Resultats de la cerca
Es mostren 3662 resultats
La talaia de Sant Carles
Petita caleta tancada per rocam, a la costa nord-oriental d’Eivissa, prop de cala Mastella Ernest Costa La talaia de Sant Carles 21, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El nord-est d’Eivissa és format per un massís accidentat i alt, la talaia de Sant Carles És un territori de turons i muntanyoles ben coberts de vegetació forestal pi blanc, savina, etc amb enclavaments de conreus tradicionals El substrat és calcari, de la sèrie tectònica d’Eivissa calcàries i calcarenites secundàries Es tracta d’un dels punts més variats de la geologia eivissenca dolomies i calcàries del…
Emili Blanch i Roig

Emili Blanch i Roig
© AHCOAC
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1925 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona Juntament amb Bartomeu Agustí i Vergès, Josep Claret i Rubira, Ricard Giralt i Casadesús i Joan Roca i Pinet, fou l'introductor del corrent racionalista a les comarques gironines Treballà per la Diputació de Girona i per la Generalitat Republicana, activitat que, juntament amb la seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya, li suposà la repressió i l'exili una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola S'exilià primer a Montpeller fins el 1942, on trobà aixopluc a la Résidence des Intellectuels Catalans de Montpellier, i més tard a…
poblat ibèric de la Serreta d’Alcoi
Poblat prehistòric
Santuari
Poblat (i santuari: santuari ibèric de la Serreta d’Alcoi) ibèric del municipi d’Alcoi (Alcoià), en un contrafort de la serra de l’Ull de Moro, a llevant de la ciutat.
Han estat parcialment excavats en diverses etapes C Visedo 1921-23, V Pascual 1956 i M Tarradell 1968 Els materials es conserven al Museu d’Alcoi El poblat tingué una primera fase segles V-IV aC, però les restes conservades cases, carrers corresponen als segles III-II aC Fou abandonat pacíficament, segons sembla, durant la primera meitat del segle II aC Es destaca la troballa de diverses plaques de plom ploms d’Alcoi escrites amb llengua ibèrica, les unes amb l’alfabet grec jònic i les altres amb l’alfabet ibèric El santuari, prop del poblat, a l’extrem de la serra, correspon…
Artana
Municipi
Municipi de la Plana Baixa situat al vessant septentrional de la serra d’Espadà, a la vall d’Artana
.
La part de territori accidentat és important i hi ha 700 ha de terra inculta, de propietat particular i comunal, utilitzada com a pasturatges d’hivern per ramats transhumants hi ha igualment alzines sureres El regadiu es limita a 130 ha la quasi totalitat de les terres de conreu, tanmateix, són de secà, on dominen els conreus arboris garrofers, oliveres i vinya l’oli de la serra d’Espadà és famós per la qualitat, i són explotades en gran part pels propietaris Hom explota l’aigua mineromedicinal d’algunes fonts Les activitats industrials es limiten a l’elaboració d’oli i a la producció de…
Albarrasí
Vista de les muralles que envolten el poble d’Albarrasí
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al peu de la serra d’Albarrasí i vora el riu Guadalaviar.
Té serradores que aprofiten la fusta de les pinedes veïnes i bestiar boví que a l’estiu pastura a muntanya Antic cap d’un regne de taifa taifa d’Albarrasí, d’una senyoria independent senyoria d’Albarrasí i d’un bisbat bisbat d’Albarrasí Damunt un poblament prehistòric del qual es conserven coves importants prop la ciutat amb pintures epipaleolítiques, es constituí la població romana de la qual no ha estat possible de fixar el nom s’han proposat identificacions amb Segobriga, Arcavica i Lobetum , no confirmades En queden escasses restes romanes làpides, un baix relleu i basaments…
Clunia
Ciutat
Ciutat celtibèrica dels arevacs, més tard romanitzada, les ruïnes de la qual han estat localitzades a l’Alto del Castro, entre les actuals poblacions de Peñalba de Castro i Coruña del Conde, a la província de Burgos.
En temps de Sertori era plaça forta que seguia el seu partit, i resistí a les tropes de Pompeu fins l’any 73 aC Fou també el centre de la rebellió d’arevacs i vacceus contra els romans 56-55 aC En ésser romanitzada la Celtibèria, passà a ésser la Colonia Clunia Sulpicia , ciutat que fou cap del convent jurídic d’aquest nom a la Tarraconense Encunyà moneda celtibèrica i hispanoromana, de l’època de Tiberi, que fou el moment de la fundació de la ciutat romana A la darreria del segle III fou incendiada, i durant la invasió visigòtica, abandonada Se’n conserven ruïnes importants,…
puig Major
el puig Major
© Fototeca.cat
Massís de la serra de Tramuntana de Mallorca, dins el terme d’Escorca, el més alt de les Illes i del sector NE de les serralades bètiques (1.443 m alt.).
La seva forma pesada de mola és característica de les dures calcàries liàsiques i juràssiques, i constitueix una superfície estructural que descansa damunt les margues triàsiques, visibles a les valls subsegüents, com l’originada pel torrent de Pareis No hi manquen fenòmens càrstics, com el camp de rascler de Lluc, bé que les dolines i els pòlies són oberts sovint per l’erosió, i és conreat tradicionalment oliveres el seu fons de terra rossa La vegetació comprèn alzinars, en bona part degradats per l’home i els animals domèstics, fins a 1100-1200 m Més amunt hi ha matollar xeroacàntic,…
Requesens
El castell de Requesens
© Fototeca.cat
Antic poble
Antic poble del municipi de la Jonquera (Alt Empordà) centrat pel castell i santuari de Requesens, situats a 511 m alt. a l’esquerra de la capçalera de la riera d’Anyet, als vessants meridionals del puig Neulós.
L’antiga parròquia de Santa Maria de Requesens , esmentada ja el 844, fou pertinença del monestir de Colera citada com a parròquia encara el 1362, en ésser incorporat el monestir de Colera al de Sant Pere de Besalú passà a sufragània de la parròquia de Cantallops es conserven vestigis de l’església vella, però els monjos en bastiren una de més gran que convertiren en santuari marià, molt visitat a partir al s XVII per devots de tota la comarca era especialment important la processó de la Tramuntana que organitzava la vila de Figueres el primer diumenge de juny des del 1612 fins…
art xilè
Art
Art desenvolupat a Xile.
Es conserven poques restes precolombines, entre les quals, tanmateix, destaquen els utensilis de ceràmica, corresponents a diferents cultures, la darrera i més important de les quals, la diaguita, emprà també els metalls nobles Són força interessants les necròpolis i les construccions dels poblats Tampoc no són gaire nombrosos els edificis colonials La catedral de Santiago, edificada el 1541 i reconstruïda més endavant, fou completada durant el s XVIII També del s XVI és l’església de San Francisco, l’únic monument original conservat actualment Santiago sofrí un terratrèmol el…
Pere Rabassa
Música
Mestre de capella, teòric musical i compositor.
Format musicalment a l’escolania de la seu de Barcelona amb J Barter i F Valls, pertangué a la capella d’aquesta catedral com a cantant, arpista i ajudant del mestre Valls El 1713 fou nomenat mestre de capella de la seu de Vic, i l’any següent obtingué la plaça de la seu metropolitana de València, on romangué fins el 1728, que guanyà la de la catedral de Sevilla, ciutat on residí fins a la seva mort Pertany a la generació de compositors que conegueren directament la música barroca italiana a la capella de l’arxiduc Carles d’Àustria a Barcelona Aquest fet influí el seu estil compositiu, tot…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina