- Les afeccions de la vàlvula mitral o valvulopaties mitrals són un conjunt de malalties caracteritzades per l’existència de lesions en la vàlvula que obre i tanca el pas de la sang des de l’aurícula esquerra fins al ventricle d’aquest mateix cantó.
- La causa més freqüent de lesions en la vàlvula mitral és la febre reumàtica, una alteració autoimmune desencadenada per una infecció del bacteri estreptococ betahemolítíc. Si bé aquesta alteració sol aparèixer durant l’adolescència, les lesions cardíaques que provoca es van desenvolupant progressivament al llarg de deu anys o vint, durant els quals la malaltia roman en general asimptomàtica. D’altres causes de valvulopatia mitral són l’endocardítis bacteriana, la malaltia coronària i les malformacions valvulars congènites.
- Hi ha dos tipus de valvulopatia mitral. En l’estenosi o estretor mitral, l’orifici valvular es troba reduït i la vàlvula s’obre amb dificultat. La insuficiència mitral és el cas contrari: l’orifici valvular es troba dilatat i les valves no es tanquen correctament. De vegades coexisteixen ambdós trastorns.
- Els símptomes més habituals de valvulopatia mitral són sensació de dificultat a respirar i manca d’aire o dispnea, cansament, debilitat muscular i sensació de mareig i palpitacions. Si no s’hi aplica tractament, aquests símptomes se solen intensificar i esdevenen més freqüents amb el pas del temps. Igualment, en les etapes més avançades sovint es presenten edemes o inflor en els membres inferiors.
- El pronòstic depèn bàsicament de la gravetat de les lesions. Però, de fet, independentment d’aquesta gravetat són possibles diverses complicacions com ara fibril·lació auricular, endocarditis bacteriana, tromboembolisme en les artèries cerebrals o perifèriques, o insuficiència cardíaca greu i edema agut de pulmó, que disminueixen les expectatives de vida.
- Els casos lleus o asimptomàtícs no requereixen tractament. En la resta dels casos, hom recomana una dieta pobra en sal i aliments salats; repòs relatiu en cada cas concret; estar-se del tabac, les begudes alcohòliques i el cafè; i s’administren a més diversos fàrmacs com digitàlics, diürètics, antiarrítmics, antibiòtics i anticoagulants per atenuar els símptomes, evitar l’aparició de complicacions i aturar l’evolució de la malaltia.
- EI tractament definitiu és quirúrgic. Pot consistir en una valvuloplàstía, és a dir, la correcció del defecte valvular amb cateterisme cardíac, o bé en una comíssurotomia, és a dir, el tall i la separació de les vàlvules adherides. En altres casos hom procedeix al reemplaçament de la vàlvula per una pròtesi. Aquests tipus d’intervencions es reserven a les persones que ja no poden fer una vida quotidiana normal i que no presenten un risc quirúrgic elevat.