Resultats de la cerca
Es mostren 1689 resultats
El que cal saber de la pielonefritis
Patologia humana
La pielonefritis és un trastorn —caracteritzat per la inflamació de les vies urinàries altes i el ronyó— causat per una infecció, que sense un tractament adequat pot menar a una alteració crònica de la funció renal Les infeccions urinàries són més freqüents en les dones que en els homes, perquè els microorganismes solen penetrar a través de la uretra, la desembocadura de la qual en el sexe femení es troba relativament a prop del recte, on hi ha microorganismes abundants Per a evitar les infeccions urinàries és recomanable d’orinar després del coit, perquè la manipulació dels genitals pot…
El que cal saber de les afeccions de la vàlvula mitral
Patologia humana
Les afeccions de la vàlvula mitral o valvulopaties mitrals són un conjunt de malalties caracteritzades per l’existència de lesions en la vàlvula que obre i tanca el pas de la sang des de l’aurícula esquerra fins al ventricle d’aquest mateix cantó La causa més freqüent de lesions en la vàlvula mitral és la febre reumàtica, una alteració autoimmune desencadenada per una infecció del bacteri estreptococ betahemolítíc Si bé aquesta alteració sol aparèixer durant l’adolescència, les lesions cardíaques que provoca es van desenvolupant progressivament al llarg de deu anys o vint, durant els quals la…
Dit de martell
Patologia humana
El dit de martell és una deformitat molt freqüent en qualsevol dels dits mitjans dels peus Consisteix, bàsicament, en una actitud fixa d’hiperextensió de l’articulació metatarso-falàngia, és a dir, la que vincula el dit amb la resta del peu, i una actitud fixa en flexió de l’articulació interfalàngica proximal, és a dir, la que vincula les dues primeres falanges del dit El nom que designa aquest defecte és degut a la semblança que hi ha entre el dit afectat i un martell Sovint, també la darrera falange del dit és en una actitud fixa d’extensió En aquests casos, a causa de la forma sinuosa que…
El que cal saber del vitiligen
Patologia humana
El vitiligen és un trastorn de la pigmentació caracterítzat per l’aparició de zones de pell despigmentades a causa de la destrucció, d’origen desconegut, dels melanòcits de les àrees que en són afectades Aquesta alteració no es presenta des del naixement Sol aparèixer entre quinze anys i vint-i-cinc S’inicia amb unes taques blanques i petites ben delimitades que, en general, al cap d’un temps s’estenen i formen àmplies plaques despigmentades Les taques solen ésser simètriques a les dues bandes del cos Habitualment, es localitzen en les zones de pell que envolten els orificis del cos, al…
mecànica
Tecnologia
Branca de la física que estudia el canvi de lloc, el desplaçament o el moviment locatiu (i, en general, el moviment) tant dels cossos com dels corpuscles microfísics.
Comprèn dues parts la cinemàtica i la dinàmica La primera estudia només les relacions geomètriques i cronomètriques en els moviments La segona, la principal, té per objecte la interacció mecànica, és a dir, el procés físic pel qual dos mòbils o més es modifiquen mútuament el moviment llur direcció, llur velocitat, i això té lloc mitjançant un camp gravitatori, elèctric, nuclear Ambdues parts, de fet, es complementen, puix que, mentre les modificacions del moviment són cinemàtiques, la cinemàtica necessita, per part seva, un referencial , sòlid immutable per exemple, la Terra constituït per…
seqüència
Música
Transposició consecutiva i a un interval constant d’un segment musical, sigui monofònic (ex.1), homofònic (ex. 4) o polifònic (ex. 2).
Exemple 1 - JS Bach Suite per a violoncel , núm 5, BWV 1011, I Preludi © Fototecacat/ Jesús Alises El fenomen seqüencial, que en determinats contextos pot designar-se amb expressions com ’progressió harmònica’ o ’marxa harmònica’, és un recurs harmònic de caràcter centrífug molt important harmonia 2 i alhora un recurs formal de continuació, d’expansió, d’impuls En una seqüència, el segment musical que es repeteix transposat és el ’model’ El nombre d’encadenaments harmònics, implícits o explícits, inclosos en el model és variable, tot i que normalment va des de 2 ex 2 fins a 4 ex 4 Les…
Serafina Poch i Blasco
Música
Pedagoga i psicòloga especialitzada en musicoteràpia.
Llicenciada en filosofia i lletres, en l'especialitat de pedagogia i psicologia per la Universitat de Barcelona 1964, s’orientà vers la musicoteràpia Posteriorment cursà l’especialitat com a interna a l’Essex County Overbrook Hospital Center de Nova Jersey 1966-67 i aplicà la musicoteràpia a nens autistes i esquizofrènics al Creedmoor State Hospital de Nova York 1967, experiència a partir de la qual elaborà la seva tesi doctoral, Musicoterapia para niños autistas Historia de la Musicoterapia , que llegí a la Universidad Complutense de Madrid 1972 Posteriorment exercí, entre d’altres…
Arnold Schönberg

Arnold Schönberg
© Fototeca.cat
Música
Compositor austríac.
Estudià contrapunt amb Avon Zemlinsky, i les seves obres són molt influïdes per Brahms i per Wagner Les seves primeres composicions, Die verklärte Nacht ‘La nit transfigurada’, 1899 i els Gurrelieder 1901 desorientaren el públic i la crítica Amb Pelléas et Mélisande 1902 inicià l’escriptura tonal, que s’intensificà en la Simfonia de cambra 1906 i en el Segon Quartet de corda 1908 Juntament amb els seus deixebles ABerg i AWebern formà l’anomenada escola de Viena Des del 1908 fins al 1913 escriví una sèrie d’obres expressionistes on renuncià a la tonalitat com a principi constructiu Les més…
bel canto
Música
Estil vocal propi, principalment, de l’òpera italiana entre el final del segle XVIII i el començament del XIX, que es caracteritza per l’emissió natural de la veu, la uniformitat tímbrica en tots els registres, l’ús constant del legato, la facilitat d’emissió en el registre agut i la dicció elegant i àgil dels ornaments.
Per bé que es considera el segle XVIII com l’edat d’or del bel canto , l’expressió no apareix en els tractats dels teòrics de l’època El terme es començà a fer servir a mitjan segle XIX, a causa, especialment, de les observacions de G Rossini sobre l’òpera i el cant Els principals impulsors del bel canto foren els compositors italians d' opera seria A Scarlatti, N Porpora, N Jommelli i N Piccinni Els castrati , intèrprets per excellència de l’òpera barroca, imposaren una tradició vocal i interpretativa i influïren de forma notable en compositors d’òpera i oratori propers a la sensibilitat…
Antoni Clavé i Sanmartí

Antoni Clavé
© Fototeca.cat
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i escultor.
Fill de Maria Sanmartí S'inicià com a pintor de parets i cartellista, i cursà estudis nocturns a l’escola de Llotja, on fou deixeble de Mongrell Durant alguns anys es dedicà a la illustració revistes infantils, cartells cinematogràfics El 1939 s’exilià exposà per primera vegada a Perpinyà, i més tard s’installà a París El 1965 establí el seu taller a Saint-Pierre, Provença Alternà l’execució de les seves primeres litografies amb una producció pictòrica creixent Assimilà diverses influències, que emprà per a aconseguir una obra personal i de gran plasticitat de Vuillard i Bonnard, que li…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina