- El vitiligen és un trastorn de la pigmentació caracterítzat per l’aparició de zones de pell despigmentades a causa de la destrucció, d’origen desconegut, dels melanòcits de les àrees que en són afectades.
- Aquesta alteració no es presenta des del naixement. Sol aparèixer entre quinze anys i vint-i-cinc. S’inicia amb unes taques blanques i petites ben delimitades que, en general, al cap d’un temps s’estenen i formen àmplies plaques despigmentades. Les taques solen ésser simètriques a les dues bandes del cos. Habitualment, es localitzen en les zones de pell que envolten els orificis del cos, al voltant dels mugrons i el llombrígol, l’aixella, el braç i el dors de la mà.
- En alguns casos, les taques es tornen a pigmentar al cap d’un temps. Aquest guariment espontani s’esdevé especialment quan l’alteració es presenta en la infantesa, però de fet és molt més habitual que es mantinguin tota la vida estables o bé que augmentin la grandària progressivament o de tant en tant.
- Com que les zones despigmentades són més sensibles als efectes nocius de la llum solar que la resta de la pell, cal protegir-les de l’exposició al sol per tal d’evitar les cremades. Per tant, convé utilitzar roba que cobreixi les àrees despigmentades i aplicar productes que continguin filtres solars adequats sobre les zones que quedin exposades al sol.
- Quan es presenta una lesió cutània, com ara una taca acolorida o una úlcera, en les zones despigmentades, cal consultar el metge perquè n’efectuï la diagnosi i assenyali el tractament adequat. És molt important de fer-ho així, perquè la pell despigmentada es troba més predisposada a l’aparició d’un càncer de pell a conseqüència de la irradiació solar. Quan hom comprova que la lesió correspon a un càncer, el tractament serà més simple i efectiu si s’aplica en les fases inicials.
- Es pot intentar la repigmentació de les lesions mitjançant l’administració de medicaments que estimulen els melanòcits i l’aplicació de llum ultraviolada que n’estimula igualment el funcionament. De fet, però, el resultat del tractament és molt desigual segons el cas concret que es presenta, perquè depèn de la quantitat de melanòcits que es localitzin en l’àrea afectada. Només en un 15% o 20% dels casos s’aconsegueix una repigmentació més o menys intensa.
- Les taques blanques que resulten antiestètiques es poden cobrir amb maquillatges que imiten la coloració normal de la pell. Cal consultar al metge l’elecció dels cosmètics, perquè hi ha productes que són més recomanables que altres.