Castell
A la part més alta hi ha les restes d’una torre de planta circular, que hauria format part d’un recinte castral més ampli. El seu diàmetre, a l’interior, fa 5 m i el gruix de les seves parets és de 110 cm. La part conservada només té una alçada d’uns 2 m. De fet, el pany de mur en més bon estat és l’orientat vers el nord. Les parets tenen dues cares, fetes amb pedres de mida mitjana, gairebé sense treballar, amb unes formes molt irregulars, col·locades en filades i unides per un morter de calç de molt mala qualitat (es desfà amb els dits). Aquest tipus d’aparell recorda el d’algunes altres construccions d’aquestes contrades (torre del possible castell del Vilot d’Alberola, castell antic d’Orenga, Mallabecs, etc.). En aquest cas, a la base sembla com si hi hagués una banqueta de fonamentació, la filada inferior sobresurt uns 30 cm més. Cap a la banda nord, a prop de 5 m de la torre, veiem un mur que és possible que pertangués a un recinte exterior. (JBM)
Vestigis del poblat
A la banda meridional del turó, al costat de la torre s’estenen, en una extensió d’uns 50 m cap al sud i d’uns 25 cap a l’est, les runes d’un antic poble abandonat. Sembla que aquest lloc de poblament era tancat per un mur amb un gruix d’uns 80 cm, que sobretot s’endevina al costat oest i en algun sector de la banda de migjorn. Més enllà d’aquesta petita muralla comença una zona de feixes abandonades. A l’interior de l’espai delimitat pel mur hi podia haver hagut unes sis cases. Fora, uns 100 m cap a llevant, potser encara n’hi havia alguna altra.
Aquest poble recorda molts altres pobles rònecs d’aquestes contrades, com pot ésser el de Montlleó o bé el del Vilot d’Alberola. És possible que tant la fortificació com el poble siguin de la mateixa època, propera a l’any 1000. Tampoc no podem rebutjar la possibilitat que hi hagués primerament el castell, fet en aquesta data propera al canvi de mil·lenni, en relació amb el qual es bastiren una sèrie d’habitatges. Amb tot, en relació amb aquest conjunt de llocs de fortificació i poblament, alguns dels quals surten documentats en època islàmica, ens hem de plantejar també què hi havia en època anterior a la conquesta dels comtes d’Urgell o dels seus representants. Això, però, ens portaria a parlar de continuïtats del poblament, que ben segur que poc o molt existiren, i de pervivències d’emplaçament de la població, que són molt més difícils de conèixer si no s’hi fan unes excavacions acurades. (JBM)