Resultats de la cerca
Es mostren 1438 resultats
antinomisme
Cristianisme
Doctrina que ensenya que, per la gràcia de Jesucrist, hom resta alliberat de l’obligació d’observar cap llei moral.
A vegades és basada en els texts de Pau referents a l’abolició de la llei antiga i a la justificació per la fe Entre els antics, són antinomianes algunes sectes gnòstiques, com els nicolaïtes i els ofites L’antinomisme reapareix al moment de la reforma protestant, sobretot amb els anabaptistes
maltusianisme
Sociologia
Doctrina antinatalista (antinatalisme) que aconsella la restricció voluntària de la procreació, basada en la teoria de la població de T.R.Malthus
.
Segons aquesta, el destí inevitable de la humanitat és la pobresa la població tindrà tendència a créixer més ràpidament que els mitjans de subsistència fins a assolir un nivell dictat per aquests mitjans Dos tipus de factors poden, tanmateix, evitar una densitat de població que condemni la humanitat a l’escassetat econòmica els factors que augmenten el coeficient de mortalitat guerres, la misèria mateixa i els que disminueixen el coeficient de natalitat el “vici” —terme que inclou la contracepció— i l’autocontenció moral Des d’un punt de vista polític i econòmic, la influència del…
organicisme
Filosofia
Doctrina filosòfica oposada al vitalisme i a l’animisme, segons la qual la vida és el resultat de l’organització.
Així, d’una banda, la vida resulta mecànicament de la configuració dels òrgans, i, de l’altra, cada òrgan disposa, ultra de les propietats vitals que li són pròpies, de la capacitat d’organitzar-se
filosofia islàmica
Filosofia
Filosofia desenvolupada en el món islàmic.
La filosofia aparegué en el món musulmà com una disciplina essencialment estrangera L’estricta ortodòxia de l’islam sunnita només concebia el coneixement de Déu des d’un punt de vista fonamentalment jurídic Això no obstant, i amb l’ajuda de les traduccions d’obres científiques i filosòfiques gregues, directament de l’àrab o a través del siríac Gondēšāpūr, fou introduïda l’especulació filosòfica, sovint en un difícil equilibri per no caure en l’heterodòxia Així, els traductors Ḥunayn i el seu fill Iṣḥāq, entre altres, assimilaren erròniament Aristòtil al neoplatonisme D’altra banda, atès que…
literatura apocalíptica
Literatura
Conjunt d’obres que porten el nom d’Apocalipsi (’αποκάλψπσισ, ‘revelació’), escrites per jueus i per judeocristians durant els dos segles que precedeixen i els dos que segueixen immediatament l’aparició del cristianisme.
Sota un llenguatge simbòlic i intencionadament obscur, hom parla de revelacions divines i d’esdeveniments que han de veure la llum en un futur llunyà És una literatura de temps de crisi Després del retorn de l’exili i fins a l’era cristiana, el judaisme té el sentiment de crisi causat per una sèrie de guerres, revolucions i opressions, la més gran de les quals té lloc sota Antíoc Epífanes Aquest sentiment de crisi, fonamentada en els judicis històrics de la literatura apocalíptica jueva, domina igualment la cristiana, que reflecteix les situacions difícils creades per la dominació romana Això…
teologia moral
Cristianisme
Part de la teologia que examina la conducta moral en el marc de la revelació.
En el cristianisme, hom troba la màxima sistematització doctrinal de la moral en la Summa theologica de Tomàs d’Aquino construïda a partir de l’esquema platònic de l' exitus-reditus sortida-retorn i sobre la base de la filosofia aristotèlica i de la doctrina bíblica, l’obra dóna raó de la realitat existent —Déu i la creació— i de l’activitat i història humanes en marxa i retorn cap a la benaurança eterna, fi darrer del projecte moral cristià, el camí vers el qual és l’esperit de Crist encarnat en la praxi de la virtut religiositat, amor, justícia i llibertat, tot entenent aquesta…
fauvisme
Art
Moviment pictòric francès que durà del 1905 al 1908.
Hom deu l’origen d’aquest nom al crític d’art Louis Vauxcelles, que, quan volgué caracteritzar les pintures de Matisse i els seus amics exposades a la mateixa sala, al Saló de Tardor del 1905, les qualificà de fauves El fauvisme es definí com a reacció a l’anàlisi impressionista del color i de la llum, bé que participava d’una mateixa sensibilitat pel paisatge, i com a continuació de les recerques de Van Gogh i Gauguin Els pintors fauves construïren llur obra com un treball de síntesi, fruit d’una interpretació de llur treball individual i de llur món interior No es caracteritzen per una…
culte
Religió
Acte pel qual hom se subjecta a Déu en senyal de reconeixement de la seva excel·lència i superioritat.
La fenomenologia de la religió el distingeix d’altres manifestacions de la vida religiosa com a actitud interna de subjecció i respecte a un Ésser sentit com a superior i com a expressió exterior d’aquesta actitud Els actes del culte són una part d’una categoria més àmplia que comprèn totes les expressions que l’experiència del sagrat provoca en l’home Cal distingir-los sobretot dels ritus i sacrificis màgics, practicats sense l’actitud descrita o bé desproveïts de llur caire simbòlic En sentit estricte, el culte designa especialment la multiforme reacció de l’home actitud espontània, oració…
vedisme
Religió
Nom donat a la tradició indoeuropea transformada per les tribus indoàries que envaïren el N de l’Índia a partir del 1500 aC.
El xoc entre la cultura nòmada dels invasors aris i la cultura sedentària dels habitants de les ciutats estat de la vall de l’Indus, juntament amb les tensions creades dins la comunitat ària entre certs grups guerrers i diversos clans patriarcals, que mostraven una certa tendència a arribar a compromisos culturalment i religiosament perillosos amb els habitants de les ciutats estat, i sobretot el geni religiós dels riṣi vèdics, foren factors decisius d’aquesta transformació El resultat fou l’afirmació dels valors de la vida nòmada i el menyspreu de la vida de la ciutat, l’exaltació de les…
tantrisme
Hinduisme
Jainisme
Budisme
Forma esotèrica d’espiritualitat establerta a l’Índia entre els s. III i V, des d’on es difongué cap al Nepal, el Tibet, Mongòlia, la Xina i el Japó.
Cal distingir dues formes de tantrisme la hinduista i la budista, que presenten molts punts en comú no és ben definit quina d’elles dues és la més antiga El tantrisme hinduista procedeix en part de les doctrines del xivaisme i recull elements ja presents en la tradició vèdica El tantrisme budista, assentat en els fonaments metafísics del mahāyāna , és la darrera fase en el desenvolupament del budisme —després del hīnayāna o vajrayāna ‘el mitjà del Vajra '—, ceptre litúrgic, símbol de la suprema realització Per al tantrisme, que és essencialment empíric i cerca una explicació pragmàtica a tots…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina